Carlos Testor Pascual

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarlos Testor Pascual
Nom original (es) Carlos Testor
Biografia
Naixement 1850
València
Mort 1926
València
Escudo de España 1874-1931.svg  Congrés dels Diputats
30 d'agost de 1881 – 31 de març de 1884
Districte Énguera

12 d'abril de 1886 – 1 de desembre de 1888
Districte Énguera

3 de desembre de 1889 – 30 de gener de 1890
Districte Torrent

12 de març de 1893 – 1 de juliol de 1895
Districte Énguera

2 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899
Districte Énguera

21 d'abril de 1899 – 24 d'abril de 1901
Districte Torrent

26 de maig de 1901 – 14 d'abril de 1910
Districte Énguera
Dades personals
Formació Universitat de València
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Partit Partit Liberal
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Carlos Testor Pascual (València 1850 - 1926) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica]

Era germà de l'advocat Pasqual Testor i Pascual, estudià amb els escolapis de València es llicencià en dret a la Universitat de València el 1870. Després treballà com a advocat de l'Audipencia i fou secretari de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de València el 1872-1878. El 1872, endemés, es va incorporar a la Tertúlia Progressista, però l'abandonà quan es va proclamar la Primera República Espanyola. Aleshores es va afiliar al Partit Constitucional i va mantenir bones relacions amb Gonzalo Julián Martín, secretari de la Diputació de València, qui el nomenà oficial primer de la secretaria. Quan es produí la Restauració borbònica va afiliar-se al Partit Liberal de la mà de Práxedes Mateo Sagasta i Trinitario Ruiz Capdepón.

Es guanyà un important prestigi com a advocat, cosa que li va permetre ser escolli regidor de l'ajuntament de València el 1876 i membre del Comitè Constitucional fins al 1879. Després fundà les societats literàries El Recreo Literario i La Antorcha, que el 1879 convertirien en l'Ateneu Mercantil de València, del que en serà secretari. Després d'intentar ser elegit diputat infructuosament pel districte d'Enguera a les eleccions de 1876 i 1879, fou elegit diputat pels districtes d'Enguera i Torrent a les eleccions de 1881, 1886, 1893, 1898, 1899, 1901, 1903, 1905 i 1907. També fou escollit senador el 1910, 1914 i 1916.

Entre altres càrrecs, fou director general d'Agricultura, Indústria i Comerç el 1888-1890 i director general de presons, director reial d'assegurances i subsecretari de gràcia i justícia el 1922. Va rebre la Gran Creu d'Isabel la Catòlica.

Referències[modifica]