Festes de Santa Eulàlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Correfoc de Santa Eulàlia davant de la catedral

Les festes de Santa Eulàlia, també conegudes per la Laia o festa d’hivern de Barcelona, se celebren cada any pels volts del 12 de febrer a places i carrers de tota la ciutat. És una festa íntima i de petits formats, farcida d’activitats de cultura popular molt diverses i per a totes les edats. Entre més actes, es destaquen la processó de les Laies, el seguici de Santa Eulàlia, la diada castellera, les ballades de sardanes i el correfoc, amb la participació de bèsties fogueres i diables grans i petits.[1]

Motiu[modifica | modifica el codi]

La festa ret homenatge a santa Eulàlia, patrona de la ciutat fins al segle XVII. El llegendari barceloní explica que en l’època de l’emperador romà Dioclecià, al segle IV, s’ordenà que fossin perseguits tots els cristians que hi havia a l’imperi. A Barcelona, molts es van amagar i uns quants van fugir. En vista d’aquella situació, Eulàlia, una nena de tretze anys que vivia en un mas de Sarrià, va demostrar una gran valentia presentant-se al cònsol Dacià per rebel·lar-se contra aquells actes tan injustos. Eulàlia fou empresonada i castigada, però no es va deixar vèncer i va lluitar tant pels seus ideals que van acabar costant-li la vida. D’ençà d’aleshores, aquella nena va passar a ser un símbol de solidaritat i de defensa de la justícia i encara avui és venerada pels barcelonins.[1]

Orígens[modifica | modifica el codi]

La celebració de la festivitat de Santa Eulàlia a Barcelona és relativament recent. Sense comptar algunes representacions populars, balls i jocs que es remunten al segle XVIII, les festes de Santa Eulàlia han estat inconstants i circumscrites principalment a actes litúrgics de l’Església Catòlica i a celebracions institucionals de l’ajuntament barceloní fins ben entrats els anys vuitanta del segle XX.[1]

Fou el 1983, amb la iniciativa de les colles de gegants de la Ciutat Vella (del Pi i de la plaça Nova), i el 1985, amb Maria Aurèlia Capmany de regidora de Cultura, quan es posaren les bases de la nova festa, que va prendre forma gràcies també a l’empenta de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de la Ciutat Vella, que ràpidament hi incorporà nombrosos actes d’arrel tradicional. Amb els anys s’hi anaren afegint activitats i mostres de cultura popular molt diverses que s’han anat repetint. I finalment, als anys noranta, les festes de Santa Eulàlia quedaren consolidades amb un protocol festiu molt concret que les regula.[1]

Actes destacats[modifica | modifica el codi]

  • La col·locació del penó. L’acte més simbòlic de les festes de Santa Eulàlia és la col·locació del penó –senyera històrica de la ciutat– a la balconada principal de la Casa de la Ciutat, que es fa el 12 de febrer a tres quarts de deu del matí i s’hi queda durant tota la diada. El batlle és l’encarregat de col·locar el penó mentre sona l’himne d’«Els segadors». Tot seguit, s’enceta una jornada de portes obertes perquè els ciutadans puguin visitar l’ajuntament.[1]
  • El seguici de Santa Eulàlia. El seguici de Santa Eulàlia és una gran cercavila que té l’origen el 1983 i compta amb la participació de gran part de la imatgeria festiva barcelonina: gegants, gegantons, nans, capgrossos i el Bestiari Històric de la Ciutat, encapçalats per la gegantona Laia, protagonista de la festa. La desfilada es fa el diumenge de la festa a les onze del matí i recorre places i carrers del barri Gòtic. S’acaba a la plaça de Sant Jaume amb balls protocol·laris que clouen la festa per aquest ordre: «Ball de la Gegantona Laia», «Ball de l’Àliga de la Ciutat», «Ball dels Gegants de la Ciutat» i, finalment, el «Ball de Santa Eulàlia», interpretat pels Gegants nous de la Plaça Nova.[1]
  • La processó de les Laies. La processó de les Laies, un dels actes més antics de la celebració actual, consisteix en una cercavila encapçalada per les gegantes de Ciutat Vella, que aquell dia són rebatejades amb el nom de Laia. L’acte es fa el dia de Santa Eulàlia a les set del vespre a la plaça de Sant Josep Oriol, des d’on les figures inicien el recorregut per places i carrers del nucli antic, encapçalades per les Laies de la plaça Nova i del Pi i, des que va néixer, per la gegantona Laia.[1]
  • Els protocols i balls de l’Àliga de la Ciutat. Després de passar per models diferents, actualment l’acte consisteix en una desfilada cívica que parteix de la plaça de Sant Jaume i s’acaba a la basílica de Santa Maria del Mar. Hi participa l’Àliga de Barcelona –escortada pel Lleó de Barcelona i els Gegants de Santa Maria del Mar–, precedida d’una rèplica del penó de Santa Eulàlia i amb l’acompanyament musical d’una formació tradicional de ministrers. Quan arriben a la plaça de Santa Maria, el Lleó i els gegants fan els balls respectius. Després la comitiva entra a Santa Maria del Mar i l’acte s’acaba amb el ball tradicional de l’Àliga de Barcelona davant l’altar de la basílica.[1]
  • La diada castellera. Dins les festes de Santa Eulàlia, les colles castelleres barcelonines són protagonistes de la diada que se celebra el diumenge. Les colles castelleres es concentren a la plaça Nova per fer una cercavila fins a la plaça de Sant Jaume, on es duu a terme la jornada de castells. A mitjan camí, davant la porta de Santa Eulàlia de la catedral, algunes colles aixequen pilars d’honor. En acabat, continuen cap a la plaça de Sant Jaume, on entren caminant amb pilars carregats.[1]
  • El correfoc. El correfoc és un dels actes més esperats i comença a la Rambla amb una desfilada de grups de percussió de totes les colles participants que arriba fins a la plaça de Sant Jaume. Des d’allà parteix el correfoc dels petits, que recorre carrers del barri Gòtic i s’acaba al pla de la Seu. El final de l’espectacle infantil dóna pas a l’inici del correfoc de Santa Eulàlia, que compta amb la participació de les colles de diables i bestiari de foc de la Ciutat Vella i d’algun grup convidat, i acostuma a ser la cloenda de la festa.[1]
  • La ballada de sardanes. La sardana és un ball molt present en la festa d’hivern de Barcelona. El dia 12 de febrer es fa una ballada de sardanes a la plaça de Sant Jaume a càrrec de la Cobla Ciutat de Barcelona, que acaba amb la interpretació del «Ball de Santa Eulàlia», coincidint amb l’arribada de la processó de les Laies. També durant els dies de celebració es fan més ballades en els espais de la festa, organitzades per les entitats sardanistes de la ciutat.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festes de Santa Eulàlia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Festes de Santa Eulàlia». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).