El Masnou

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Masnou)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
el Masnou
Bandera del Masnou Escut del Masnou
(bandera) (escut)
Localització

El Masnou situat respecte Catalunya
El Masnou situat respecte Catalunya

Localització del Masnou respecte del Maresme


Municipi del Maresme
Església de Sant Pere
Església de Sant Pere
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Masnoví, masnovina
Superfície 3,44 km²
Altitud 27 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
22.742 hab.
6.611,05 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 443053 4592454Coord.: 41° 28′ 54″ N, 2° 19′ 4″ E / 41.48167°N,2.31778°E / 41.48167; 2.31778
Organització
Entitats de població
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 ERC-MES-AM, 5 CiU, 3 C's, 2 CUP-PA,

2 ICV-EUiA-E, 2 PSC-CP, 1 PPC
Jaume Oliveras i Maristany (ERC)[2]

Codi postal 08320
Codi territorial 081189
Festa major Sant Pere (29 de juny)
Dies de mercat Dimarts
Web

El Masnou és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està situat a la costa, entre Montgat i Premià de Mar. Té un relleu molt accidentat degut a la proximitat de la Serralada Litoral.

Mapa de distàncies
El Masnou
Montgat (3,2 km)
Alella (2,4 km)
Teià (2 km)
Premià de Mar (3,7 km)
Mataró (12,6 km)
Barcelona (15,9 km)


Història[modifica | modifica el codi]

L'actual terme municipal del Masnou va pertànyer antigament a Sant Feliu d'Alella i a Sant Martí de Teià, pobles de l'entorn relativament allunyats del mar per protegir-se dels atacs dels pirates. La seva població vivia de l'agricultura i la pesca, i, a la platja, s'hi van establir les comunitats de pescadors.

Amb el pas del temps es van construir masos fortificats a la vora del mar i, a partir de 1812, amb la proclamació de la Constitució Liberal, la vila va escollir alcalde. No obstant això, la segregació i independència del Masnou respecte de Teià no es produí fins al 1825.

El nou municipi va incorporar el barri d'Ocata. Fundat per immigrats occitans procedents de Leucata, comarca de Fitor, d'on deriva el nom d'Ocata, aquest barri disposa d'un baixador propi a la línia ferroviària de Barcelona a Mataró. A la platja d'Ocata, junt a la riera de Teià, acaba el meridià verd. Una placa amb la inscripció «en aquest punt de Catalunya acaba el meridià verd que comença a Dunkerque» recorda aquest fet. Posteriorment (1846) el municipi va incorporar també el barri d'Alella de Mar, també anomenat Cases de Mar, un barri marítim que compta amb uns 1.415 veïns.

El Masnou conserva fins a l'actualitat els títols de «Vila Benèfica» concedit l'any 1902 pel rei d'Espanya Alfons XIII amb motiu de la construcció d'un asil benèfic (la Casa Benèfica) i el d'«Il·lustríssima Vila», concedit l'any 1909 -també per Alfons XIII- per la construcció sense cap ajut de l'Escola Nacional (actual Escola Ocata).

A final del segle XIX, amb la creixent riquesa de la burgesia barcelonina, el Masnou esdevingué escollit per moltes famílies que hi estiuejaven. D'aquests temps n'han quedat importants cases d'estil modernista, un dels principals atractius de la Vila.

