Ullastre
Olea europaea var silvestris  | |
|---|---|
 Ullastre adult a la Marina de Llucmajor (Mallorca) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Oleaceae |
| Gènere | Olea |
| Espècie | Olea europaea |
| Varietat | Olea europaea var silvestris L. |
L'ullastre (Olea europaea L. var. sylvestris)[1][2] és un arbre de la família de les oleàcies, és l'olivera en estat silvestre. Dit també olivera borda,[3] oliveró, olivó (País Valencià) o reboll o roboll d'olivera al Penedès i revell (quan és petit, i especialment, havent crescut poc i no havent-hi tingut esment, té la rama molt atapeïda i les fulles petites, dures i aspres). El nom prové del llatí oleastrum, variant de oleaster, que té el mateix significat.[4]
Característiques[modifica]
És un arbre de capçada arrodonida i densa que pot assolir 6 m d'alt, però molt sovint està en estat arbustiu. Té fulles perennes d'un verd grisenc per l'anvers, i quasi blanques pel revers, agrupades per parelles a sobre les tiges. Aquestes fulles poden ser molt petites i arrodonides en els rebrots bassals, o lanceolades i fins a 8 cm de llargada a les branques superiors. Les oliveres tenen les fulles més grans i allargades que els ullastres, però la diferència fonamental entre les dues és el fruit (l'oliva). Les branques inferiors en general són espinoses. És una espècie termòfila que resisteix la sequedat i la calor.[1]
Flor i fruit[modifica]
Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu.[1] Les flors són blanquinoses i s'agrupen en raïms axil·lars. El fruit, dit olivó, és d'1 a 2 cm de longitud, poc carnós i amb poc oli. És comestible i, quan ha madurat, és de color negre.[3] Les seves llavors són dispersades fonamentalment per aus (estornells i tords majoritàriament). La fructificació es produeix durant els mesos d'estiu (juliol-setembre), arribant el fruit a la seva mida definitiva; la maduració té lloc durant la tardor (octubre-gener). Els fruits comencen a assecar-se a l'inici de la primavera i cauen a terra a partir del mes d'abril.[5]
Distribució[modifica]
L'ullastre és present en màquies de l'aliança fitosociològica anomenada Oleo-Ceratonion, és a dir junt amb el garrofer silvestre. A Catalunya és present a les comarques litorals a més del Segrià i el Baix Cinca fins als 500 metres d'altitud. Al País Valencià i les Balears està més estès i es troba fins als 1.000 metres i a totes les illes. La distribució mundial és pel contorn de tot el Mediterrani, normalment prop del litoral.[6]
Entre els seus enemics naturals hom hi troba una sèrie de paràsits que tenen un cicle de vida adaptat a l'ullastre. Els més importants són: la mosca de l'oliva Dacus oleae Gmelin (Diptera: Tephritidae) i l'arna de l'olivera Prays oleae Bern. (Lepidoptera: Yponomeutidae).[5]
Usos[modifica]
Té la fusta molt dura i s'ha emprat per fer barreres, portes, arades, mànecs d'eines, radis de rodes, garrots, formes de sabates, i d'altres. La medicina tradicional atribueix a la infusió de 30 grams de fulles durant quinze minuts propietats per combatre la hipertensió de la sang, el reumatisme, la gota i per provocar l'orina. Així mateix, l'oli que se'n treu és bo per curar ferides, cremades i per evitar el restrenyiment.[3]
En la fraseologia popular es troben locucions com "fer l'ullastre esbrancat" per indicar l'acció de posar-se amb el cap en terra i les cames per amunt.[3] En l'antiguitat els triomfadors dels Jocs Olímpics eren coronats amb branques d'ullastre, equivalent a la medalla d'or actual.[1]
El 2017 es va seqüenciar el genoma d'aquesta varietat d'olivera.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Olea europaea L.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 30 novembre 2015].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 148-149. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 17. Palma: Promomallorca, p. 360. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Ullastre». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 ALCÁNTARA, J.M., REY, P.J., VALERA, F. & SÁNCHEZ-LAFUENTE, A.M «Pérdidas de fruto y movilización de semillas en Olea europaea var. sylvestris Brot.(Oleaceae)». An. Jard. Bot. Madrid, 55, 1997, pàg. 101-110.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 30 juny 2016].
- ↑ Unver, Turgay; Wu, Zhangyan; Sterck, Lieven; Turktas, Mine; Lohaus, Rolf; Li, Zhen; Yang, Ming; He, Lijuan; Deng, Tianquan; Escalante, Francisco Javier; Llorens, Carlos; Roig, Francisco J.; Parmaksiz, Iskender; Dundar, Ekrem; Xie, Fuliang; Zhang, Baohong; Ipek, Arif; Uranbey, Serkan; Erayman, Mustafa; Ilhan, Emre; Badad, Oussama; Ghazal, Hassan; Lightfoot, David A.; Kasarla, Pavan; Colantonio, Vincent; Tombuloglu, Huseyin; Hernandez, Pilar; Mete, Nurengin; Cetin, Oznur; Van Montagu, Marc; Yang, Huanming; Gao, Qiang; Dorado, Gabriel; Van de Peer, Yves «Genome of wild olive and the evolution of oil biosynthesis». Proceedings of the National Academy of Sciences, 09-10-2017, pàg. 201708621. DOI: 10.1073/pnas.1708621114.