El Masnou

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Masnou)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEl Masnou
Bandera del Masnou Escut del Masnou
Bandera del Masnou Modifica el valor a Wikidata Escut del Masnou Modifica el valor a Wikidata
El Masnou via Buenos Aires.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització del Masnou respecte del Maresme.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 28′ 54″ N, 2° 19′ 04″ E / 41.481666666667°N,2.3177777777778°E / 41.481666666667; 2.3177777777778
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme Modifica el valor a Wikidata
Població
Total23.515 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat6.916,18 hab/km²
Gentilicimasnoví, masnovina Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície3,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud27 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Festa Major
Identificador descriptiu
Codi postal08320 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE08118 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT081189 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webelmasnou.cat Modifica el valor a Wikidata

El Masnou és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Geografia[modifica]

Està situat a la costa, entre Montgat i Premià de Mar. Té un relleu molt accidentat, a causa de la proximitat de la Serralada Litoral.

Mapa de distàncies
El Masnou
Montgat (3,2 km)
Alella (2,4 km)
Teià (2 km)
Premià de Mar (3,7 km)
Mataró (12,6 km)
Barcelona (15,9 km)


Història[modifica]

Article principal: Història del Masnou

L'actual terme municipal del Masnou va pertànyer antigament a Sant Feliu d'Alella i a Sant Martí de Teià, pobles de l'entorn relativament allunyats del mar per protegir-se dels atacs dels pirates. La seva població vivia de l'agricultura i la pesca, i, a la platja, s'hi van establir les comunitats de pescadors.

Amb el pas del temps es van construir masos fortificats a la vora del mar i, a partir de 1812, amb la proclamació de la Constitució Liberal, la vila va escollir alcalde. No obstant això, la segregació i independència del Masnou respecte de Teià no es produí fins al 1825.

El nou municipi va incorporar el barri d'Ocata. Aquest barri disposa d'un baixador propi a la línia ferroviària de Barcelona a Mataró. A la platja d'Ocata, junt a la riera de Teià, acaba el meridià verd. Una placa amb la inscripció «en aquest punt de Catalunya acaba el meridià verd que comença a Dunkerque» recorda aquest fet. Posteriorment (1846) el municipi va incorporar també el barri d'Alella de Mar, també anomenat Cases de Mar, un barri marítim que compta amb uns 1.415 veïns.

El Masnou conserva fins a l'actualitat els títols de «Vila Benèfica» concedit l'any 1902 pel rei d'Espanya Alfons XIII amb motiu de la construcció d'un asil benèfic (la Casa Benèfica) i el d'«Il·lustríssima Vila», concedit l'any 1909 -també per Alfons XIII- per la construcció sense cap ajut de l'Escola Nacional (actual Escola Ocata).

A final del segle xix, amb la creixent riquesa de la burgesia barcelonina, el Masnou esdevingué escollit per moltes famílies que hi estiuejaven. D'aquests temps n'han quedat importants cases d'estil modernista, un dels principals atractius de la vila.

Posteriorment es construí el port del Masnou, que no fou acabat fins arribats els primers ajuntaments democràtics. Actualment a més de l'allotjament de les embarcacions és un important punt d'oci nocturn, no només de caràcter municipal, sinó també comarcal. Juntament amb el port hi ha una de les platges més amples del Maresme, on sobresurt el Club Nàutic el Masnou, un dels principals clubs de Catalunya i Espanya quant a competicions i medalles.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - - - - 3.933 4.250 3.188 3.396 3.487

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.873 4.604 4.970 5.098 6.091 10.410 14.430 18.040 18.640 18.640

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
20.387 20.794 21.076 21.220 21.196 21.833 22.066 22.536 22.550
22.742

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
23.119
23.340 - - - - - - - -

 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Política[modifica]

Article principal: Llista d'alcaldes del Masnou
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Josep Azuara González CIU 19/04/1979
1983 - 1987 Josep Azuara González CIU 28/05/1983
1987 - 1991 Josep Azuara González CIU 30/06/1987
1991 - 1995 Josep Azuara González CIU 15/06/1991
1995 - 1999 Josep Azuara González CIU 17/06/1995
1999 - 2003 Josep Azuara González CIU 03/07/1999
2003 - 2007 Eduard Gisbert i Amat PSC-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Eduard Gisbert i Amat PSC-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Pere Parés i Rosés CIU 11/06/2011
2015 - 2019 Jaume Oliveras i Maristany ERC 13/06/2015
Des del 2019 Jaume Oliveras i Maristany ERC 15/06/2019
Resultats electorals - El Masnou, 2019[1]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
ERC-AM Jaume Oliveras i Maristany 4.689 9 39,12%
Fem Masnou-En Comú Guanyem Neus Villarubia del Valle 1.564 3 13,05%
PSC-CP Ernest Suñé Nicolás 1.528 3 12,75%
JxCat-Units pel Masnou Romà López Bolart 1.473 3 12,29%
C's Frans Avilés Salazar 1.207 2 10,07%
CUP-AMUNT Fèlix Clemente Cavero 851 1 7,10%
Vot en blanc 91 0,76%
Vot nul 34 0,28%
Abstenció 5.769 32,43%
Total votants 21

