Castell de Can Jaumar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Can Jaumar
Castell de can jaumer-cabrils 2013.JPG
Façana principal
Dades bàsiques
Tipus residencial
Acabament 1923
Característiques
Estil neogòtic
Ubicació
Catalunya
Carrer Emili Masriera, Cabrils (Maresme41° 31′ 38″ N, 2° 22′ 14″ E / 41.527094444444°N,2.3705027777778°E / 41.527094444444; 2.3705027777778Coord.: 41° 31′ 38″ N, 2° 22′ 14″ E / 41.527094444444°N,2.3705027777778°E / 41.527094444444; 2.3705027777778
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell de Can Jaumar és un edifici residencial de Cabrils (Maresme) que imita un castell medieval. Va ser construït el 1923 per Manuel Jaumar[1] en el lloc on havia estat l'antiga masia de can Rafart, d'origen medieval.

L'edifici és d'estil historicista i incorpora una col·lecció d'elements propis dels palaus com torres amb merlets, matacans, finestres bilobulades i escuts heràldics.[2] Manuel Jaumar i de Bofarull era capità i advocat de l'auditoria militar que provenia d'una nissaga catalana i va ser diputat als anys 1940, i regidor de l'Ajuntament de Barcelona els anys 50, concretament Tinent d'Alcalde.[3] El seu germà Francesc va ser alcalde de Barcelona, l'any 1935.

Història de can Rafart[modifica | modifica el codi]

Els Rafart de Cabrils es van emparentar el 1579 amb els Riera, del mas Riera de Vilassar, una nissaga de pagesos documentada des de 1229. A finals del segle XVI, es perd la branca dels Riera i la seva casa pairal de Vilassar de Dalt passa a nomenar-se també mas Rafart de Vilassar, encara existent, si bé molt transformada per Josep de Bruguera Alemany, entre els anys 1888 i 1891.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Can Jaumar Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Redacció LV «Notes de societat» (en castellà). La Vanguardia, 29-08-1930, pàg. 22 [Consulta: 3 gener 2014].
  2. Esteves, Albert. «Castell de Can Jaumar». Pobles de Catalunya, 2007. [Consulta: 3 gener 2014].
  3. Mas i Gibert, Xavier «El tenor Enric Mas Bosch». El Sot de l'Aubó, núm. 35, 2011, pàg.3-11 [Consulta: 3 gener 2014].
  4. Oliva Ricós, Benet. La generació de Feliu de la Penya. Burgesia Mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona. Lleida: Universitat de Lleida, 2001, pàg. 66. ISBN 9788484095637 [Consulta: 3 gener 2014].