Gegants de Navàs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Els Gegants de Navàs són els gegants de la vila de Navàs.

Història[modifica | modifica el codi]

Des de fa aproximadament 50 anys, Navàs té gegants al poble. Primer es van comprar els gegants pubills, el Jordi i la Montserrat, els quals van néixer gràcies a la iniciativa impulsada pels pubills del poble, en total uns 120 navassencs. Gràcies a les aportacions econòmiques dels pubills i de l'Ajuntament de Navàs, es van poder pagar les 50.000 pessetes que valien els gegants i es van poder estrenar el 28 d'agost de 1966 amb motiu de la festa major. Més tard, el 1982, es van comprar dos gegants més, el Genís i l'Eulàlia, que representen els pares dels pubills. Una trentena de joves s'encarreguen dels gegants, sempre per fer-ne un ús al servei del poble, així com afegir-se a les festes més destacades com ara la Fira de Primavera i la festa major. A més, els gegants participen en festes o trobades geganteres d'altres pobles per representar Navàs.

« (...) A mitjans del segle XIX, el Jordi i la Montserrat, jove parella, s'instal·len a Navàs. Construeixen la seva casa vora l'alzinar i conreen un petit tros de terra. El seu esperit decidit i emprenedor els fa prosperar aviat. Uns anys després, la Montserrat farà de teixidora en una fàbrica. Així en Jordi i na Montserrat aniran progressant. Arribà el moment que en Genís i l'Eulàlia, els pares del Jordi, deixaren la masoveria i vingueren a viure amb el seu fill al pla. (...) »
— Llegenda Popular navassenca.
El Jordi i la Montserrat, els gegants pubills, al Passeig Ramon Vall de Navàs.

Els gegants pubills[modifica | modifica el codi]

A mitjans del s. XX, els pubills de Navàs es van proposar dotar el poble de Navàs amb una parella de Gegants. Per tirar endavant aquesta proposta van cridar a tots els pubills del poble, perquè cada un d'ells, en la mesura de les seves possibilitats econòmiques, contribuís a finançar l'adquisició d'aquests gegants. A la primavera de 1966, a tots els pubills de Navàs, els va arribar una carta on se'ls informava d'aquest nou projecte, i també la quantitat de diners que valien els gegants, que en total eren 50.000 pessetes. La proposta de construir els Gegants Pubills de Navàs es va poder fer realitat. A més de la quantitat de diners que van aportar els pubills del poble, l'Ajuntament de Navàs també va ajudar econòmicament i va participar en la campanya pagant la meitat de la despesa. El 28 d'agost de 1966, diumenge de festa major a Navàs, i enmig d'una gran expectació es van poder estrenar els Gegants Pubills. El lloc triat va ser l'emblemàtica Plaça de l'Ajuntament on els nous gegants de Navàs van ser batejats amb els noms de "Jordi del Pla de l'Alzineta" i "Montserrat del Pla de Santa Eulàlia" o coneguda també amb el sobrenom de "Pubilla de la creueta". Els padrins d'aquests gegants foren en Josep Maria Pujols i Comaposada i na Mercè Sala i Ribes, acompanyats també, pels gegants dels pobles de Súria i Cardona. Amb aquesta parella de gegants, el poble de Navàs va enriquir una mica més el seu patrimoni cultural, ja que l'any abans s'havien inaugurat sis capgrossos i més endavant, s'inauguraria la Colla de Cascavells. Durant més de deu anys, en Jordi i la Montserrat només sortien per festa major i per la Fira de Primavera, però l'any 1979 sortiren per primera vegada de la població, participant en una multitudinària trobada de Gegants, celebrada a Manresa. Quinze dies després participaren en la primera trobada de Gegants de Sallent, apadrinant la geganta Ermessenda d'aquesta localitat. A partir d'aquest moment va començar una nova etapa pels gegants de Navàs, aquests van començar a participar en petites trobades de Gegants de la Catalunya central. Arran d'això, per la Fira de Primavera de l'any 1981 es va celebrar a Navàs la primera trobada de Gegants del poble. El Jordi i la Montserrat van sortir activament fins al 1996, quan, amb motiu del seu 30è aniversari, van ser restaurats i van haver de romandre uns quants mesos inactius, durant els quals van ser substituïts per l'altra parella de gegants de la vila, el Genís i l'Eulàlia, estrenats pocs anys abans. Aquell mateix any, els gegants, els geganters, els capgrossos i el ball de cascavells de Navàs van rebre el Premi Flama a la Cultura Popular, que s'atorga a les persones o entitats del municipi que han dut a terme, al llarg de la seva trajectòria, una activitat a favor de la cultura popular catalana i també local. Avui dia els gegants pubills ja no surten fora del poble, tret d'ocasions excepcionals, però se'ls pot veure ballant per la Fira de Primavera i per la festa major, on fan la seva posada en escena.

