Cabrils

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCabrils
Escut de Cabrils
Escut de Cabrils
Ajuntament Cabrils Catalonia.JPG
Ajuntament

Localització
Localització de Cabrils respecte del Maresme.svg
41° 31′ 42″ N, 2° 22′ 09″ E / 41.528333333333°N,2.3691666666667°E / 41.528333333333; 2.3691666666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Maresme
Entitats de població 1
Població
Total 7.287 (2016)
• Densitat 1.041 hab/km²
Gentilici Cabrilenc, cabrilenca
Geografia
Superfície 7 km²
Altitud 147 m
Limita amb
Història
Festa major
Maig (Santa Creu)
18 d'agost (Santa Helena)
Patró Santa Helena
Organització i govern
• Alcaldessa Avelina (Lina) Morales Serra
Indicatius
Codi postal 08348
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08030
Codi IDESCAT 080305
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Cabrils és un municipi de la comarca del Maresme. Se situa entre els municipis de Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Òrrius, Argentona i Cabrera de Mar, i a uns deu quilòmetres de Mataró, capital de la comarca. Cabrils està envoltat pels turons d'en Cirers i de Montcabrer, entre abundants pinedes i alzinars. Predomina la funció residencial amb una quantitat considerable d'urbanitzacions.

Òrrius Argentona
Vilassar de Dalt Brosen windrose-fr.svg Cabrera de Mar
Vilassar de Mar

Símbols[modifica | modifica el codi]

L'escut oficial té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, un mont d'or de 3 cims movent de la punta somat al cim central "més alt" d'una creu llatina tripuntada de sable. Per timbre, una corona mural de poble.[1] Va ser aprovat el 7 de març del 2003 i publicat al DOGC l'1 d'abril del mateix any amb el número 3855. Les muntanyes representen la serra de Montcabrer, al peu de la qual s'aixeca el poble. El turó principal de la serra està dominat per una gran creu, originalment de fusta i ara de ferro, documentada ja des del segle XVII.

Història cabrilenca[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Epoca Vilassarenca (segle X fins a l'any 1704)[modifica | modifica el codi]

El lloc de Cabrils s'esmenta des del 1037, com a part de la jurisdicció del veí castell de Vilassar fins al 1821, quan aconseguí ser municipi independent amb administració pròpia.

Eclesiàsticament depenia de Sant Genís de Vilassar fins al 1779, quan l'església de la Santa Creu assolí la categoria de parròquia.

La Revolta Cabrilenca (1704 - 1821)[modifica | modifica el codi]

Els fets de Can Francesc Fèlix (avui Ca la Rosa) [2][modifica | modifica el codi]

Aquesta casa, una de les més antigues de Cabrils, té un directe protagonisme amb el ¨motiu¨ que els pobles veïns donen als habitants de la nostra població, i també amb un fet que podríem dir que va incidir decisivament en la independència de Cabrils envers Vilassar de Dalt.

Un antic costum d'aquestes contrades era anomenar la gent natural d'alguns pobles amb un ¨motiu¨ que els caracteritzava per algun fet peculiar ocurreguts en els límits del terme.

La nostra història com a poble és relativament curta. Al llarg de molts segles Cabrils només era un veïnat del poble de Sant Genís de Vilassar (actual Vilassar de Dalt). Ser vilassarenc llavors era tan poc atractiu per als cabrilencs com ho és actualment. Era tal la diferència de raonament i visió del progrés entre ambdues poblacions, que els veïns de Cabrils van decidir que ja n’hi havia prou i que volien iniciar un camí nou separats de Vilassar.

És llavors quan un grup de cabrilencs, els Pares de la Vila, van endegar la construcció de un temple propi perquè tot el poble fes les seves pregàries, coneixedors que l’església els ajudaria a aconseguir la seva plena independència. És així com s’inicia a principis del segle XVIII (1704), la construcció de l’Església de la Santa Creu de Cabrils, motiu d’orgull cabrilenc i icona del poble encara avui en ple segle XXI.

