Òrrius

Òrrius
Bandera Escut d'armes
Localització
41° 33′ 27″ N, 2° 21′ 21″ E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Maresme
Capital	Òrrius
Població
Total	793 (2022)
• Densitat	139,12 hab./km²
Llars	9 (1553)
Gentilici	Orrienc, orrienca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	5,7 km²
Altitud	259 m
Limita amb	la Roca del Vallès Vilassar de Dalt Cabrils Argentona Vilanova del Vallès
Organització política
• Alcalde	César Díaz Carpena
Identificador descriptiu
Codi postal	08317
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08153
Codi territorial IDESCAT	081537
Altres
Lloc web	orrius.cat

Òrrius és un municipi de la comarca del Maresme.

Geografia

• Llista de topònims d'Òrrius (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

És un poble del Maresme interior localitzat entre els municipis de Cabrils, Vilassar de Dalt, Argentona i la comarca del Vallès Oriental i situat a uns nou quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.

La Roca del Vallès
		Argentona
Vilassar de Dalt	Cabrils

Història

Els primers vestigis humans al terme municipal d'Òrrius daten del tercer mil·lenni aC. Concretament, es van trobar eines neolítiques (destrals, puntes de fletxa). També d'aquest període trobem al poble el menhir de Can Camat i el dolmen de ca la Mort.

Han estat trobats a la font dels Castanyers diversos objectes dels voltants del 2000 aC, entre els quals destaca un vas semiesfèric de fang. Dels voltants del 1500 aC han sigut trobades restes d'un poblat ibèric a Céllecs, abandonat a la segona meitat del segle ii aC.

La primera vegada que es documenta la vila va ser el 974, en un document que anomena una vil·la de nom Orreos, topònim d'origen llatí que faria referència a graners. També destaquen els documents datats d'entre els anys 1013-1016 en els quals es fa referència a les possessions de Bernat de Sant Vicenç, situats vora de la parròquia.

Pel que fa als primers edificis que van ser documentats dins l'actual municipi van ser les capelles de Sant Andreu, d'època preromànica (segle X), en la que van ser emprats diferents fragments de construccions o enterraments de l'època tardoromana; i la capella de Sant Bartomeu, d'estil romànic i construïda al segle XI al damunt d'un lloc que és considerat un lloc de culte d'èpoques prehistòriques.

Durant el segle xiii, el Rei Jaume I va atorgar als habitants de la població el dret a no vendre ni els seus habitants ni les seves franqueses. Aquest fet fou ràpidament oblidat i va comportar a una sèrie de conflictes amb els senyors feudals de la zona. Aquest problema no fou solucionat fins que el monarca Ferran I va reconèixer aquests drets l'any 1415.

Edificis i espais d'interès

Església de Sant Andreu (segle xvi)

Actual església del municipi, fou construida l'any 1576 pel mestre de cases Joan Salvador, nadiu de Mataró. Aquesta edificació està ubicada on abans hi va haver una església pre-romànica , de la que es té constància des de l'any 1023.

Sant Bartomeu de Cabanyes

És una església romànica, de les més antigues de la zona. La capella està documentada des de l'any 1191 i està ubicada en un lloc estratègic enmig del camí que comunica les actuals comarques del Vallés amb el Maresme

El Bosc Màgic

El bosc màgic d’Òrrius, es deu a les seves estranyes estàtues que es varen esculpir a principi de la segona meitat del segle passat. Les tres estàtues ,que el desconegut artista es va dedicar a dissenyar, van ser un elefant, un indi i un moai. Les 3 estan separades per la malesa del bosc on et pots perdre entre les diferents rutes que porten a diferents edificacions prehistòriques, un túmul. Entre el llarg camí de 12 quilòmetres, sense cap mena d'esforç per creuar-lo, apareix una petita cova esculpida a la vessant de la muntanya. Dintre d'ella, es creu que es varen practicar rituals de bruixeria ja que es varen trobar diferents restes de vísceres animals. A més, en aquest bosc s'amagava el bandoler Perot Rocaguinarda. Aquest malfaent, dedicat a atacar els diferents carruatges que creuaven el bosc, es diu que es dedicava a tallar una creu per cada víctima que atracava en la Roca de les Creus, segons la seva llegenda. També serà recordat per quedar immortalitzat en El Quijote, on se'l anomena com Roque Guinart. En un altre costat del camí, apareix una altra gran roca, que al seu darrere amaga una gran pintura rupestre. Al arribar al final del camí circular, es troben les tres estàtues ja mencionades, que tornen la mirada al excursionista i s'acomiaden.