Fitxa tècnica
Text de capçalera Jordi Montserrat
Alçada 3'90m 3'30m
Pes 70kg 50kg
Data d'estrena 28 d'agost de 1966 28 d'agost de 1966
Constructor El Ingenio (Barcelona) El Ingenio (Barcelona)
Caracterització

El Jordi i la Montserrat simbolitzen una parella de pubills d'època i és per això que van caracteritzats com a tals. El gegant llueix un barret de copa, una capa, camisa blanca, faixa blava, un pergamí amb una inscripció en llatí a la mà dreta i l'escut de la localitat al pit. Destaca que la Colla de Geganters de Navàs es vesteixen amb una camisa blanca, una armilla negre i una faixa blava en honor al gegant pubill. La geganta porta una faldilla de tons rosats, cosset negre, mantellina negre i daurada, mitenes als braços, un joc d'arracades i collaret, una gandalla blanca per recollir els cabells, un ram de flors a la mà dreta, un mocador a la mà esquerra i l'escut de la localitat al pit. Destaca que el mocador que duu a la mà esquerra està confeccionat artesanalment per l'entitat de Puntaires de Navàs.

Els gegants nous de Navàs, el Genís i l'Eulàlia.

Els gegants nous[modifica | modifica el codi]

A finals dels anys setanta, una colla de joves de Navàs es va fer càrrec dels gegants de la població, formant així la Colla de Geganters. Aquests geganters van constituir un grup estable i conscient de la responsabilitat cultural i tradicional que comportava mantenir l'entitat. Durant aquell temps s'havien trobat amb colles de geganters d'altres localitats, i amb elles havien protagonitzat nombroses trobades i també la primera trobada de gegants que es va celebrar a Navàs per Fira de Primavera. Tot això amb l'intent de donar a conèixer la població i els seus gegants als altres pobles, i per, també, recaptar diners per destinar-los a la restauració de les figures, per més endavant realitzar el projecte tan esperat per a tots: poder comprar uns gegants nous i tenir així dues parelles al poble. El pressupost total per realitzar tot això pujava a unes tres-centes mil pessetes. Per aconseguir tots aquests diners, els geganters van comptar amb l'ajuda de tot el poble navassenc, participant en el sorteig d'un xai, una caixa de cava i un pastís d'un quilo, que es va fer durant la Fira de Primavera de l'any 1981. A més a més, també van comptar amb l'ajuda de l'ajuntament i d'algunes entitats bancàries. La construcció dels nous gegants, es van encarregar a un professional d'aquest món, el desaparegut mestre geganter Manel Casserras i Boix de Solsona. Finalment, el 25 d'abril del 1982, amb motiu del 50è aniversari de la Fira de Primavera, els Gegants Nous es van presentar públicament davant dels assistents congregats a la Plaça de l'Ajuntament; centre neuràlgic de Navàs. Els noms escollits van ser els de "Genís de la masia de Masadella" i "Eulàlia de la masia de Can Vall". Segons documents oficials de l'arxiu municipal, aquests gegants representen els pares d'en Jordi, gegant pubill de la població, que han vingut a passar uns dies a casa seva. Això no obstant, les veus populars ho contradiuen i es creu que simbolitzen els pares de la Montserrat, la geganta pubilla. Els noms van ser escollits intentant ser fidels a noms fortament arrelats a la població. Genís per ser el patró de Navàs i Eulàlia per recordar l'antic Pla de Santa Eulàlia.

