Blankenbergse Vaart

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaBlankenbergse Vaart
Vertinge
Meetkerke - Brug Blankenbergse Vaart.jpg
Tipus Canal hidràulic
Classe canal no-navegable
Inici
País Bèlgica
Localització Twee Speyen a
Sint-Andries (Brugge)
Final
Localització Mar del Nord (Blankenberge)
Desguassos mar del Nord
51° 13′ 03″ N, 3° 10′ 37″ E / 51.2175°N,3.17694444444°E / 51.2175; 3.17694444444
Efluent Noordede
Característiques
Rescloses 1
Dimensions 13[1]  m (Llargada
Desnivell < 1
Activitat
Construcció segle XIII
Modifica les dades a Wikidata

El Blankenbergse Vaart (neerlandès), traducció: Canal de Blankenberge, en flamenc occidental Blanknbergs Varretje) és un petit canal no navegable a la província de Flandes Occidental (Bèlgica) que resulta de la canalització d'un antic priel que es deia Vertinghe, que connectava el Canal Bruges-Oostende i el mar.[2] A l'edat mitjana, el canal es deia «Verting(h)e».[3][4]

Situació del canal al mapa de les vies hidràuliques al Nord Oest de Bèlgica
Llegenda
NN: no navegables
CL I: Classe I
CL V: Classe V
CL VI: Classe VI

Tot i que el seu nom vaart significa canal i doncs indica el caràcter artificial del rec, també té aspectes naturals de riu i de caleta. Com que només pot desguassar a marea baixa, aviat l'home va intervenir per a protegir els prats humits als seus marges de l'entrada de l'aigua salada en construir dics i rescloses.

Desemboca en dos punts: al rec Noordede i al mar del Nord al port de Blankenberge. Una tercera desembocadura va esdevenir obsoleta quan al segle XVII van pujar artificialment el nivell del canal Bruges-Oostende. A Meetkerke es troba uns dels més antic molins de vent, el Grote Molen (trad.: Gran Molí) que va servir per a evacuar les aigües dels pòlders al canal Bruges-Oostende.[5]

Junt amb el Noordede i el Lisseweegse Vaart serveix per a l'evacuació de les aigües de l'Oudlandpolder, un dels pòlders més vells del país. Travessa els pobles de Sint-Andries, Meetkerke, Nieuwmunster, Zuienkerke, Uitkerke i Blankenberge. Com que el terra hi és inferior al nivell del mar a marea alta, van construir una presa i sobreeixidor uns cent metres avall de l'antiga resclosa a la seva desembocadura al mar del Nord.

El tram al municipi d'Uitkerke fa part d'un parc natural Uitkerkse Polder al qual s'ha iniciat el 2005 un projecte per a restablir la natura. Les ribes en formigó van reemplaçar-se per pendents suaus plantats de canya per a donar una millora protecció contra l'erosió i per crear un hàbitat per moltes espècies de plantes i d'animals que van desaparèixer a l'època de l'agricultura intensiva.[6] Van acomodar-hi uns circuits de senders per a ciclistes i caminants.

Referències[modifica]

  1. «situering Bekken van de Brugse Polders» (neerlandès) Hidrografia dels pòlders de Bruges), Integraal Waterbeleid, Erembodegem, Coördinatiecommissie Integraal Waterbeleid, 2013
  2. Sint Pieters
  3. «Nieuwmunster (ID: 21853)» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni arquitectural). Onroerend Erfgoed (Agència del govern de Flandes del Patrimoni, 2004-2006. [Consulta: 22 abril 2014 (2014-04-22)].
  4. De Langhe, J.E. «Vertinge» (php) (en neerlandès). De Biekorf [Bruges], 77, 1977, pàg. 45-46 [Consulta: 23 abril 2014].
  5. «Grote Molen, Poldermolen» (El molí d'Uitkerke), Molenecho's, Vlaams Molentijdschrift, 2014 [Consulta 22 d'abril de 2014 (2014-04-22)]
  6. Bekkenvoortgangsrapport Brugse Polders (neerlandès)(Estudi dels efectes mediambientals del projecte de gestió dels pòlders de Bruges), Bruges, Secretariaat van het bekken van de Brugse Polders, 2013, 517 pàgines