Vés al contingut

Dési Bouterse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDési Bouterse
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nl) Desiré Delano Bouterse Modifica el valor a Wikidata
13 octubre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Domburg (Surinam) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 2024 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Surinam Modifica el valor a Wikidata
President temporal de l'Unasur
30 agost 2013 – 4 desembre 2014
← Ollanta HumalaTabaré Ramón Vázquez Rosas →
President de Surinam
12 agost 2010 – 16 juliol 2020
← Ronald VenetiaanChan Santokhi → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióPentecostalisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Escola Militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 2014 Modifica el valor a Wikidata)
PartitPartit Nacional Democràtic
Megacombinatie Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Grau militartinent coronel Modifica el valor a Wikidata
Conflictecop d'estat del Surinam de 1980 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIngrid Bouterse-Waldring (1990–2024), mort de la persona
Ingrid Bouterse-Figueira (1970–1990), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsDino Bouterse
 () Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 2173405
Find a Grave: 277652454Modifica el valor a Wikidata

Dési Bouterse (Domburg, 13 d'octubre de 1945 - Surinam, 23 de desembre de 2024) va ser un polític del Surinam.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 13 d'octubre de 1945, en el petit caseriu de Domburg, a l'estat de Wanica, i va començar a treballar a l'exèrcit, com a instructor esportiu.

Bouterse va encapçalar el cop d'estat a Surinam de 1980 conegut com el «cop dels sergents», en el qual va derrocar Johan Ferrier, el primer president de Surinam i que havia estat elegit a les urnes. Després d'això es va convertir en el cap de govern de facto a 1980 i una altra vegada el 1982.[1] Pertanyia al Partit Nacional Democràtic (PND).[2]

Es creu que va dirigir la massacre de Moiwana el 1986 contra un poble de cimarrons durant la Guerra Interior de Surinam, que va enfrontar el seu govern primer amb el grup guerriller cimarró Jungle Commando, liderat pel seu antic guardaespatlles, Ronnie Brunswijk, i després amb el grup indígena Tucayana Amazonas.

El 1987, Bouterse va acceptar restablir la constitució i celebrar eleccions si continuava al capdavant de l'exèrcit. Tanmateix, a les eleccions generals de Surinam de 1987, el seu Partit Democràtic Nacional només va rebre 3 dels 51 escons de l'Assemblea Nacional, i l'oposició en va rebre 40. El 25 de gener de 1988 l'Assamblea Nacional va nomenar com a president de Surinam a Ramsewak Shankar, qui no agradava l'exèrcit, i Henck Arron, enderrocat durant el cop d'estat de 1980, va ser nomenat primer ministre.[3] La tensió entre el govern i l'exèrcit anava creixent i oposats al tractat de Kourou que va acabar amb la Guerra Interior de Surinam, Bouterse, Ivan Graanoogst i Roy Horb van liderar el cop d'estat a Surinam de 1990 que va deposar el president Shankar, instal·lant un govern provisional que va organitzar les eleccions generals de Surinam de 1991.[4]

El 1999 va ser acusat pel govern neerlandès de ser culpable per l'assassinat de 15 persones al desembre de 1982, un fet conegut com els assassinats de desembre, pels que va ser processat i es va iniciar un judici, però l'Assemblea Nacional li va concedir amnistia el 2012. Després que el judici es veiés obligat a continuar, va ser condemnat a 20 anys de presó el 29 de novembre de 2019.

El 16 de juliol de 1999, Bouterse va ser condemnat en absència als Països Baixos a 11 anys de presó després de ser declarat culpable de tràfic de cocaïna de 474 kg. La consegüent ordre de captura internacional en contra li impedí sortir del país.[1] Al Surinam, no obstant això, no va ser condemnat. A les eleccions del 25 de maig de 2010 s'hi va presentar amb el seu partit, el PND, i va obtenir la victòria amb 23 dels 50 escons (el membre 51è del parlament va ser Ronald Venetiaan atès que el càrrec com a president no pot combinar-se amb la funció de parlamentari), i el 12 d'agost de 2010 va assumir la presidència del seu país.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «"Bouterse is back"». The Economist, 04-06-2010. [Consulta: abril 2011].
  2. «Condenado a 20 años de cárcel el presidente de Surinam por la muerte de 15 opositores en 1982» (en castellà). RTVE, 30-11-2019. [Consulta: 7 gener 2025].
  3. «A Civilian President Named in Suriname To End Army Rule» (en anglès). The New York Times, 13-01-1988. [Consulta: 13 gener 2026].
  4. «SURINAME Parliamentary Chamber: Nationale Assemblee.ELECTIONS HELD IN 1991». IPU. [Consulta: 13 gener 2026].
  5. «Muere el expresidente de Surinam Desi Bouterse, condenado por planificar la ejecución de 15 opositores en 1982» (en castellà). RTVE, 26-12-2024. [Consulta: 7 gener 2025].

Vegeu també

[modifica]