« (...) Genís, de la masia de Sant Genís de Masadella. Aquí hi hagué el fogar espiritual, era la parròquia de la gent del pla de Navàs; almenys des de la dotzena centúria es constata una església dedicada a Sant Genís, màrtir del segle III, molt venerat a Catalunya durant l'Edat Mitjana. I també Genís, perquè es va adoptar com a patró de la nova parròquia de Navàs a finals del segle XIX.

Eulàlia, de la masia de Can Vall. Aquí es plantà la llavor del que serà el poble de Navàs. Can Vall, anomenat Can Navars en pergamins del segle X, acollirà amb el pas del temps un planter de cases de pagès que donaran com a fruit un esplet de comerços i de fàbriques. Ja en el segle XIV se sap que existia a Can Navars una capella, avui dissortadament perduda, dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, verge màrtir del segle IV, molt popular a l'Europa medieval. Eulàlia, des del seu mirador i en secret, vetllarà per la puixança de Navàs. (...)

»
— Llegenda Popular navassenca.

Les colles convidades per presenciar l'acte varen ser les de Cabrianes, Manresa, Puig-Reig, Sallent, Viladomiu Nou i Avinyó .Els gegants nous van apadrinar el Llucià i la Mercè, la nova parella de gegants del Carrer de la Riera deVic.

Fitxa tècnica
Text de capçalera Genís Eulàlia
Alçada 3,65m 3'50m
Pes 50kg 45kg
Data d'estrena 25 d'abril de 1982 25 d'abril de 1982
Constructor Manel Casserres (Solsona) Manel Casserres (Solsona)
Caracterització

El Genís i l'Eulàlia simbolitzen uns pagesos d'època que conreen la terra i són caracteritzats com a tals. El gegant porta una camisa blanca amb l'escut de Navàs, una armilla d'un color terrós, la barretina tradicional i una aixada a l'espatlla. Destaca l'aspecte tosc del gegant i el color argilós de la seva pell clivellada pel Sol. La geganta porta un cosset a joc amb la faldilla de color blau amb sanefes daurades, l'escut de la localitat al pit, un cistell de flors a la mà dreta i un mocador a la mà esquerra.

La Colla de Geganters de Navàs

Història de la Colla de Geganters de Navàs[modifica | modifica el codi]

A Navàs ningú no tenia cap experiència en això de portar gegants, així que els dies previs a l'arribada dels gegants pubills es vivien amb molts expectació i una certa por de no saber com manejar uns elements de tanta envergadura. és per això que es va decidir llogar un parell d'homes alts i forts per portar els gegants. Quan van arribar a Navàs, els dos forçuts es van ficar dins l'estructura i van concloure que aquells estris eren de molt mal portar, que es podien dur anant molt amb compte, amb molta gent al voltant perquè semblava terriblement fàcil que perdessin l'equilibri i caiguessin per terra. En qualsevol cas, ballar, el que es diu ballar, ho veien impossible. Tanmateix, n'hi va haver un, el més baixet, que va decidir provar-ho per la seva banda. Davant la sorpresa de tots, no només va ser capaç de moure el gegant sinó que al cap de poca estona ja li feia donar voltes i començava a provar els passes de la coreografia que estaven preparant... quedava clar que val més traça que força! A finals de la dècada dels 70, un grup de joves navassencs van prendre la iniciativa de fer-se càrrec de portar els gegants, tant per la festa major, com en altres actes i trobades, dins i fora del municipi. De fet, durant els més de deu anys que havien passat des de la compra dels gegants pubills fins a la formació de la Colla de Geganters, sempre els havien fet ballar un nombre molt reduït de persones, tres o quatre a tot estirar, i tot i que sempre comptaven amb l'ajut d'algú més per fer el trajecte fins a la Plaça, l'arribada d'aquest grup de joves entusiastes es va viure amb la satisfacció de rebre un merescut relleu. Els geganters es constituïren com a grup estable, conscients de la responsabilitat cultural que assumien, i ho feien engrescats amb la idea de donar més projecció als gegants com a figures representatives de Navàs. El 1981 van impulsar una empresa ambiciosa però que trobaven del tot necessària: fer una completa restauració dels gegants pubills i comprar una nova parella de gegants. I amb molt esforç i constància ho van aconseguir. Des de fa pocs anys, la Colla de Geganters de Navàs ha iniciat una nova i particular tradició dins de l'acte del diumenge de festa major, després de les sardanes, els geganters i geganteres solen triar d'entre els seus conciutadans alguns que, al seu parer, s'han fet notar per algun motiu i els escollits acaben dins la font de la Plaça de l'Ajuntament. La Colla està preparant l'acte de celebració del 50è aniversari dels gegants pubills i restaurant la geganta Eulàlia.

