Ullastre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el vegetal. Vegeu-ne altres significats a «Ullastre (Sant Climent Sescebes)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ullastre
Ullastre adult a la Marina de Llucmajor (Mallorca)
Ullastre adult a la Marina de Llucmajor (Mallorca)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Lamiales
Família: Oleaceae
Gènere: Olea
Espècie: O. europaea
Subespècie: Sylvestris
Nom binomial
Olea europaea L. var. sylvestris
L.

L'ullastre (Olea europaea L. var. sylvestris)[1][2] és un arbre de la família de les oleàcies, és l'olivera en estat silvestre. Dit també olivera borda[3] o ruboll d'olivera al Penedès. El nom prové del llatí oleastrum, variant de oleaster, que té el mateix significat.[4]

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un arbre de capçada arrodonida i densa que pot assolir els 6 m d'alt, però molt sovint està en estat arbustiu. Té fulles perennes d'un verd grisenc per l'anvers, i quasi blanques pel revers, agrupades per parelles a sobre les tiges. Aquestes fulles poden ser molt petites i arrodonides en els rebrots bassals, o lanceolades i fins a 8 cm de llargada a les branques superiors. Les oliveres tenen les fulles més grans i allargades que els ullastres, però la diferència fonamental entre les dues és el fruit (l'oliva). Les branques inferiors en general són espinoses. És una espècie termòfila que resisteix la sequedat i la calor.[1]

Fruits madurs de l'ullastre

Flor i fruit[modifica | modifica el codi]

Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu.[1] Les flors són blanquinoses i s'agrupen en raïms axil·lars. El fruit, dit olivó, és d'1 a 2 cm de longitud, poc carnós i amb poc oli. És comestible i, quan ha madurat, és de color negre.[3] Les seves llavors són dispersades fonamentalment per aus (estornells i tords majoritàriament). La fructificació es produeix durant els mesos d'estiu (juliol-setembre), arribant el fruit a la seva mida definitiva; la maduració té lloc durant la tardor (octubre-gener). Els fruits comencen a assecar-se a l'inici de la primavera i cauen a terra a partir del mes d'abril.[5]

Distribució[modifica | modifica el codi]

L'ullastre és present en màquies de l'aliança fitosociològica anomenada Oleo-Ceratonion, és a dir junt amb el garrofer silvestre. A Catalunya és present a les comarques litorals a més del Segrià i el Baix Cinca fins als 500 metres d'altitud. Al País Valencià i les Balears està més estès i es troba fins als 1.000 metres i a totes les illes. La distribució mundial és pel contorn de tot el Mediterrani, normalment prop del litoral.[6]

Entre els seus enemics naturals hom hi troba una sèrie de paràsits que tenen un cicle de vida adaptat a l'ullastre. Els més importants són: la mosca de l'oliva Dacus oleae Gmelin (Diptera: Tephritidae) i l'arna de l'olivera Prays oleae Bern. (Lepidoptera: Yponomeutidae).[5]

Usos[modifica | modifica el codi]

Típica barrera feta amb branques d'ullastre al Cap de Favàritx (Menorca)

Té la fusta molt dura i s'ha emprat per fer barreres, portes, arades, mànecs d'eines, radis de rodes, garrots, formes de sabates, i d'altres. La medicina tradicional atribueix a la infusió de 30 grams de fulles durant quinze minuts propietats per combatre la hipertensió de la sang, el reumatisme, la gota i per provocar l'orina. Així mateix, l'oli que se'n treu és bo per curar ferides, cremades i per evitar el restrenyiment.[3]

En la fraseologia popular es troben locucions com "fer l'ullastre esbrancat" per indicar l'acció de posar-se amb el cap en terra i les cames per amunt.[3] En l'antiguitat els triomfadors dels Jocs Olímpics eren coronats amb branques d'ullastre, equivalent a la medalla d'or actual.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Olea europaea L.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 30 novembre 2015].
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició (en català). Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 148-149. ISBN 84-7306-390-2. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 17. Palma: Promomallorca, p. 360. ISBN 84-8661702-2. 
  4. «Ullastre». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 ALCÁNTARA, J.M., REY, P.J., VALERA, F. & SÁNCHEZ-LAFUENTE, A.M. «Pérdidas de fruto y movilización de semillas en Olea europaea var. sylvestris Brot.(Oleaceae)». An. Jard. Bot. Madrid, 55, 1997, pàg. 101-110.
  6. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 30 juny 2016].