Retrocedint als anys 1770, hi havia una forta pugna entre la gent de Vilassar i la de Cabrils, xque els cabrilencs no paraven de demanar l’emancipació del terme i de la parròquia per crear un poble subirà. Pel que es dedueix dels diaris de l’època, això no era vist de bon grat pels vilassarencs, que aprofitaven qualsevol motiu per armar grups i venir a provocar i apedregar els nostres avantpassats amb el crit de “Guerra als de Cabrils!!”

Arribats ja al límit de la paciència, un dia que havia esclatat una d’aquestes batalles tan peculiars, incloent-hi armes per ambdues parts, un valent i honorable cabrilenc es va alçar i va dir:

“ja n’hi ha prou d’aquest poble que ens ofega i ens endarrereix, ja n’hi ha prou de Vilassar. Ahir, avui i sempre això es Cabrils. I nosaltres som cabrilencs“

Llavors, des d’una finestra de Can Francesc Fèlix (ara Ca la Rosa, sota l’església), va descarregar un tret que va matar un dels vilassarencs. Llavors els nostres van refer el contraatac i els van fer fugir com covards pel costat dret del seu cementiri.

Aprofitant aquesta desgràcia, els de Vilassar redactaren un comunicat notificant al governador el lamentable fet i enviaren un missatger a cavall per tal que el comunicat arribés a mans de l'autoritat superior. Però no caigueren que els cabrilencs tenien un cavall que corria més, i quan els de Vilassar hi arribaren al Gobernador, que ja havia estat assabentat del fets pels de Cabrils, volgué acabar d'una vegada amb tantes provocacions, i els feu avinent que un cop els cabrilencs tinguessin l'església acabada, els concediria la segregació. Aleshores els vilassarencs van fer caps i manigues per fer creure al Bisbe que a Cabrils, per fer-ne via construïen lésglesia sense fonaments. El Bisbe envià un delegat per esbrinar la realitat, i els cabrilencs respongueren afirmativament, adduint que no els calia fonaments perque l'església era assentada sobre roca,. En no poder treure res en clar, els de Vilassar acceptaren la realitat dels fets, però d'ençà d'aleshores ens motejaren Els Peluts, volent significar que som difícils de dominar.

L'època industrial (1821-1960)[modifica | modifica el codi]

La població havia estat estacionaria des del segle XIX i fins als anys seixanta, quan la funció d'estiueig i l'augment de la construcció de segones residències, fan créixer notablement la seva població.

El poble residencial (1960-actualitat)[modifica | modifica el codi]

El 16 de juny de 2007 per primera vegada a la història, el municipi va tenir com a alcaldessa a una dona.[3]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Les festes[modifica | modifica el codi]

Gegants[modifica | modifica el codi]

Els Gegants de Cabrils es diuen Esteve i Eulàlia, fan 3,5 metres d'alçada i van ser estrenats el maig del 2004. Els anteriors gegants es deien Cristòfol i Helena.

Els Diables[modifica | modifica el codi]

Escoltes de Montcabrer[modifica | modifica el codi]

Societat cabrilenca[modifica | modifica el codi]

Entitats[modifica | modifica el codi]

  • Associació de Voluntaris Bona Terra
  • Amics de Cabrils
  • Societat La Concòrdia, fundada el maig de 1891

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Masia de Ca n'Amat

Geografia[modifica | modifica el codi]

Flora[modifica | modifica el codi]

La vegetació de Cabrils és aparentment dominada per les pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), que s'estenen als vessants saulonencs de la Serra de Marina. No obstant això, no és estrany trobar-hi clapes de pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i alguna pineda de pinastre (Pinus pinaster). Totes aquestes pinedes són d'origen antròpic. De forma espontània i natural, l'alzinar apareix gairebé arreu, en els estrats inferiors d'aquestes pinedes. Es tracta d'un fenomen de substitució natural, atès que aquests alzinars són les comunitats pròpies del territori de Cabrils. En alguns sectors, creixents, aquests alzinars ja formen un bosc més o menys dens. En alguns sectors de pinedes degradades, o simplement de conreus recentment abandonats, les brolles silicícoles ocupen una petita part del territori. D'altra banda, la Riera de Cabrils seria el domini potencial de l'alocar, però la urbanització de la llera tan sols permet una presència fragmentada, escassa i ruderalitzada d'aquesta comunitat vegetal, substituïda generalment pel canyar. També hi ha cactus.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Cabrils és del tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l'hivern i càlides a l'estiu, un règim de precipitacions irregular, amb un període de sequera als mesos de juliol i agost i un màxim de precipitació a la tardor, especialment als mesos de setembre i octubre.