Ball de festa major[modifica | modifica el codi]

Ball de Festa Major a la Plaça de l'Ajuntament de Navàs

El ball de gegants de Navàs va ser estrenat l'any 1966 a la plaça de l'Ajuntament, amb motiu de l'estrena dels gegants pubills i de la festa major. El compositor d'aquest ball va ser el senyor Josep Maria Castella, que a més a més, va compondre el Ball de Cascavells i el Ball de Nans. Castella tenia clar que l'esperit de país havia de quedar més palès que en la música dels nans. Els gegants representaven la part més noble d'aquest sentiment de pertinença, eren l'enaltiment suprem de les aspiracions d'un poble. Com sempre, això calia expressar-ho de forma molt subtil i, evidentment, sense verbalitzar-ho en cap moment. La dansa té una primera part més lleugera i alegre en la que els gegants ballen amb el poble, la seva gent, representada pels nans que participen en aquesta part de la dansa; la música pren després un caire radicalment diferent. La part central de la partitura agafa un tó molt solemne i cerimoniós, gairebé un himne. És l'eix vertebral de la peça, que condensa tot l'orgull de sentir-se catalans i que vol ser el punt àlgid de l'acte. En principi aquest ball només havia de ser ballat pels Gegants Pubills, en Jordi i la Montserrat, però per la festa major de 1982, aquest ball també va ser dansat per l'altra parella de gegants, estrenada pel 50è aniversari de la Fira de Primavera, celebrada al mateix any. Així doncs, a partir d'aquell moment el ball és realitzat per dues parelles de Gegants. La coreogradia d'aquest ball, representat únicament el diumenge de festa major, és molt senzill: es tracta de simbolitzar un festeig entre les dues parelles, és a dir, cada gegant vol conquerir la seva geganta. Quan s'estrenaren els nous gegants, el Genís i l'Eulàlia, el músic Josep Maria Conangla, va compondre i harmonitzar un nou ball de gegants. Aquest, només va ser ballat i interpretat un cop.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BADIA i MASGRAU, Josep Maria: "Fira de Primavera (1933-2007)". Impressió Gràfiques Sunyer. Navàs, 2007.
  • BADIA i MASGRAU, Josep Maria: "Navàs. Història en imatges. 1890-1975". Editorial Angle. Col·lecció "Fotografia històrica 9". Manresa, 2000.
  • MONTRAVETA, Anselm i MUNTADA, Albert: "Manel Casserras. Obra de gegants". Edicions Intercomarcals. Col·lecció Regió7 llibres. Manresa, 1997.
  • VIDAL i CALMET, Marc: "Cròniques 1975-2000". Impressió Gràfiques Sunyer. Navàs, 2001.
  • Quadern de la Cultura popular. (04. Les figures de la Festa). El Periódico (2000).
  • Programa d'Actes de la Festa Major de Navàs. Any 1998
  • Programa d'Actes de la Festa Major de Navàs. Any 2010.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]