El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella. El tractat resolia algunes de les conseqüències de la guerra de Successió Espanyola i garantia, per exemple, la Pragmàtica Sanció del 1713 que regulava els drets de successió dels Habsburg. En funció dels termes del tractat, el Sacre Imperi Romanogermànic renunciava a totes les seves pretensions sobre el tron espanyol i les índies occidentals, i els borbons, a Itàlia i els Països Baixos.[1] A més, Àustria prometia a Espanya el seu ajut per a la recuperació de Gibraltar, en poder del Regne de la Gran Bretanya. Per aquest tractat, Carles VI d'Àustria va poder continuar utilitzant de manera vitalícia, els seus títols hispànics.[2]
↑Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
.png)