Posteriorment es construí el port, que no fou acabat fins arribats els primers ajuntaments democràtics. Actualment a més de l'allotjament de les embarcacions és un important punt d'oci nocturn, no només de caràcter municipal, sinó també comarcal. Juntament amb el port hi ha una de les platges més amples del Maresme, on sobresurt el Club Nàutic el Masnou, un dels principals clubs de Catalunya i Espanya quant a competicions i medalles.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - - - - 3.933 4.250 3.188 3.396 3.487
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.873 4.604 4.970 5.098 6.091 10.410 14.430 18.040 18.640 20.022
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
20.387 20.794 21.076 21.220 21.196 21.833 22.066 22.536 22.550 22.742
 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llista d'alcaldes del Masnou
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Josep Azuara González CIU 19/04/1979
1983 - 1987 Josep Azuara González CIU 28/05/1983
1987 - 1991 Josep Azuara González CIU 30/06/1987
1991 - 1995 Josep Azuara González CIU 15/06/1991
1995 - 1999 Josep Azuara González CIU 17/06/1995
1999 - 2003 Josep Azuara González CIU 03/07/1999
2003 - 2007 Eduard Gisbert i Amat PSC-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Eduard Gisbert i Amat PSC-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Pere Parés i Rosés CIU 11/06/2011
Des del 2015 Jaume Oliveras i Maristany ERC 13/06/2015
Resultats electorals - El Masnou, 2015[3]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
ERC-MES-AM Jaume Oliveras i Maristany 2.843 6 27,27%
CiU Pere Parés i Rosés 2.262 5 21,70%
C's Frans Avilés Salazar 1.258 3 12,07%
CUP-PA Sandra Miras Martínez 1.231 2 11,81%
ICV-EUiA-E Màxim Fàbregas Añaños 1.081 2 10,37%
PSC-CP Ernest Suñé Nicolás 971 2 9,32%
PPC Federico de las Heras Garrido 561 1 5,38%
Vot en blanc 217 2,08%
Vot nul 70 0,67%
Abstenció 7.179 40,62%
Total votants 21

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura masnovina té com a principal i gairebé únic actiu el conreu de la flor, especialment del clavell. La indústria és més important amb predomini de la tèxtil (gèneres de punt), però també hi ha indústria de la construcció, ceràmica, vidre i productes farmacèutics.

Els dimarts hi té lloc el mercat setmanal.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La festa major se celebra per Sant Pere, el dia 29 de juny. Des de l'any 2015, aquesta porta per lema "Terra, Mar i Foc", en honor a la llegenda dels tres elements fundacionals del Masnou, els quals provenen d'unes nimfes. Aquesta llegenda és escenificada cada any mitjançant el pregó de la festa major que es fa a la platja d'Ocata. Durant la festa major, els actes més destacats són la trobada de gegants, el castell de focs, els nombrosos concerts i l'ofici en honor de Sant Pere.

També se celebren el festival de curtmetratges Fastcurt durant el juliol i el festival internacional de circ Ple de Riure, durant el mateix mes. A l'abril es celebra l'aplec de la Sardana, tot i que cada mes es fa una ballada amb una cobla en directe. També destaquen les celebracions de la Fira de Santa Llúcia, la cursa de Sant Silvestre (la més antiga de Catalunya i la primera d'Espanya a introduir una cursa només per a dones), la perkutada...

El Masnou consta d'una colla gegantera. Els seus gegants són en Pere el Drapaire i n'Eulàlia Tallacolls. Fan 3,45 m d'alçada (ell) i 3,20 m (ella). Van ser construïts al taller El Ingenio de Barcelona (els originals) i al taller Sarandaca de Granollers (les còpies). Duen els noms dels patrons de la vila. Els gegants duen el sobrenom de “Drapaire” i “Tallacolls” en homenatge a qui van ser els seus mecenes (Jaume Santigosa, que era drapaire, i la seva dona, que era modista i talla molt bé els colls de les camises). Gràcies a ells van existir els primers gegants a la vila del Masnou.

El poble també gaudeix de la colla bastonera Ple de Cops, una agrupació sardanista, una colla de diables, una colla trabucaire i tres grups de percussió: New Drummers, Atabalats i Vatukem. A l'Espai escènic Ca n'Humet s'ha instal·lat un programa fix de teatre, en el que es representen obres de teatre, musicals, concerts...

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments del Masnou
Cases de colors i Casa Benèfica al carrer de Buenos Aires

Fills i filles il·lustres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Masnovins

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Ajuntament del Masnou. Municat.cat
  3. «Resultats, El Masnou» (en castellà). Ministeri de l'Interior, 02-06-2015. [Consulta: 3 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]