Economia[modifica]

L'agricultura masnovina té com a principal i gairebé únic actiu el conreu de la flor, especialment del clavell. La indústria, però, és més important, amb predomini de la tèxtil (gèneres de punt); però també hi ha indústria de la construcció, ceràmica, vidre i productes farmacèutics.

Els dimarts hi té lloc el mercat setmanal.

Parcs i jardins[modifica]

Article principal: Parcs i jardins del Masnou

Els parcs i jardins del Masnou sumen un total d'unes 15 hectàrees de verd urbà, i compten amb més de 4.000 arbres que conformen l'arbrat viari.[2]

Els principals parcs de la ciutat són el parc de Vallmora, el parc del Llac i el parc de Caramar. Els principals jardins són els jardins de la Nimfa, els jardins de Can Malet, els jardins del Mil·lenari i els jardins de Lluís Milet.[3]

Cultura[modifica]

Vegeu també: Festa Major del Masnou

La festa major se celebra per Sant Pere, el dia 29 de juny. Des de l'any 2015, aquesta porta per lema "Terra, Mar i Foc", en honor de la llegenda dels tres elements fundacionals del Masnou, els quals provenen d'unes nimfes. Aquesta llegenda és escenificada cada any mitjançant el pregó de la festa major que es fa a la platja d'Ocata. Durant la festa major, els actes més destacats són la trobada de gegants, el castell de focs, els nombrosos concerts i l'ofici en honor de Sant Pere.

En el marc de la festa major del 2019 va néixer la Novina, la bèstia festiva del Masnou nascuda de la terra, el mar i el foc. Creada per les tres nimfes durant el pregó, la bèstia representa un animal amb cos d'animal terrestre i marí que llença foc. El constructor de la figura fou Ramón de los Heros, de Badalona.[cal citació]

També se celebren el festival de curtmetratges Fastcurt durant el juliol i el festival internacional de circ Ple de Riure, durant el mateix mes. A l'abril se celebra l'aplec de la Sardana, tot i que cada mes es fa una ballada amb una cobla en directe. També destaquen les celebracions de la Fira de Santa Llúcia, la cursa de Sant Silvestre (la més antiga de Catalunya i la primera d'Espanya a introduir una cursa només per a dones), la perkutada...

El Masnou consta d'una colla gegantera. Els seus gegants són en Pere el Drapaire i n'Eulàlia Tallacolls. Fan 3,45 m d'alçada (ell) i 3,20 m (ella). Van ser construïts al taller El Ingenio de Barcelona (els originals) i al taller Sarandaca de Granollers (les còpies). Duen els noms dels patrons de la vila. Els gegants duen el sobrenom de “Drapaire” i “Tallacolls” en homenatge a qui van ser els seus mecenes (Jaume Santigosa, que era drapaire, i la seva dona, que era modista i talla molt bé els colls de les camises). Gràcies a ells van existir els primers gegants a la vila del Masnou. La geganta Eulàlia va ser proclamada geganta pubilla del Maresme l'any 2003, fet pel qual el 2004 la Trobada dels Gegants del Maresme es desenvolupà al Masnou. Aquesta trobada fou especial, ja que s'estrenà la coreografia de la Dansa del Maresme, un ball que agrupa tots els gegants de la comarca i que només es balla un cop l'any.

El poble també gaudeix de la colla bastonera Ple de Cops, una agrupació sardanista, una colla de diables, una colla trabucaire i tres grups de percussió: New Drummers, Atabalats i Vatukem. A l'Espai escènic Ca n'Humet s'ha instal·lat un programa fix de teatre, en el que es representen obres de teatre, musicals, concerts...

Llocs d'interès[modifica]

Vegeu també: Llista de monuments del Masnou
Cases de colors i Casa Benèfica al carrer de Buenos Aires

Fills i filles il·lustres[modifica]

Categoria principal: Masnovins

Referències[modifica]

  1. «Resultats, El Masnou» (en castellà). Ministeri de l'Interior, 28-05-2019. [Consulta: 9 octubre 2019].
  2. Ventura i Cot, Montserrat. Els arbres del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 1994, p. 9. 
  3. Calls, Albert; Tarragó, Sílvia. El Masnou blauverd: un itinerari per una vila del segle XXI. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2011, p. 138-146. 

Enllaços externs[modifica]