Teià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTeià
Bandera de Teià Escut de Teià
Bandera de Teià Escut de Teià
Teia.jpg
Centre històric de Teià.

Localització
Localització de Teià respecte del Maresme.svg
41° 29′ 55″ N, 2° 19′ 27″ E / 41.498611111111°N,2.3241666666667°E / 41.498611111111; 2.3241666666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Maresme
Entitats de població 8
Població
Total 6.254 (2016)
• Densitat 947,58 hab/km²
Gentilici Teianenc, teianenca
Geografia
Superfície 6,6 km²
Altitud 128 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Andreu Bosch i Rodoreda
Indicatius
Codi postal 08329
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08281
Codi IDESCAT 082819
Altres dades
Agermanament Massarosa (Itàlia)

Web http://www.teia.net/
Modifica dades a Wikidata

Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme. El nom té el seu origen en la veu romana Taliano. Està situat als vessants de la Serralada de Marina que limita amb Alella, El Masnou i Premià de Dalt.

Ha estat històricament un nucli tradicional d'estiueig i en les últimes dècades ha crescut considerablement per absorbir població establerta des de Barcelona.

Els dilluns té lloc el mercat setmanal.

Emplaçament[modifica | modifica el codi]

El municipi de Teià es troba al voltant de la riera de Teià, en el centre d'una petita vall i al peu de la Serralada Litoral. Queda separat de Premià de Dalt pel petits turons de Salve Regina i Lledó.

En la seva zona agrícola els conreus de secà (cereals i vinya) dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Després de les plagues de la fil·loxera, la vinya original desaparegué i fou replantada amb ceps americans. A finals del segle XX, ja quedaven pocs camps de conreu. L'ofensiva immobiliària va anar urbanitzant noves zones com la Molassa, Vallbellida, la Vinya o Sant Berger.

Mapa de distàncies
Teià
Vallromanes (4,3 km)
Alella (2,4 km)
Premià de Dalt (2,1 km)
El Masnou (2 km)
Premià de Mar (3,1 km)
Mataró (11,2 km)
Barcelona (17,6 km)

.


Història[modifica | modifica el codi]

Les restes arqueològiques trobades al jaciment de Vallmora semblen confirmar que en temps dels romans Teià fou un dels centres principals de producció vitivinícola dels voltants de la Barcino romana.

El document més antic que fa referència a Teià, és datat del 958, i tracta de la venda d'una vinya on apareix el toponímic Vila Taliano. Aquest document és clau en la teoria de l'origen romà del nom Teià, que defensa que a partir del gentilici Talius o Talianum s'evolucionà cap a formes com Taliano, Tayano Taya o Teya i Taià o Teià.

La menció més antiga de la parròquia de Teià la trobem a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona. Es tracta del testament del comte Miró II de Besalú, datat del 965, en el que els almoiners del comte fan lliurança a la Santa Creu de la Seu de Barcelona de les parròquies de Premiliano (Premià) i Taliano (Teià) amb els seus delmes i primícies, i altres esglésies, masos, alous, etc. A l'Arxiu Diocesà trobem unes notes de 1173 i 1174, que referint-se a la parròquia de Teià, assenyalen que no es coneix quan fou construïda, però que no hi ha dubte que és una de les més antigues. L'actual temple parroquial, d'estil gòtic-renaixement, fou construït el 1574 pel mestre d'obres Antoni Mateu. Curiosament en el contracte de construcció s'estipula que l'obra ha de tenir la forma i proporcions de l'església del Convent dels Àngels de Barcelona.

Entitat de població Habitants
Teià 3.478
Vallvallida 369
la Muntanya 105
les Valls 1.428
Sant Berger 496
Victor Font Gual 47
Buvisa 29
la Molassa 210
Dades: 2011. Font: Idescat

Un altre punt del contracte fa referència a la construcció d'un retaule de fusta amb quatre quadres del pintor Lluís Gaudí que facin referència a la vida de Sant Martí. Malauradament, en el transcurs de la Guerra Civil espanyola, l'any 1936, el retaule i l'orgue instal·lat posteriorment foren destruïts; només se salvaren els quadres i les figures de pedra que suportaven el retaule.