Priorat de Sant Pere de Clarà.

Es tracta d'un priorat benedictí situat molt a prop d'Òrrius. Forma part del Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Masia de Can Conill

Can Conill és una masia del segle XVII d'arquitectura barroca, tot i que es creu que pot ser més antiga. En un principi, era una masia d'ús agropecuari, però actualment és una casa familiar. Consta d'un edifici principal de tres plantes i un segon edifici de dues plantes amb una galeria porxada. La façana, ja restaurada, consta de diversos balcons amb un marc de carreus de pedra.

Can Femades

La masia de Can Femades hi és documentada des del segle xiii, amb un document en què hi trobem el nom de Guillem Femades el 1266. Va pertànyer als Femades fins al segle XVI amb el matrimoni amb la família Riudemeia. La masia es troba restaurada, a excepció del portal de mig punt fet amb grans dovelles, amb una finestra al damunt d’estil gòtic.

Poblat ibèric del Turó de Céllecs

Està ubicat al Parc de la Serralada Litoral, situat al cim del Turó de Céllecs, el qual li dóna el seu nom. És un jaciment arqueològic amb 4 Ha d’extensió, en la que es troben restes arqueològiques de l’Edat del Bronze final, cap al segle VII aC fins al segle ii aC, amb l’arribada dels romans i les guerres amb els cartaginesos.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - - 9 - - 387 356 354 268 259

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 223 248 210 245 259 218 259 366 381 381

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 420 419 420 364 330 295 635 654 651 690

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 702 730 758 793 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Amb el cens de 2021, es troba una població de 779 habitants al municipi d'Òrrius. És un municipi amb pocs naixements i defuncions a l'any. En 2020 només consten 6 naixements amb una única defunció. Des de l'any 2011, la població ha crescut en 192 persones.

Queda registrat també que només 20 d'aquestes 779 persones són d'origen estranger. N'hi ha poca mobilitat quant a residència en l'estranger per part d'habitants d'Òrrius. Pel que fa als estudiants residents, només el 51,9% estudia en el mateix municipi, d'un total de 135 alumnes.

Economia

L'economia d'Òrrius era tradicionalment l'agricultura, amb especialitat en els cultius de secà. Amb el pas del temps, la proximitat amb la localitat de Mataró va provocar que s'abandonés aquesta tradició d'agricultura per convertir-se en un lloc de residència familiar a partir de l'any 1970. És a dir, els seus habitants treballen fora del poble. En el 2009, no es troben dades de terres emprades per l'agricultura i només una destinada a la ramaderia.

Pel que fa a la construcció d'habitatges o allotjaments turístics, n'hi han dades que l'any 2020 s'han començat tres edificacions d'habitatges diferents, però no n'hi ha cap establiment turístic al municipi.

De l'activitat industrial, només es té constància de l'explotació continuada d'una petita pedrera de granit. Això suposa un 0% d'emissions de residus industrials.

Festes i tradicions

Els dissabtes té lloc el mercat setmanal.

• Festa del maig: plantada del segon dissabte de maig (pollancre) a la plaça de la Constitució. Antigament, es tallava un arbre de grans dimensions i els orriencs el traslladaven fins a la plaça, on el replantaven i el podaven.
• Festa Major de Sant Abdó i Sant Senén: en nom als copatrons Sant Abdó i Sant Senén. És la Festa Major de la localitat i es celebra el darrer cap de semana de juliol.
• Festa local d'hivern: 30 de novembre, Sant Andreu, amb els típics pastissets amb forma de peix.
• Pessebre Vivent d'Òrrius: es celebra un petit pessebre vivent amb voluntaris del poble de totes les edats on s'observa el possible ambient que hi havia al voltant del naixement de Jesús de Natzaret. Es celebra abans de l'arribada del Nadal, però els darrers anys s'ha suspés per la pandèmia i per motius de calendari.

Clima

El clima d'Òrrius és de tipus Mediterrani. Les precipitacions màximes corresponen a la tardor, metre que l'estiu és l'època més seca de l'any. Pel que fa a la temperatura, a causa del seu clima, són moderades tot l'any. Oscil·len entre els 3 °C i els 18 °C en la temperatura mínima, i entre 12 °C i 29 °C en les màximes. Els mesos més freds serien de desembre al febrer, i els més calorosos el juliol i l'agost.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òrrius

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Elements d'interès històric i artístic a http://poblesdecatalunya.cat
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Municipi adherit a la campanya Un país, una bandera Arxivat 2005-11-11 a Wayback Machine.