Vés al contingut

Eduard Reig i Carreras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduard Reig i Carreras
Biografia
Naixement1842 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 novembre 1880 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
?
  Diputat al Congrés dels Diputats
27 d'abril de 1872 – 28 de juny de 1872
← ?
? →
CircumscripcióManresa

18 de febrer de 1876 – 3 de gener de 1881
← ?
CircumscripcióManresa[1]
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat i industrial
PartitPartit Constitucional

Eduard Reig i Carreras (Barcelona, 1842 - Barcelona, 28 de novembre de 1880)[2] fou un advocat, industrial i polític català.

Biografia

[modifica]

Trajectòria empresarial

[modifica]
Paper comercial de Batlló i Cia

Eduard Reig era fill de Josep Reig i Peix, teixidor de seda amb una fàbrica al carrer dels Vigatans de Barcelona (vegeu casa-fàbrica Josep Reig). Va obrir una fàbrica a Gràcia amb 22 telers, secció de tint i més de 40 obrers. A partir de 1867 s'hi incorporà Eduard, anomenant-se Josep Reig i fill. El pare va morir cap al 1870, i Eduard va impulsar el negoci sota la denominació d'Eduard Reig i Cia. Va estar present a les exposicions barcelonines de 1871 i 1877 i va traslladar el despatx a la ronda de Sant Pere cantonada amb el carrer de Méndez Nuñez. La seva prematura mort deixà l'herència a la seva filla menor d'edat Rosa Reig i Martí.[3]

L'empresa va poder continuar amb l'entrada de Feliu Batlló i Massanella i el seu fill Tomàs Batlló i Casanovas (pare i germà de Josep Batlló i Casanovas), que van conservar la marca Reig fins a finals de segle xix, quan passà a anomenar-se simplement Batlló i Cia, societat en comandita", amb nova fàbrica al Masnou. L'empresa esdevingué una societat anònima el 1940 i el 1973 passà a formar part de Sedunion.[3]

Trajectòria política

[modifica]

Inicialment membre del Partit Progressista, el 1870 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, diputat per Manresa del Partit Constitucional a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 i diputat provincial per Capellades el 1874-1875.

Després de la restauració borbònica es va relacionar amb Práxedes Mateo Sagasta i tornà a ser elegit diputat per Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879 pel Partit Liberal Fusionista.[4] Des del seu escó va defensar el proteccionisme econòmic i participà en diverses iniciatives en defensa del proteccionisme amb Francesc López Fabra i Camil Fabra i Fontanills.

El 1870 participà en la creació de la Compañía General del Crédito Mutuo. També va ser soci del Foment de la Producció Nacional i arribà a vicepresident del Foment de la Producció Espanyola i del Foment del Treball Nacional, i el 1879 president de la Unió Fabril i Mercantil de Barcelona. De 1874 a 1880 fou comissari d'agricultura, indústria i comerç de Barcelona.

Referències

[modifica]
  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720. 
  2. «registre defuncions any 1880. Registre núm 7282. (pdf pàg.45)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 28-11-1880.
  3. 3,0 3,1 Cabana, 1992.
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

Bibliografia

[modifica]