Ports de Tortosa-Beseit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el massís muntanyenc. Vegeu-ne altres significats a «Parc Natural dels Ports».
Massís del Port
El massís dels Ports vist des de l'oest
Cota màxima: 1441[1] msnm
Longitud: 53,7 km
Coordenades: 40° 48′ 28″ N, 0° 19′ 7″ E / 40.80778°N,0.31861°E / 40.80778; 0.31861Coord.: 40° 48′ 28″ N, 0° 19′ 7″ E / 40.80778°N,0.31861°E / 40.80778; 0.31861
Situació: Baix Ebre, Matarranya, Terra Alta, Baix Maestrat i Montsià
Serralada: Sistema Ibèric
Serres: Serra de les Falconeres, serra del Àguila, serra de Rastell, Los Curullons, Moles de Raudorar, serra de la Fortalesa, serra de Caro, serra de la Puca, serra de Rafalgari, serra de Paüls, serra de les Deveres, serra de l'Escaleta, serra d'Encanader, serra del Pedregal, serra del Coc, serra de l'Espina, Muntanyes de Benifassà
Cims destacats: Mont Caro, Tossal d'En Canader, Mola de l'Hereu, Pic de Cervera, Mola del Boix, Mola del Boixet, el Castellar, la Portella del Pinell, Curullons, el Negrell, Mola de la Castellona, Farrubio, Penyaflor, Mola de Catí, Tossal del Rei, Tossa Blanca, Mola de Lli, Tossal de Tall Nou, Tossal de l'Espada, la Ballestera, Mola de la Paridera, Muntanyola, la Tossa, Tossal de Joan Gran, Tossal de la Forca, Tossal d'en Grillo, L'Espina, Penyagalera, Castell de l'Airosa
Composició dels materials geològics: Calcari
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia
Els Ports nevats a l'hivern

Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit,[2] Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

És una vasta zona molt muntanyosa que abasta més de vuit-cents quilòmetres quadrats. El relleu és calcari, extremadament complex amb múltiples serres, pics, escarps, cingles, valls profundes i formacions rocalloses crues. La serra de l'Espina és un contrafort dels Ports en direcció nord-est que forma l'enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana.

Aquest massís es troba a cavall de Catalunya, Aragó i el País Valencià. Al Tossal del Rei, hi ha un túmul de pedres que simbolitza el tradicional punt de trobada dels tres antics regnes de la Corona d'Aragó.[3]

Orografia[modifica | modifica el codi]

Els ports estan formats per un conjunt de serres com la Serra de l'Espina[4] (1.181 m) o la Serra d'Encanader (i el Tossal d'En Canader), la segona altitud[5] (1.393 m),[2] i la màxima altura del Matarranya (a la Franja). La màxima altitud dels Ports és el Mont Caro[6] de 1.441 metres que és alhora la màxima cota de la província de Tarragona. Destaca també el pic de Cervera, amb 1.347 metres d'altitud[2] i el Tossal del Rei (1.356 m).[7]

Altres accidents geogràfics destacats són: el Coll de l'Assucac,[8] el Tossal de la Coscollosa (879 m),[9] el Castell de l'Airosa, la Penya Galera (1.029 m),[10] el Montsagre, contrafort format pel Montsagre de Paüls (1.050 m), el Montsagre d'Horta (1.087 m), el Tossal d'en Grilló (1.072 m)[11] i les Moletes d'Aran (1.228 m).[12]

Flora[modifica | modifica el codi]

Hi trobem una gran varietat de comunitats vegetals, les quals són: les màquies; els carrascars i alzinars; les pinedes de pinassa; les pinedes de pi roig, normalment barrejades amb les de pinassa; les fagedes; les zones culminants; vora de rius; cingleres i pinedes de pi blanc.

Màquies[modifica | modifica el codi]

Són comunitats vegetals que s'estenen per les parts baixes del massís fins als 500 msm, depenen també de l'orientació i de la vessant en què es trobin (podem trobar màquies a 800 msm en alguns punts).

Estan formades per arbustos molt ben adaptats a la sequera i als animals herbívors (amb fulles petites i punxegudes). Hi dominen el coscoll o garric (Quercus coccifera), la matissa o llentiscle (Pistacia lentiscus), el margalló (Chamaerops humilis) l'única palmera autòctona d'Europa, l'argilaga (Genista scorpius), el ginebre o càdec (Juniperus oxycedrus), l'esparreguera (Asparagus acutifolius), la frígola (Thymus vulgaris), el romer (Rosmarinus officinalis), la rojeta (Rubia peregrina), el cepell o bruc d'hivern (Erica mutiflora) i l'ullastre o olivera borda (Olivea europaea ssp. sylvestris).

Pinedes de pi blanc[modifica | modifica el codi]

És una comunitat vegetal on l'espècie dominant és el pi blanc (Pinus halepensis). Forma boscos fins als 600 msm i presenta un sotabosc en el qual podem trobar: savina (Juniperus phoenica), el càdec (Juniperus oxycendrus), matissa (Pistacia lentiscus), l’esbarzer (Rubus ulmifolius) o el garric (Quercus coccifera). També trobem plantes enfiladisses o lianes com ara el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), l'arítjol (Smilax aspera), la rojeta (Rubia peregrina) o la vidiella (Clematis flammula).

Carrascars[modifica | modifica el codi]

En edició...

Parcs naturals[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 «ports de Beseit». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. "Catalunya Turisme", Generalitat de Catalunya
  4. «l’Espina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «tossal d’Encanader». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «el Caro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «tossal del Rei». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «coll de l’Assucac». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «tossal de la Coscollosa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «penya Galera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Montsagre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «moletes d’Aran». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Beceite
  14. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Peñarroya De Tastavins
  15. «Vall-de-roures». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Fuentespalda

Bibliografia disponible[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ports de Tortosa-Beseit Modifica l'enllaç a Wikidata