Sebastià Dalmau i Oller

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSebastià Dalmau i Oller
Sebastià Dalmau i Oller.jpg
Biografia
Naixement (es) Sebastián Dalmau y Oller
29 novembre 1682
Barcelona
Mort 2 agost 1762 (79 anys)
Viena
Activitat
Ocupació Militar
Rang militar general
Coronel
Modifica les dades a Wikidata

Sebastià de Dalmau i Oller (Barcelona,[nota 1] 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762)[1][2] fou un militar austriacista, coronel de cavalleria de l'exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.[3]

Fill d'un ric comerciant de Barcelona, l'adroguer Amador Dalmau i Colom,[2][4] ja durant el 1704 formava part dels nuclis de conspiració austriacista per revoltar Barcelona, però fou descobert i empresonat juntament amb el seu pare pel virrei de Catalunya Francisco de Velasco.[5] El 1705, amb l'entrada de les tropes austriacistes a Barcelona, Dalmau i son pare foren alliberats i Carles III el recompensà amb el privilegi de cavaller.[2]

El 1706 fou un dels primers nomenats com a capità de la Coronela de Barcelona,[6] i hagué de lluitar en la defensa de la ciutat durant el setge borbònic de Barcelona del mateix any.[7] El 1713 el seu pare va finançar amb el seu patrimoni una unitat de cavalleria de 250 cavalls, el regiment de cavalleria La Fe[8] i l'expedició del Braç Militar, i fins i tot va fer un préstec al virrei Starhemberg.[9] A partir de 1713 i tot al llarg del setge de Barcelona formà part de les Juntes de Defensa de la Ciutat i s'encarregà d'aconseguir subministraments per mantenir la resistència.[2] A nivell polític, jugà un paper d'equilibri amb els defensors més fanàtics i radicals: quan el virrei va abandonar Barcelona, Dalmau va controlar el destí dels 4.000 miquelets catalans i aragonesos enquadrant-los en els regiments catalans.[2] El 1713 va participar en l'expedició frustrada que el diputat Antoni Berenguer i el general Nebot que tenia com a objectiu desbloquejar el setge de Barcelona mobilitzant les comarques de l'entorn.[2]

Ocupada Barcelona, fou empresonat durant 11 anys; primer a Pamplona i després a Segòvia. El 1725, en virtut del Tractat de Viena, fou alliberat i s'exilià a Viena, on fou nomenat Tinent General de Cavalleria.

Notes[modifica]

  1. Segons «Sebastià Dalmau i Oller». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana., el seu lloc de naixement és Teià, al Maresme.

Referències[modifica]

  1. Arnau Cònsul; Agustí Alcoberro, Josep Catà i Antoni Muñoz «Què se'n va fer del herois de la guerra de Successió?». Revista Sàpiens, 89, març-2010, p. 25.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Albareda, Joaquim «Sebastià Dalmau, l'heroi discret». Avui, 11-09-2003.
  3. Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  4. Bruguera, Mateo. Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714 (en castellà). L. Fiol y Gros, 1871, p. 725. 
  5. Salrach i Marés, Josep M.; Termes, Josep. Diccionari d'Història de Catalunya. Ed. 62, 1992, p. 331. ISBN 8429735216. 
  6. Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier; Riart i Jou, Francesc; Rubio i Campillo, Xavier. La Coronela de Barcelona 1705-1714. Rafael Dalmau Editor, 2010, p. 38. ISBN 9788423207503. 
  7. Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.2 (D-L). Albertí, 1969, p. 14. 
  8. Albertí, Santiago. L'Onze de setembre. Barcelona: Albertí Editor, 2006, p. 162. ISBN 84-7246-059-2. 
  9. Sanpere i Miquel, Salvador. Fin de la Nación Catalana. Base, 2001 (1905), p. 230-231. ISBN 84-85031-12-1. 

Enllaços externs[modifica]