Gegants de Maó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
En Tomeu i na Guida
Gegants de Maó (Menorca).jpg
'
Any ca. 1930
Documentats 1934
Població Maó
Constructor El Ingenio
Propietari Ajuntament de Maó
Tomeu
Alçada 3,25 m.
Pes 54 kg.
Guida
Alçada 3,23 m.
Pes 50 kg.
Gegants i gegantons - Capgrossos i nans - Bestiari popular català

Els Gegants de Maó són una família de gegants que van establir-se de manera permanent a Menorca a la ciutat de Maó, després d'una primera visita com gegants llogats durant les «Festes Populars de Setembre» del 1934, en temps de la Segona República Espanyola, quan els noms de les festes majors es van secularitzar.[1] La primera parella, arribada vestida de reis, va canviar de nom i de vestit, va esdevenir més menorquina i el 1992 finalment va ser batejada «Tomeu i Guida», pares d'una colla que va enriquir-se dels gegants del Casal de Gent Gran, en Pere i na Gràcia, Miquelet es Salero i s'Àvia Corema.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El 1929 la ciutat de Maó ja va llogar per a la primera vegada una parella de gegants i quatre capgrossos de cartó pedra per a les Festes de la Mare de Déu,[3] a la casa El Ingenio de Barcelona. L'ajuntament va voler reiterar l'operació el 1934, però com els gegants es van fer malbé durant les festes, l'ajuntament no va retorna'ls al llogador i va preferir comprar-les i restaurar-les localment.[2] Són els actuals Tomeu i Guida, els primers que foren empadronats a Menorca que van marcar el punt de partida de l’actual família de gegants.[3] No es sap la data exacta de fabricació ni quines van ser les mans que els van donar forma, ja que El Ingenio creava figures sense guardar-ne cap mena d'arxiu. En total el preu que es va pagar pels dos gegants més sis cap-grossos va ser de 1035 pessetes (≈ 970 euros de 2000).[cal citació]

Aquells gegants van arribar a Maó vestits de rei i reina, però com que l'ajuntament únicament va comprar les figures sense les robes, l'any següent diversos modistes de la ciutat van confeccionar uns vestits de menorquins del segle XVIII als Talleres Terrés. La vestimenta de la geganta «na Guida d'Alaior» la va fer Margarita Pons, que treballava com a costurera en aquest taller.[cal citació]

Durant les vuit dècades que porten els gegants se'ls ha renovat els vestits en diferents ocasions. L'any 1956 Antònia Gomila, que residia amb la seva família al mateix ajuntament els va fer uns nous vestits de menorquí. Es van canviar els colors en respectar l'època a representar. L'any 1979 els van fer uns nous vestits Joana Olives i l'any 1990 van arribar els que portarien fins fa ben poc, confeccionats per Joana Pons Orfila. Durant les festes del 2014 la cosidora Isabel Cardona Mercadal, assessorada pels membres del Grup Folklòric Es Rebost, va confeccionar els vestits de menorquí que porten en l'actualitat.[cal citació]

En tots aquest anys igual que han canviat de vestits també ho han fet de fesomia, sempre respectant les formes originals diferents persones veient atracar-se les festes de la Mare de Déu de Gracia els han restaurat, pintat i pentinat, aportant cada u d'ells el seu toc personal. La parella durant bona part de la seva existència va sortir al carrer únicament per la Mare de Déu de Gràcia (els primers anys sols van sortir un dels dies, prest també al dissabte de Gràcia i actualment tots els dies de la celebració).[cal citació]

L'any 1992 van ser batejats amb els noms de «Tomeu i Guida i i es va crear la Colla de Geganters de Maó. «En Tomeu i na Guida» van multiplicar el seu protagonisme en festes arreu de tota l'illa i també fora d'ella. Aleshores van arribar noves figures gegantines que van acompanyar-les: els Gegants del Casal de Gent Gran «en Pere i na Gràcia», en Miquelet es Salero i s'Àvia Corema, que surt al carrer tots els dissabtes de la quaresma per a perdre cada un d'ells un peu, representant aquests les set setmanes del cicle. La Colla de Geganters de Maó també va portar des dels primers anys altres gegants de Menorca en les seves festes patronals.[cal citació]

L'any 1998 la grallera Xisca Caules va compondre el vals Gegants, pel que el ballador Xiscu Mora va fer una coreografia a ballar per la gran parella. El tema és utilitzat com a ball de lluïment als moments més protocol·laris dels històrics gegants en Tomeu i na Guida. El 2009 es va celebrar el 75è aniversari de l'arribada dels gegants a Maó amb una festa i l'edició d'un segell dedicat als gegants.[4] Des dels anys 2010 i 2011 l’artista Miquel Villalonga i Coll es va encarregar de restaurar-les i tornar-les el seu aspecte original.[5][6]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Villalonga i Coll, Miquel. En Tomeu i na Guida. Una història gegant, 2002, p. 164. 
  • Villalonga i Coll, Miquel «Les dues històries d’en Tomeu i na Guida». Tornaveu Associacionisme i Cultura, 24 setembre del 2013.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Villalonga, Miquel «En Tomeu i na Guida, l’inici d’ una tradició» (pdf). Mediateca Festes.org, s.d.., pàg. 2.
  2. 2,0 2,1 «Els gegants de Maó». Ajuntament de Maó, s.d.. [Consulta: 18 setembre del 2015].
  3. 3,0 3,1 «Gegants i capgrossos». Cultura popular i d'arrel tradicional de Menorca. Consell insular de Menorca. [Consulta: 18 setembre del 2015].
  4. «Presentació del segell dels Gegants de Maó». Es Diari, 8 octubre del 2009.
  5. «Restauració dels gegants de Maó». Es Diari, 29 agost del 2011.
  6. «La casa on es fabriquen les il·lusions gegants» (en català).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]