José Mujica

José Mujica
	(2023)
Biografia
Naixement	(es) José Alberto Mujica Cordano ; 20 maig 1935 ; Montevideo (Uruguai)
Mort	13 maig 2025 (89 anys); Montevideo (Uruguai)
Causa de mort	càncer d'esòfag
Senador de l'Uruguai
	15 febrer 2020 – 20 octubre 2020
President temporal de l'Unasur
	4 desembre 2014 – 1r març 2015 ; ← Dési Bouterse – Tabaré Ramón Vázquez Rosas →
40è President de l'Uruguai
	1r març 2010 – 1r març 2015 ; ← Tabaré Ramón Vázquez Rosas – Tabaré Ramón Vázquez Rosas →
Ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca
	1r març 2005 – 3 març 2008 ; ← Martín Aguirrezabala – Ernesto Agazzi →
Dades personals
Religió	Panteisme
Formació	Liceo N° 35 Instituto Alfredo Vásquez Acevedo
Activitat
Camp de treball	Filosofia medieval, ciències polítiques i política
Lloc de treball	Montevideo
Ocupació	polític, partisà, dibuixant, agricultor, pres polític
Partit	Front Ampli (1989–); Moviment de Participació Popular (1989–); Unió Popular (1962–1989); Partit Nacional de l'Uruguai (1956–1962)
Membre de	Tupamaros (1966–)
Esport	ciclisme de competició
Participà en
25 maig 2023	Manifest internacional per una Barcelona que obre camí
10 desembre 2019	presa de possessió d'Alberto Fernández
Família
Cònjuge	Lucía Topolansky (2005–2025), mort de la persona
Premis
	(28 febrer 2025) Ordre de Francisco Morazán; (27 octubre 2021) Orde de San Martín; (21 agost 2018) Poesia en el Llaurer Conferit per Ajuntament de La Zubia; (24 novembre 2017) gran creu de l'orde de Manuel Amador Guerrero; (27 juny 2016) Orde de la Bandera de la República Srpska Conferit per Milorad Dodik; (3 desembre 2014) Orde Nacional al Mèrit; (3 desembre 2014) Orde Nacional de Sant Llorenç; (28 gener 2014) Orde de l'Àguila Asteca; (25 gener 2011) Gran Collar de l'Orde El Sol del Perú; (2011) Medalla d'Honor del Congrés de la República del Perú; (16 agost 2010) Orde Nacional al Mèrit ;
	Signatura

José Mujica (Montevideo i Departament de Cerro Largo, 20 de maig de 1935 - Montevideo, 13 de maig de 2025) fou un agricultor, polític i activista uruguaià, conegut mundialment com el «president més pobre del món» per la seva vida austera i el seu compromís amb la solidaritat. Diputat i senador per la coalició Front Ampli, va ser després el 40è president de la República de l'Uruguai entre 2010 i 2015 en guanyar les eleccions presidencials del 2009. La seva trajectòria vital,marcada per la lluita armada, la presó, la política institucional i el pensament fiosòfic, el converteix en una figura icònica de l'esquerra llatinoamericana i en un referent cultural global.

Biografia

Joventut i família

Fill d'una família humil amb arrels basques i italianes. Va créixer al barri de Paso de la Arena de Montevideo (Uruguai) i des de jove es va interessar per la política i l'activisme social. Per altra banda el seu pare va morir quan ell era nen, fet que va marcar la seva infància. La seva germana Maria Eudosia patia esquizofrènia.

Militància guerrillera

Als anys 60 es va incorporar al Moviment d'Alliberament Nacional-Tupamaros,una guerrilla urbana que combatia la desigualtat i l'autoritarisme. També va participar en expropiacions bancàries i varies accions armades, a conseqüècia va ser empresonat durant quasi 15 anys, molts d'ells en aïllament sever. El 1971 va protagonitzar al costat del líder i fundador de Tupamaros, Raúl Sendic, Eleuterio Fernández Huidobro, Jorge Manera Lluberas i nombrosos militants, una espectacular fugida de la presó de Punta Carretas, recreada en la pel·lícula La noche de 12 años d'Álvaro Brechner.^[1]

Carrera política

Mujica va ser una figura destacada contra l'opressió militar en temps de la dictadura militar (1973-1985). Amb el retorn de la democràcia (1985) es va integrar al Front Ampli. Més endavant, va ser diputat, ministre d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (2005-2008) de Tabaré Vázquez i, finalment el 2010 va ser elegit president de l'Uruguai càrrec que va exercir fins al 2015.

Durant el seu mandat, l'Uruguai va tenir una activa participació en els nous organismes regionals d'Amèrica Llatina i el Carib de les primeres dècades del segle xxi, en la qual van coincidir en el poder més governs de tall progressista que mai en la història de la regió.^[1]

La figura del president Mujica va despertar l'interès mundial per la seva autenticitat, el seu estil de vida sobri i auster i per haver renunciat a la residència presidencial de Suárez y Reyes i al seu sou presidencial, i destinar el 90% del seu salari a causes solidàries.^[2]^[3] Durant el seu mandat, va millora l'economia i es reduir la desigualtat.^[4] Les seves mesures de legalització del matrimoni igualitari, la despenalització de l'avortament,^[5] la legalització del consum i la producció regulada per l'estat de cànnabis^[6] i l'acolliment de convictes del centre de detenció de Guantánamo^[7]^[8] no van passar desapercebudes i alguns mitjans de comunicació com The Economist van nomenar l'Uruguai com el «país de l'any 2013».^[9]^[10]

Mujica sempre va viure juntament amb la seva companya Lucía Topolansky a la seva humil chacra de vint hectàrees al Rincón del Cerro als afores de Montevideo, fins i tot quan va ser president, on treballava la terra amb el seu tractor i després venia els seus productes. La parella va decidir que quan morissin els dos, la terra passaria a mans del Moviment de Participació Popular.^[1]

Estil de vida

Mujica va rebutjar viure al palau presidencial i va residir a la seva chacra de Rincón del Cerro, on cultivava flors amb la seva esposa, Lucia Topolansky. A més a més donava gran part del seu sou a projectes socials i defensava la simplicitat com a forma de llibertat, inspirat per corrent humanistes i estoics.