La mitjana de precipitació anual pel període 1981-2004 va ser de 632 mm/any, mentre que la temperatura mitjana del mes més càlid (agost) va ser de 29 °C i la del mes més fred (gener), de -8,0 °C. [cal citació]

Les precipitacions de règim torrencial són freqüents a la tardor, havent assolit a vegades valors superiors a 150 mm en un sol dia (una quarta part de la precipitació mitjana anual). Els aiguats de 1996 van ser especialment greus.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 26 - - 808 782 781 789 801
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
756 777 826 715 884 913 1.504 2.782 3.073 3.512
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.756 4.112 4.693 5.282 6.003 6.536 6.834 7.108 7.140 7.197
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia tradicional de Cabrils es basava en l'agricultura (tarongers i hortalisses). Actualment ja no hi ha taronges i els conreus hortícoles han anat també desapareixent, en benefici de les floricultura (clavells i roses especialment). Pel que fa a la indústria, la construcció és el sector econòmic més important. Des dels anys vuitanta el creixement de Cabrils ha estat notable fins a esdevenir una important població residencial. L'edificació d'urbanitzacions residencials ha canviat el paisatge del municipi tot augmentant la funció comercial i de serveis, sent el tercer municipi amb la renda per capita més alta de Catalunya i l'octau d'Espanya.[4]

Els dimarts té lloc el mercat setmanal.

Cabrils, comarca del Maresme

Serveis i equipaments[modifica | modifica el codi]

Centres educatius[modifica | modifica el codi]

  • Escola Bressol Germana Rosa Aymerich (Primer cicle)
  • CEIP l'Olivera
  • CEIP Mas Maria
  • IES Cabrils

Transport[modifica | modifica el codi]

Carretera[modifica | modifica el codi]

Cabrils està comunicat per la carretera BV-5022[5] amb Vilassar de Mar, i amb Vilassar de Dalt.

L'autopista C-32, Corredor del Mediterrani, voreja el municipi, tot i que no hi té cap enllaç. Les sortides més properes són la 92 (a 3,5 quilòmetres)[6] i la 95 (a 4,5 quilòmetres).[7]

Transport públic[modifica | modifica el codi]

Busos[modifica | modifica el codi]

Hi ha un servei d'autobusos (C-12) que fa el trajecte Vilassar de Mar - Cabrils cada 30 minuts els dies feiners.[8]

Trens[modifica | modifica el codi]

L'estació de ferrocarril més propera és la de Vilassar de Mar, a la línia R1 de Rodalies Barcelona (xarxa ferroviària integrada), (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes) que es troba a 4 quilòmetres.[9]

Per arribar a l'estació de ferrocarril de Vilassar de Mar, hi ha un servei d'autobusos (C-12) que fa el trajecte Vilassar de Mar - Cabrils cada 30 minuts els dies feiners.[8]

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de 1979[modifica | modifica el codi]

Alcaldes Mandat
Pau Suari i Tolrà (A.E. Unió Electoral de Cabrils) 1979 - 1983
Pau Suari i Tolrà (A.E. Entesa de Cabrils) 1983 - 1987
Pau Suari i Tolrà (CiU) 1987 - 1991
Pau Suari i Tolrà (CiU) 1991 - 1995
Josep Grau i Casanovas[10][11][12] (CiU) 1995 - 2001
Joaquim Colomer Godàs(PSC) 2001 - 2005
Manel Pérez García (CiU)[13] 2005 - 2007
Lina Morales Serra[14] (CiU) 2007 - 2008
Joaquim Colomer Godàs[15] (PSC) 2008 - 2011
Lina Morales Serra (CiU) 2011 -

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]