Parlament de Valònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Coord.: 50° 27′ 39″ N, 4° 52′ 05″ E / 50.46083°N,4.86806°E / 50.46083; 4.86806

Parlament de Valònia
Parlement de Wallonie
Pårlumint di Walonreye
Tipus
Tipus Unicameral
Líders
President André Antoine, CDH
des del dia 13 juny 2014
Estructura
Membres 75
Parlement Wallonie 2014.svg
Grups polítics

Govern (43)

Oposició (32)

Última elecció 25 maig 2014
Lloc de reunió
Namur JPG06.jpg
Antic Hospici de Saint-Gilles, Namur
Lloc web
parlement-wallonie.be
Modifica les dades a Wikidata

El Parlament de Valònia (francès Parlement de Wallonie, való Pårlumint di Walonreye), també anomenat Parlament de la Regió Valona en la Constitució de Bèlgica, exerceix les facultats legislatives de la Valònia. Emet decrets amb força de llei i ratifica els tractats signats per la Regió Valona o aquells que necessiten l'aprovació del govern federal com el Tractat Constitucional Europeu (TCE).

La seva seu es troba a l'antic Hospici de Saint-Gilles, a la ciutat de Namur, capital de la Valònia, prop de la Grognon. Es troba a la riba esquerra del Mosa. Davant seu, en el marge dret es troba l'Élysette, seu del Govern Való.

Història[modifica]

La idea de constituir un Parlament való es plantejà per primera vegada en el Congrés Való de 1912 amb la proposta de creació oficiosa d'una Assemblea Valona, que es reuní periòdicament després de la guerra. Le 26 juillet 1950, Joseph Merlot déclara qu'il y avait lieu de réunir les États Généraux de Wallonie, sorte d'assemblée plus large qu'un Parlement devant se saisir de toutes propositions éventuellement séparatiste face au maintien du roi Léopold III au pouvoir. El 26 de juliol de 1950 Joseph Merlot va dir que calia reunir els Estats Generals de Valònia, una mena d'assemblea més gran que un parlament per tal de prendre en consideració totes les proposicions eventualment separatistes si continuava al poder el rei Leopold III de Bèlgica. Aquesta declaració va ser un episodi important en l'anomenada qüestió reial.

El setembre de 1991 el President del Partit Socialista való Guy Spitaels va escriure al president del Parlament de Valònia (llavors anomenat Consell Regional Való), demanant-li una trobada per tractar la possibilitat de fer cas omís de la negativa del Govern belga a donar suport a les exportacions d'armes. Fins i tot abans que aquesta reunió es dugués a terme, el Govern belga havia cedit en el principi d'aquestes exportacions, però, finalment va tenir greus conseqüències davant la consideració d'una mena cop d'Estat.

El 26 de juny de 1996 el Parlament való va decidir per unanimitat dels presents a la sessió, instal·lar els seus locals a l'antic hospici de Saint-Gilles. Aquesta decisió es va produir després de l'abandonament de la proposta de construcció d'un nou edifici al lloc del Grognon, com a resultat del referèndum celebrat el 2 de juny de 1996.

El 17 de setembre de 1998, la seu del Parlament Való i la seva nova sala de sessions públiques va ser inaugurada per Yvon Biefnot, president en exercisi, i Léon Hurez, primer president honorari del Parlament való.

Actualitat[modifica]

L'11 d'abril de 2006 va ser publicat al Butlletí Oficial un decret imposant la denominació oficial de Parlement wallon en els textos (el mateix per al gouvernement wallon, etc.) En el mateix sentit, un altre decret, anomenat decret Valònia, imposarà la denominació oficial Valònia en lloc de la de Regió Valona(Llegiu el decret de 4 de maig de 2006).

Estructura i composició[modifica]

El Parlament de Valònia es compon de 75 membres elegits per sufragi universal directe en les eleccions regionals cada cinc anys, el mateix dia de les eleccions al Parlament Europeu. El Parlament való no es pot dissoldre durant la legislatura. La primera elecció directa es produí el juny de 1995, i abans el Parlament s'anomenava Consell regional való i estava format per membres de la Cambra de Representants i senadors elegits per Valònia.

Enllaços externs[modifica]