Guido Gezelle
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r maig 1830 ![]() Bruges (Bèlgica) ![]() |
Mort | 27 novembre 1899 ![]() Bruges (Bèlgica) ![]() |
Sepultura | Centrale Begraafplaats (en) ![]() ![]() |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | poeta, polític, autor, filòleg, sacerdot catòlic, professor, escriptor, jardiner, folklorista ![]() |
Membre de | |
Gènere | Vers lliure ![]() |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Pares | Pieter Jan Gezelle (en) ![]() ![]() ![]() ![]() |
Germans | Marie-Louise Gezelle (en) ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Guido Gezelle, era un sacerdot i poeta belga que escriu en neerlandès. Va néixer a Bruges l'1 de maig de 1830 i hi ha mort el 27 de novembre de 1899.[1] La seva poesia s'inspira de la naturalesa i la religió.
Es feu sacerdot el 1854 i fou professor i capellà a Roeselare. Del 1872 al 1899 va ser capellà a l'església de la Mare de Déu de Kortrijk. Ja molt afeblit, l'abril va ser nomenat com a director espiritual d'un monestir de monges a Bruges, al qual va morir el novembre següint. Era implicat en política, era un activista al moviment flamenc per al reconeixement del neerlandès al jove estat belga.[2]
Estava molt influenciat pel moviment que volia separar el flamenc occidental com a llengua diferent del neerlandès. Va treballar molt amb el seu col·lega i amic Lodewijk De Bo per estudiar i conservar el vocabulari d'aquesta variant del neerlandès. Amb el seu amic, l'arquitecte Jean de Bethune va crear el 1851 la Société de Saint-Luc amb l'ànim de formar els arquitectes en l'espèrit religiós de tradició gòtica.[3]
Una gran part dels seus arxius literaris es troben al museu Casa de les Lletres, a Anvers. Aquest arxiu va ser inventariat per l'escriptora Christine D'Haen que li va dedicar una biografia a la qual estudia la seua relació complexa entre la seua llibertat de poeta i les obligacions del sacerdoci.[4]
La ciutat de Bruges va adquirir la seva casa natal que va ser transformada en museu, el Gezellemuseum.[5]
Obra[modifica]
- Kerkhofblommen (1858)
- Vlaemsche Dichtoefeningen (1858)
- Kleengedichtjes (1860)
- Gedichten, Gezangen en Gebeden (1862)
- Tijdkrans (1893)
- Rijmsnoer (1897)
- Laatste Verzen (1901)
Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guido Gezelle
- ↑ «Guido Gezelle», Biblioteca digital de la literatura neerlandesa
- ↑ «Guido Gezelle». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Devliegher, L. «Béthune, Jean de». A: Nationaal Biografisch Woordenboek (en neerlandès), p. 188-191.
- ↑ D'Haen, 1988.
- ↑ «Gezellemuseum». Visit Bruges. Ajuntament de Bruges. [Consulta: novembre del 2016].
Bibliografia[modifica]
- D'Haen, Christine. De wonde in 't hert: Guido Gezelle, een dichtersbiografie (en neerlandès). Tielt: Lannoo, 1988, p. 480. ISBN 9020911880.