Gregorio Álvarez

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGregorio Conrado Álvarez Armelino
 President de l'Uruguai
1 de setembre de 1981 – 12 de febrer de 1985
Dades biogràfiques
Naixement 26 de novembre de 1925
Lavalleja (Uruguai)
Mort 28 de desembre de 2016(2016-12-28) (als 91 anys)
Departament de Lavalleja
Residència Montevideo
Nacionalitat Uruguai Uruguaiana
Religió Catolicisme romà
Activitat professional
Ocupació militar (general)
Altres dades
Cònjuge Rosario Flores de Álvarez
Condemnes criminals Crim contra la humanitat
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Gregorio Conrado Álvarez Armelino (Lavalleja, 26 de novembre de 1925 - 28 de desembre de 2016[1]) fue un militar uruguaià. Va ser dictador i president de facto de la República Oriental de l'Uruguai entre 1981 i 1985.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després d'assolir el grau de General el 1971, va dirigir la repressió contra la guerrilla urbana dels Tupamaros. En prendre el poder els militars durant el cop d'estat de 1973, Álvarez va passar a ser l'home fort del règim com a secretari permanent del nou Consell de Seguretat Nacional. Va ocupar així mateix el càrrec de comandant de l'Exèrcit entre 1978 i 1979.

Després del plebiscit del 1980, on va quedar clara la voluntat de la ciutadania uruguaiana de retornar a la vida democràtica, el General Álvarez es va mostrar contrari a acceptar aquest veredicte, per la qual cosa va forçar el Consell de Seguretat Nacional, que l'1 de setembre de 1981 li va lliurar la presidència de la República, postergant d'aquesta forma el retorn a la democràcia. Álvarez va continuar amb la repressió fins i tot que finalment, forçat per l'avanç dels sectors polítics opositors en les eleccions internes de 1982 i després d'haver perdut gran part del suport de les forces armades per continuar amb el règim dictatorial, encapçalades pel Gral Hugo Medina, el seu adversari en la interna de l'Exèrcit, va accedir a negociar un cronograma electoral que va finalitzar amb les eleccions legislatives i presidencials de novembre de 1984. Guanyades les eleccions per Julio María Sanguinetti, el candidat del Partit Colorado, Álvarez va dimitir el 12 de febrer de 1985, cedint-ne el poder al llavors president de la Suprema Cort de Justícia, Rafael Addiego Bruno.

Durant el govern d'Álvarez la repressió es va centrar en activistes polítics al país i a l'Argentina, realitzant-se tortures i matances a les casernes i bases clandestines.[2] Fins al 2009, aquests crims van ser impunes,[3] però s'està investigant el parador dels desapareguts, havent-se trobat les restes d'almenys un, després de llargs treballs arqueològics en terrenys de dependències militars. L'octubre d'aquest any, la justícia uruguaiana va condemnar a Álvarez a vint-i-cinc anys de presó per ser responsable directe i indirecte d'almenys trenta-set homicidis durant el seu govern.[4][5][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Aparicio Méndez
President de l'Uruguai
Coat of arms of Uruguay.svg

1981-1985
Succeït per:
Rafael Addiego Bruno