Àliga de Barcelona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula bestiariÀliga de Barcelona
Àliga de Barcelona (2008).jpg
Àliga de Barcelona durant les festes de la Mercè 2008
Any 1999
Propietari Ajuntament de Barcelona
Població Barcelona
Constructor Xavier Jansana
Dimensions 2,7 m (Alçada) × 1,6 m (Amplada) × 2,7 m[1]  (Llargada) m
Pes 45 kg
Fitxa Bestiari.cat 175
Bestiari popular català
Modifica les dades a Wikidata
Primer pla

L’Àliga de Barcelona és un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès, on forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com la Mulassa, el Lleó, el Drac o la Víbria. És junt amb els Gegants de Barcelona Ciutat el màxim representant protocol·lari de la ciutat de Barcelona.[1] Quan no surt, es pot visitar al Palau de la Virreina, on és exposada permanentment.[1]

Alguns pensen que l'àliga simbolitza l'evangelista sant Joan, que d'ençà de l'edat mitjana s'ha representat iconogràficament amb aquest ocell.[1]

Història[modifica]

L'Àliga de Barcelona està documentada des del segle XIV, i va viure la seva època més esplendorosa al segle XVI i al segle XVII, quan era responsabilitat del Consell Municipal i, per aquest motiu, s'havia de presentar a qualsevol cerimònia, festa oficial o acte on assistís qualsevol del membre del Consell en representació de la ciutat. També tenia el privilegi de poder ballar dins d'esglésies i a la processó de Corpus tenia el dret de desfilar just davant de la Custòdia.[1]

La figura va tenir gran popularitat durant els primers segles d'activitat fins al XVIII. A partir de llavors, amb el Decret de Nova Planta (1716) i les prohibicions de 1771 minvaren els seus privilegis i simbolismes fins a arribar a la seva darrera referència l'any 1807 per les festes de canonització de sant Josep Oriol.[1]

A l'agost de 1989, l'Àliga de Barcelona és recuperada com a element del Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Ciutat Vella sota responsabilitat de l'Associació de Festes de la Plaça Nova; aquesta va ser feta per Manel Caserras i Boix. Se'n va responsabilitzar l'Associació de Festes de la Plaça Nova i es va presentar aquell mateix any a l'agost, per les festes de Sant Roc de la Plaça Nova. Se'n va responsabilitzar l'Associació de Festes de la Plaça Nova i es va presentar aquell mateix any a l'agost, per les festes de Sant Roc de la Plaça Nova.[1]

Des del 1993 forma part del Seguici Popular de Barcelona, i encara avui encapçala el bestiari, al costat del Lleó de la ciutat. El 1998, l'Associació de Festes de la Plaça Nova va cedir oficialment la peça a la ciutat i des de llavors torna a ser considerada entremès municipal. Té un protocol propi i representa Barcelona quan li ho requereixen. L'Àliga gaudeix d'un lloc privilegiat en el calendari festiu de la ciutat, sobretot per la Mercè i Santa Eulàlia.[1]

Tanmateix, l'Àliga de Barcelona que existeix avui la va construir l'artista imatger Xavier Jansana i Font el 1999.[1]

La música que acompanya l'Àliga[modifica]

Partitura del Ball per ballar l'Àguila conservat a l'Arxiu de Santa Maria del Pi

El Ball de l'Àliga, Ball per a ballar la aliga per xirimies» o «Ball per a ballar l'Àliga de Barcelona» és una composició en forma de dansa, que el document anomena "mantuano" fent referència a una melodia de baix molt popular des del renaixement i utilitzada en aquesta composició. És una partitura de dos seccions: una lenta de ritme binari simple (4x4) i una altra ràpida de ritme complex binari amb sensació ternària (6x4), a quatre veus i pensada per ser interpretada amb instruments de vent o fusta xeremia, continguda en un manuscrit de l'any 1756 que es conserva a l'Arxiu de la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona (APSMP). Malgrat la datació del document sembla que la música del Ball de l'Àliga podria ser molt més antiga. Aquesta composició musical té grans semblances amb el ball de l'àliga de la Patum de Berga.[1][2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àliga de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata