Guido Gezelle

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuido Gezelle
Guido Gezelle.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r maig 1830 Modifica el valor a Wikidata
Bruges (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 novembre 1899 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Bruges (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCentrale Begraafplaats (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, polític, autor, filòleg, sacerdot catòlic, professor, escriptor, jardiner, folklorista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereVers lliure Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
ParesPieter Jan Gezelle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Monica Devrieze (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMarie-Louise Gezelle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 823802 IMSLP: Category:Gezelle,_Guido Modifica el valor a Wikidata

Guido Gezelle, era un sacerdot i poeta belga que escriu en neerlandès. Va néixer a Bruges l'1 de maig de 1830 i hi ha mort el 27 de novembre de 1899.[1] La seva poesia s'inspira de la naturalesa i la religió.

Es feu sacerdot el 1854 i fou professor i capellà a Roeselare. Del 1872 al 1899 va ser capellà a l'església de la Mare de Déu de Kortrijk. Ja molt afeblit, l'abril va ser nomenat com a director espiritual d'un monestir de monges a Bruges, al qual va morir el novembre següint. Era implicat en política, era un activista al moviment flamenc per al reconeixement del neerlandès al jove estat belga.[2]

Estava molt influenciat pel moviment que volia separar el flamenc occidental com a llengua diferent del neerlandès. Va treballar molt amb el seu col·lega i amic Lodewijk De Bo per estudiar i conservar el vocabulari d'aquesta variant del neerlandès. Amb el seu amic, l'arquitecte Jean de Bethune va crear el 1851 la Société de Saint-Luc amb l'ànim de formar els arquitectes en l'espèrit religiós de tradició gòtica.[3]

Una gran part dels seus arxius literaris es troben al museu Casa de les Lletres, a Anvers. Aquest arxiu va ser inventariat per l'escriptora Christine D'Haen que li va dedicar una biografia a la qual estudia la seua relació complexa entre la seua llibertat de poeta i les obligacions del sacerdoci.[4]

La ciutat de Bruges va adquirir la seva casa natal que va ser transformada en museu, el Gezellemuseum.[5]

Obra[modifica]

  • Kerkhofblommen (1858)
  • Vlaemsche Dichtoefeningen (1858)
  • Kleengedichtjes (1860)
  • Gedichten, Gezangen en Gebeden (1862)
  • Tijdkrans (1893)
  • Rijmsnoer (1897)
  • Laatste Verzen (1901)

Referències[modifica]

Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guido Gezelle
  1. «Guido Gezelle», Biblioteca digital de la literatura neerlandesa
  2. «Guido Gezelle». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Devliegher, L. «Béthune, Jean de». A: Nationaal Biografisch Woordenboek (en neerlandès), p. 188-191. 
  4. D'Haen, 1988.
  5. «Gezellemuseum». Visit Bruges. Ajuntament de Bruges. [Consulta: novembre del 2016].

Bibliografia[modifica]