El Ingenio

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
El Ingenio
Imatge
Dades
TipusBotiga Modifica el valor a Wikidata
Construcció1838 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaEl Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer Rauric, 6 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 30″ E / 41.38136°N,2.17489°E / 41.38136; 2.17489Coord.: 41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 30″ E / 41.38136°N,2.17489°E / 41.38136; 2.17489
Bé Cultural d'Interès Local
Identificador42868
Activitat
FundadorFamília Escalé
Propietat deLluís Sala
Lloc webel-ingenio.net… Modifica el valor a Wikidata

La casa El Ingenio és una botiga i un taller artesanal de producció de figures de cartó pedra, així com els productes de diversió, joc, màgia i espectacle. Va ser fundada el 1838 al carrer Rauric 6 de Barcelona per l'escultor Benet Escalé, descendent d'una nissaga de gran tradició escultòrica i d'imatgeria.[1]

Durant molts anys el seu principal producte ha estat la fabricació de gegants, nans, capgrossos i bestiari fins al punt que es pot afirmar que molts dels gegants i capgrossos dels pobles de Catalunya van sortir d'aquest petit taller barceloní. Alguns dels gegants realitzats per El Ingenio són els del Prat de Llobregat, les Borges Blanques, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Tomeu i Guida de Maó o els gegants de Navàs pubills. Entre les mostres de bestiari més destacades s'hi compta la reconstrucció del drac i la mulassa de Vilanova i la Geltrú, dissenyats per Enric Cristòfor Ricart [2] o el drac de tres caps de Sant Pere de Ribes, dissenyat per Lola Anglada.[3]

Descripció[modifica]

L'establiment està situat a l'esquerre del portal d'accés a l'edifici. A l'exterior es conserva un moble de fusta decorada amb publicitat dels seus productes que emmarca l'entrada de l'establiment. A banda i banda de la porta, dos brancals decorats amb cassetons contenen vitrines emmarcades per pilastres damunt les quals s'organitza l'estructura que sosté la llinda, com un calaix on hi ha el nom de l'establiment amb caràcters realitzats de fusta. Per cridar l'atenció dels vianants, a peu de carrer s'hi sol posar la figura d'un capgròs que representa Pablo Picasso. A l'entrada s'hi va col·locar el 1997 el poema visual Lletres Gimnastes de Joan Brossa, poeta que tenia molt bona relació amb Josep Cardona i que volia, així, reconèixer la singularitat de la botiga.[4]

Pel que fa a l'interior, conserva alguns dels mobles originals com els expositors amb prestatges, el taulell amb una vitrina, una caixa enregistradora i mobles de calaixos. El mosaic és original format per un model bicolor escacat. A l'interior hi ha una sala que s'usa com a taller de creació i restauració de les figures i màscares de cartó pedra.[4][5]

Història[modifica]

El taller i botiga es va fundar el 1838 per l'escultor Benet Escalé, descendent d'una família amb tradició escultòrica i d'imatgeria popular. Durant molts anys va ser un dels principals fabricants de gegants, nans, capgrossos, disfresses i bestiari. Amb cent setanta anys d'història, El Ingenio ha passat per diverses etapes. Després d'una crisi econòmica dels primers propietaris fou traspassada als anys vint a Delfí Homs, especialitzat en la venda de figures de sants i on decidí continuar el seu negoci, però donat que la tradició de vendre productes de festa era tan arrelada a El Ingenio, no li va quedar altra solució que seguir el negoci dels anteriors propietaris. Al llarg del temps, però, ha mantingut la producció i venda continuada de figures de paper cartó, si ve que durant la guerra civil sobretot va vendre banderes i durant el franquisme altres articles per a celebracions religioses o per a festes majors, ja que el carnaval estava prohibit. Després l'establiment el regentà Rosa Cardona, neta de Delfí Homs i filla del que fou un dels grans impulsors d'El Ingenio, Josep Cardona, mort l'any 1982.[4]

El 2015, l'Ajuntament de Barcelona va catalogar-la com a establiment emblemàtic i de «gran interès», blindant la seva conservació arquitectònica.[6][7] La guia Time Out li atorgà una estela per a les seves «jocs i joguines fets a mà, de l'època predigital» fascinants.[8] Això no obstant, la jubilació dels propietaris i la baixa rendibilitat del negoci va acabar provocant el seu tancament després de dos intents de revitalització, primer en mans del Rei de la Màgia, que va tancar el 2017,[9] i després, en mans de Lluís Sala, que va reobrir de novembre de 2018 fins a l'estiu de 2019.[7]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Ingenio
  1. «El Ingenio, capgrossos històrics i artesans». Ara, 14 gener del 2015. «El Ingenio és un comerç que va néixer l'any 1838 gràcies a la família Escalé, que la va fundar com a taller de festes. Uns anys més tard, concretament el 1924, els Cardona Homs van fer-se càrrec de l'establiment i el van convertir en una referència del sector a la ciutat de Barcelona.»
  2. «50 anys de drac i gegants». 08800, pàg. 41.
  3. «Capgrossos històric i artesans». Ajuntament de Barcelona, 13 febrer del 2015. Arxivat de l'original el 2015-07-25. [Consulta: 25 juliol del 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 «El Ingenio». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].
  5. «Botiga El Ingenio». Pobles de Catalunya. [Consulta: 25 juliol del 2015].
  6. Blanchar, Clara «Barcelona blinda el patrimoni de 228 comerços però no la seva activitat». El País, 12 març del 2015. «Entre aquests 32 figuren comerços mítics, com El Indio o El Ingenio; bars i restaurants, com L'Almirall o Els Quatre Gats; i també la ganiveteria Roca i mitja dotzena de farmàcies, entre d'altres.»
  7. 7,0 7,1 Sancho, Jesús. «Barcelona salva su tienda de los sueños». La Vanguardia. [Consulta: 14 novembre 2018].
  8. Davies, Sally (redacció). «Toys: El Ingenio». A: Time Out Barcelona (en anglès). Londres: Universal House, 2013. ISBN 9781846702549. 
  9. Roca, Pau. «L'emblemàtica El Ingenio tanca definitivament». TimeOut barcelona. [Consulta: 14 novembre 2018].