Elio Di Rupo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElio Di Rupo
Elio Di Rupo PES-Kongress 2014.jpg
Biografia
Naixement 18 juliol 1951 (68 anys)
Morlanwelz
State Coat of Arms of Belgium.svg 50è Primer ministre de Bèlgica 

6 desembre 2011 – 11 octubre 2014
← Yves LetermeCharles Michel →
  Ministre-president de Valònia 

6 octubre 2005 – 20 juliol 2007
← André AntoineRudy Demotte →
Blason ville be Mons (Hainaut).svg  Alcalde Mons

8 octubre 2000 – 3 desembre 2018
  Ministre-president de Valònia 

15 juliol 1999 – 4 abril 2000
← Robert CollignonJean-Claude Van Cauwenberghe →
European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

25 juliol 1989 – 16 desembre 1991
Circumscripció electoral: col·legi electoral francòfon


  Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica 


Circumscripció electoral: Hainaut

  Senador de Bèlgica 

Dades personals
Religió Ateisme
Educació University of Mons-Hainaut Tradueix
Activitat
Ocupació Químic i polític
Partit Partit Socialista
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: eliodirupo
Modifica les dades a Wikidata

Elio Di Rupo (Morlanwelz, Hainaut, Valònia, 18 de juliol de 1951) és un polític socialista való, president del Partit Socialista való, burgmestre de Mons des de 2000 i ministre-president del Govern Való fins a 2007.

Biografia[modifica]

Fill d'emigrants italians, el 1952 es va quedar orfe de pare i la seva mare es va fer càrrec dels set germans. Malgrat el seu origen humil, va poder estudiar i es graduà en químiques i doctorà en ciències a la Universitat de Mons-Hainaut. També ha estat lecture member of staff de la Universitat de Leeds. Alhora, es consciencià políticament i aviat milità en el Valònia. També és un dels polítics de primera fila belgues que ha reconegut obertament la seva homosexualitat.[1]

Carrera política[modifica]

Va començar la seva carrera política com a agregat en el gabinet de Jean-Maurice Dehousse (1980-1981). El 1982 va ser elegit regidor de Mons i fou nomenat el 1986 regidor de Salut, Renovació Urbana i Afers Socials. A les eleccions legislatives belgues de 1987 fou elegit diputat pel districte de Mons-Borinage i a les de 1991 fou escollit senador.

De 1992 a 1994 fou ministre a la Comunitat Francesa de Bèlgica, que s'acredita amb el Ministeri d'Educació. Entre 1993 i 1994 també es farà càrrec de les competències del ministre d'Audiovisuals. El 1994, Elio Di Rupo esdevé membre del govern federal: viceprimer ministre i Ministre de Comunicacions i Empreses Públiques. Encara viceprimer ministre, va ser nomenat ministre d'Economia i Telecomunicacions. Després d'una remodelació del gabinet, va rebre més competències en comerç exterior de 1998 a 1999, fins i tot acompanyant el príncep Felip de Bèlgica en les seves missions comercials a l'estranger.

En 1996, després del trasbals provocat pel cas Dutroux, va ser acusat per un jove homosexual, Oliver Trusgnach, d'haver abusat sexualment d'ell quan era menor d'edat. El jutge el va exonerar totalment en demostrar-se que l'acusació era falsa.[2] A causa d'això, va parlar obertament sobre la seva homosexualitat.[3]

Després de les eleccions legislatives belgues de 1999, fou un dels negociadors del govern multicolor que es va formar. Alhora, fou elegit president del PS i vicepresident de la Internacional Socialista. El 2000 fou escollit burgmestre de Mons, capital d'Hainaut, en obtenir el PS el 61,35% dels vots. L'octubre de 2005 fou nomenat ministre-president de la Regió Valona després de la dimissió de Jean-Claude Van Cauwenberghe per un escàndol de corrupció, implicant a diversos membres del partit de Di Rupo. Di Rupo va continuar com a líder del partit, però, va haver de fer front a l'escàndol de l'ICDI de maig de 2006, que va esquitxar novament el seu partit.

Entre 2006 i 2007 Di Rupo intentà sense èxit netejar la imatge de corrupció del seu partit. Aquesta va ser probablement la causa de la pèrdua del primer lloc en la comunitat francesa a les eleccions legislatives belgues de 2007.[4] Di Rupo decidí llavors adoptar una postura més ferma contra la corrupció a Charleroi: pràcticament van prendre el control del Partit Socialista a la ciutat i va ordenar la dimissió tant de l'alcalde com dels regidors socialistes.[5]

Després que l'expresident del PS Guy Spitaels el va instar a triar entre la presidència del partit i la de la Regió Valona, Di Rupo va decidir organitzar eleccions internes per a president del partit el juliol de 2007 en lloc de l'octubre, i va anunciar que renunciaria al seu mandat com a ministre-president si era reelegit. L'11 de juliol de 2007 Di Rupo va ser reelegit president del Partit Socialista amb el 89,5% dels vots.[6]

Arran de les eleccions legislatives belgues de 2010, en les quals el PS emergí com el partit való més votat, es van fer especulacions pel que fa a si Di Rupo podria ser el primer ministre en un nou govern. La RTBF es va plantejar la qüestió, però, sobre si la limitada fluïdesa de Di Rupo en neerlandès fóra un obstacle per a aconseguir el càrrec (mesos després de ser elegit primer ministre, gràcies a classes de neerlandés, ja domina l'idioma).[7]

Finalment, després d'any i mig sense un govern formal en Bèlgica, Elio Di Rupo presentà en octubre una proposició de govern al Rei Albert II entre diverses formacions tant francòfones com neerlandòfones i el 6 de desembre del 2011 Di Rupo és nomenat primer ministre fruit del nou acord per a formar el govern belga.[8]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Chantal Samson & Livio Serafini, Elio Di Rupo : de la chrysalide au papillon, Éditions Luc Pire, Bruxelles, 1997 OCLC 53233672
  • Claude Demelenne, Pour un socialisme rebelle : suivi d'un entretien avec Elio Di Rupo, Vista, Bruxelles, 2002 OCLC 77346027
  • Elio Di Rupo, Le progrés partagé, Éditions Luc Pire, Bruxelles, 2003 ISBN 2874153133
  • Robert Falony & Xavier Mabille, Le Parti socialiste : un demi-siècle de bouleversements - De Max Buset à Elio Di Rupo, Éditions Luc Pire, Bruxelles, 2006 OCLC 66373709

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elio Di Rupo Modifica l'enllaç a Wikidata