Gegants del Poblenou

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula gegantGegants del Poblenou
Els Gegants del Poblenou
Els Gegants del Poblenou
Bernat
Any 1953
Constructor Domènec Umbert (Barcelona)
Alçada 3,80 m
Detalls Pergamí a la mà dreta
Maria
Any 1954
Constructor Domènec Umbert (Barcelona)
Alçada 3,80 m
Detalls Ram de flors a la mà dreta
Modifica dades a Wikidata

El barri del Poblenou de Barcelona compta amb una parella de gegants i un gegantó, portats per la Colla dels Gegants del Poblenou.

Els Gegants, en Bernat i la Maria[modifica]

La vigília del Corpus de 1953, segons Josep Bou, el Poblenou va estrenar els seus gegants, en Bernat i la Maria, obra de l'escultor d'imatgeria festiva Domènec Umbert a iniciativa de les parròquies del barri, Sant Bernet Calbó, Santa Maria del Taulat i Sant Francesc d'Assís.

La seva construcció havia estat motivada, fonamentalment, per la festa de Corpus Christi, de la que havien de ser un element festiu més. Les disposicions del Concili Vaticà II, com a tants d’altres gegants, també afectaren els poblenovins, que caigueren en l’oblit, essent arraconats a les golfes de la parròquia de Santa Maria del Taulat. No va ser fins a la recuperació del sistema democràtic que van iniciar una renovada vida de la mà d’un grup de joves del barri. Els gegants foren restaurats per l’arquitecte Josep Maria Carreras i es van reintegrar a la programació de la Festa Major del Poblenou l’any 1981. Aquell primer any els van fer ballar uns geganters vinguts d’Arenys de Munt, tot i que ben aviat van ser els mateixos joves del barri, que es van constituir com a colla, els que ho feren.

Pocs mesos després, el 31 de gener de 1982 la parella de gegants eren rebatejats amb els noms de Bernat i Maria en consonància amb dues parròquies del barri: la de Sant Bernat Calvó, creada el 1945, i la de Santa Maria del Taulat, la més antiga del Poblenou.

El gegantó, ''El Lloro del 36''[modifica]

El setembre de 1996 s'estrenà el nou gegantó del barri amb motiu de la festa major, construït per Jordi Grau del Taller Drac Petit de Terrassa. El gegantó anomenat Lloró del 36 recorda a la figura -avui dissecat- del lloro que pertanyia a la licorera del carrer del Taulat, just davant d'on estava la parada del tramvia 36. El lloro és una figura gris amb la cua vermella que porta una gorra de plat de tramviaire.

El lloro de la licorera és protagonista d'una història bastant divertida. Diuen que va aprendre a imitar el xiulet dels caps de línia i, per això, el tramvia sempre sortia de l'estació abans d'hora.

Bibliografia[modifica]

  • Venteo, D. Imatgeria festiva de Sant Martí (1953-2006). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Districte de Sant Martí, 2006. ISBN 84-7609-629-1

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gegants del Poblenou Modifica l'enllaç a Wikidata