Pensament i filosofia

Mujica es definia com a panteista, amb una visió espiritual vinculada a la natura. Els seus discursos internacionals advertien sobre el comunisme, la destrucció ambiental i la necessitat de viure de manera sobria, el seu discurs a l'ONU el 2012 és considerat un dels mes influents del segle XXI.

Reconeixement internacional

Tant Mujica com les seves repercussions van ser mundialment reconegudes: Va rebre condecoracions com l'Ordre de l'Aguila Asteca (Mèxic) i el Gran Collar de l'Orde El Sol del Perú.

El 2013, The Economist va declarar l'Urugai «país de l'any» gràcies a les seves reformes. Mujica va esdevenir un referent cultural global i objecte de documentals com La noche de 12 años (2018).

Llegat

És considerat un símbol de coherència política i honestedat personal. La seva figura trascendeix la política:és un mite cultural que representa la lluita per la justícia social i la dignitat humana.

La seva mort al 2025 va ser lamentada arreu del món, especialment per moviments socials i polítics.

Referències

1 2 3 Montoya, Roberto. «Mor José Mujica: el descans del guerrer». Directa, 14-05-2025. [Consulta: 14 maig 2025].
↑ «Jordi Évole: “Mujica dice cosas que impresionan porque están llenas de sentido común”» (en castellà). La Sexta, 19-05-2014. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 1r març 2015].
↑ «Figures de l'esquerra i l'independentisme ploren la mort de Pepe Mujica». Vilaweb. [Consulta: 14 maig 2025].
↑ «Catalunya nit - Mor Pepe Mujica, un símbol per a l'esquerra mundial». Catalunya Ràdio, 13-05-2025. [Consulta: 14 maig 2025].
↑ «Uruguai legalitza el matrimoni homosexual», 04-04-2013. Arxivat de l'original el 2013-05-13. [Consulta: 25 agost 2013].
↑ «L'Uruguai legalitza la marihuana», 01-08-2013. [Consulta: 25 agost 2013].
↑ «Obama pidió a Mujica que use su influencia para cambios en Cuba», 20-06-2014. [Consulta: 1r març 2015].
↑ «Uruguay's Mujica: Guantanamo turned inmates 'halfway into vegetables'» (en anglès), 25-02-2015. Arxivat de l'original el 2015-02-28. [Consulta: 1r març 2015].
↑ «Uruguay, un país de moda» (en castellà). El País, 20-12-2013. [Consulta: 1r març 2015].
↑ «"The Economist" escoge a Uruguay como país del año» (en castellà). BBC, 2013. [Consulta: 1r març 2015].

Bibliografia

Cohen, Pablo. Los indomables (en castellà). Montevideo: Planeta, 2024. ISBN 978-9915-692-33-3.
Vierci, Pablo. Ellas 5 (en castellà). Montevideo: Aguaclara, 2015. ISBN 9789974994232.

Vegeu també

Cànnabis a l'Uruguai

Enllaços externs

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a José Mujica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Mujica

Biografia en CIDOB (castellà)
BBC.co.uk: "Mujica, el viaje de un tupamaro" (castellà)
"Bloc oficial Pepe Mújica" Arxivat 2012-12-05 at Archive.is (castellà)
Entrevistat per Jordi Évole al seu ranxo. (castellà)

Càrrecs públics
Precedit per: Tabaré Vázquez	President de l'Uruguai 2010-2015	Succeït per: Tabaré Vázquez

[:12-1] 1 2 3 Montoya, Roberto. «Mor José Mujica: el descans del guerrer». Directa, 14-05-2025. [Consulta: 14 maig 2025].

[2] «Jordi Évole: “Mujica dice cosas que impresionan porque están llenas de sentido común”» (en castellà). La Sexta, 19-05-2014. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 1r març 2015].

[3] «Figures de l'esquerra i l'independentisme ploren la mort de Pepe Mujica». Vilaweb. [Consulta: 14 maig 2025].

[:02-4] «Catalunya nit - Mor Pepe Mujica, un símbol per a l'esquerra mundial». Catalunya Ràdio, 13-05-2025. [Consulta: 14 maig 2025].

[5] «Uruguai legalitza el matrimoni homosexual», 04-04-2013. Arxivat de l'original el 2013-05-13. [Consulta: 25 agost 2013].

[6] «L'Uruguai legalitza la marihuana», 01-08-2013. [Consulta: 25 agost 2013].

[7] «Obama pidió a Mujica que use su influencia para cambios en Cuba», 20-06-2014. [Consulta: 1r març 2015].

[8] «Uruguay's Mujica: Guantanamo turned inmates 'halfway into vegetables'» (en anglès), 25-02-2015. Arxivat de l'original el 2015-02-28. [Consulta: 1r març 2015].

[9] «Uruguay, un país de moda» (en castellà). El País, 20-12-2013. [Consulta: 1r març 2015].

[10] «"The Economist" escoge a Uruguay como país del año» (en castellà). BBC, 2013. [Consulta: 1r març 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

Registres d'autoritat	CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Britannica (1) SNL Treccani (1)