Centre Nacional d'Intel·ligència

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCentre Nacional d'Intel·ligència
Centro Nacional de Inteligencia
CNIescudoespaña2.svg
Dades base
Abreviació CNI
Tipus entitat servei d'intel·ligència
Sector Contraespionatge
Forma jurídica organisme autònom
Història
Fundació 2002
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata

El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) - en castellà Centro Nacional de Inteligencia - és el servei d'intel·ligència d'Espanya, creat per la Llei 11/2002 de 6 de maig reguladora del Centro Nacional de Inteligencia, abans conegut com a Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID), existent entre 1977 i 2002. A diferència d'aquest darrer el Centre Nacional d'Intel·ligència es configura com una direcció general dins l'estructura general del Ministeri de Defensa d'Espanya com un organisme públic amb autonomia funcional i personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar (organisme autònom). Des de 2009 el seu director és Félix Sanz Roldán. El 2009 tenia un pressupost de 255 milions d'euros[1] i uns 602 empleats.

Antecedent i història[modifica]

El primer servei d'intel·ligència d'Espanya va ser creat durant la segona república espanyola l'any 1935 però la guerra civil espanyola (de 1936-1939) va fer que tingués poca activitat. Durant la guerra els dos bàndols van tenir sistemes d'espionatge propis essent el més efectiu el dels revoltats. A finals del franquisme es formà per a lluitar contra les protestes dels estudiants l'Organización Contrasubversiva Nacional embrió del Servicio Central de Documentación (SECED), fundat el 1972.

Durant el Referèndum sobre la independència de Catalunya el CNI fou criticat pels cossos policials com a inefectiu i defès per l'aleshores ministra Soraya Sáenz de Santamaría.[2]

Directors del CNI[modifica]

Funcions[modifica]

Entre altres i de forma reglamentària: obtenir i interpretar informació i difondre la intel·ligència necessària per a protegir i promoure els interessos polítics, econòmics, industrials i comercials estratègics d'Espanya, podent actuar dins i fora del territori espanyol.

Prevenir, detectar i possibilitar la neutralització d'aquelles activitats de serveis estrangers, grups o persones que posin en risc, amenacin o atemptin contra l'ordenament constitucional, els drets i llibertats dels ciutadans espanyols, la sobirania, integritat i seguretat de l'Estat, l'estabilitat de les seves institucions, els interessos econòmics nacionals i el benestar de la població.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bardavio, Joaquín, Pilar Cernuda y Fernando Jáuregui (2000), Servicios Secretos, Barcelona, Plaza & Janés.
  • Díaz Fernandez, Antonio M. (2006), Los servicios de inteligencia españoles. Desde la guerra civil hasta el 11-M. Historia de una transición, Madrid, Alianza.
  • Esteban Navarro, Miguel Ángel (coord.), (2007), Glosario de Inteligencia, Madrid, Ministerio de Defensa.
  • Goberna Falque, Juan R., (2007), Inteligencia, espionaje y servicios secretos en España, Madrid, Ministerio de Defensa.
  • Muniesa, Fernando J. y Diego Camacho (2005), La España Otorgada. Servicios de Inteligencia y Estado de Derecho,Las Palmas de Gran Canaria, Anroart.
  • Pérez Villalobos, María Concepción, (2002), Derechos fundamentales y servicios de inteligencia, Granada, Grupo Editorial Universitario.
  • Ruiz Miguel, Carlos (2002), Servicios de Inteligencia y Seguridad del Estado Constitucional, Madrid, Tecnos.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre Nacional d'Intel·ligència