En el 1283 les cases i terres de Teià eren sota sota el domini feudal dels senyors del Castell de Burriac. Més tard, l'any 1362, Pere III el Cerimoniós va vendre a Pere Desbosc, senyor del Castell de Vilassar, el domini sobre el terme de Teià, però els teianencs agrupats en universitat i emparant-se en el dret de fadiga compraren la seva llibertat feudal amb 12.000 sous. A canvi el rei atorga als teianencs uns privilegis que prometien la inseparabilitat del terme de Teià del poder reial. Però un segle més tard es trencà l'esmentada promesa i un castellà anomenat Fernando de Rebolledo obtingué els drets feudals sobre Teià. El rei Ferran el Catòlic, s'hagué d'enfrontar amb el fort ressorgiment de la qüestió remença (lluita dels pagesos contra el domini feudal). La pau s'aconseguí amb la Sentència de Guadalupe (1486), en la que s'aboliren totes les formes de domini feudal i es preparà el camí cap a l'acumulació de poder per part del monarca. A partir de la Sentència, a Teià, com a molts altres pobles, es forma una universitat de veïns amb la finalitat d'aconseguir la seva llibertat.

Teià nevat. 22 de febrer de 2013.

Els Privilegis de Teià foren signats pel rei Ferran i pels veïns més destacats del poble a la Cort Reial de Salamanca el 21 de novembre de 1505. Els punts principals d'aquests privilegis eren: Declaració de la inseparabilitat perpètua de la jurisdicció reial, reglament d'instauració dels càrrecs municipals, dependència jurídica de la Vegueria de Barcelona i potestat d'imposar impostos municipals. Pere Noguera fou elegit primer batlle i encetà una forma de govern municipal que durà fins al Decret de Nova Planta (1714).

Fets de 1714[modifica | modifica el codi]

Des del 4 d’agost de 1713, representants de les poblacions properes a Mataró van acudir a la ciutat per donar l’obediència a les noves autoritats borbòniques. Tot i així, la vila de Teià, juntament amb Vilassar, no ho va fer. Conseqüentment, tres-cents soldats borbònics es van dirigir cap a aquestes localitats, però el sometent s’hi va enfrontar i els va obligar a fugir.

Poques jornades després, l'Expedició del Braç Militar del diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell i Rafael de Nebot i Font[1] endinsà cap a l'interior del país amb uns quatre-cents cavalls i dos o tres-cents miquelets,[2] amb la intenció de desviar l'atenció del Setge de Barcelona i coordinar els esforços amb Manuel Desvalls i de Vergós, el governador del Castell de Cardona.[3], derrotant als francesos l'11 d'agost a la Batalla de Caldes,[4] i el 20 d'agost a Vilassar i Teià[4] per evitar que el marquès d’Arpajon, amb el seu destacament borbònic, represaliés les poblacions. El 20 d’agost, després de produir-se combats intensos a la vila de Vilassar, que va ser incendiada, la lluita es va desplaçar a Teià. El coronel Sebastià Dalmau va defensar l’indret, però no va evitar que una finca de la seva propietat, l’actual Can Godó, fos cremada. L’únic element que en va quedar dempeus fou la capella. Posteriorment, amb la immediatesa de la presa de Vic per part de Bracamonte, Berenguer hagué d'abandonar Manresa.[4]

L'any 1769 es van començar els tràmits de la construcció de l'església al barri marítim del Masnou, el 1817 es va crear la Vicaria Perpètua, separada de la de Teià, i fou finalment el 1825 quan el Masnou es va segregar de Teià formant un municipi independent.

Festa Patronal[modifica | modifica el codi]

La Festa Patronal de la vila de Teià és el dia de Sant Martí, l'11 de novembre.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

És típic de Teià el relleno, un plat de Festa Major (l'11 de novembre, Sant Martí) és un plat confitat de pomes farcides amb carn picada.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
34 - 43 689 1.611 1.373 1.331 1.210 1.208 1.298
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.374 1.528 1.426 1.461 1.715 2.025 2.230 3.509 3.870 4.237
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.669 4.847 5.280 5.581 5.751 5.867 5.987 6.081 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Agustí Espriu i Malagelada, Aproximació històrica al mite de Sinera, pàg.157
  2. Sanpere i Miquel; 2001 (1905), 230-231.
  3. Torras i Ribé, 2004, p. 66.
  4. 4,0 4,1 4,2 Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 369.  Error de citació: Invalid <ref> tag; name "Ref" defined multiple times with different content
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 120. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]