Argelaga borda

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites
Viquiespècies	Viquiespècies

Argelaga borda
Genista scorpius
	;
Estat de conservació
	Segur
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Fabales
Família	Fabaceae
Tribu	Genisteae
Gènere	Genista
Espècie	Genista scorpius ; Georgi, 1775

L'argelaga borda, argelaga, argelaga de bosc, argelaga de marge, argelaga de muntanya, gatosa (negra) o argilaga (Genista scorpius)^[1] és una espècie de planta arbustiva de la família de les fabàcies, molt espinosa, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells.

Descripció[modifica]

La Ginesta scorpius (L.) es caracteritza per ser un arbust perennifoli i hermafrodita. Pot arribar a altures de fins a 2 metres, és espinós, fortament ramificat, amb poques fulles i de branques més o menys divergents, estriades i amb nombroses espines fortes, la majoria simples, que formen un angle obert amb les tiges, els branquillons són grisencs i una mica sedosos.

Les fulles són esparses i simples, pinnatinèrvies i gairebé sèssils, de 0,4-1,2 x 0,2 x 0,4 cm, obovades o obovatolanceolades, mucronades o arrodonides a l'àpex, de vegades una mica emarginades, atenuades a la base, enteres, de color verd semblant a les dues cares, glabrescents a l'anvers i pubescents al revers; estípules petites, de vora 1 mm, espinescents i persistents.

Les flors són zigomorfes, de 0,7-1cm, papilionàcies, de color groc viu i ataronjat. El calze és campalunat i bilabiat, amb els llavis més curts que el tub; són molt nombroses i axil·lars, i creixen solitàries o en grups de 2-3.

El fruit és sec, en un llegum d'1,5-4 x 0,3-0,5cm, oblong, comprimit, glabre.

La floració es produeix des del febrer fins al juliol.^[2]

Hàbitat[modifica]

Creix a l'Europa sud-occidental i al nord d'Àfrica, al Marroc. Viu a les pastures seques, a les brolles a les clarianes dels boscos de les contrades mediterrànies i de l'estatge montà, i pot ascendir pels solells fins a l'estatge subalpí.^[2]

Habita en els pisos inferior i montà, en vessants secs i assolellats amb poca o cap coberta arbòria, com en garrigues i clars d'alzinars, formant matolls que poden ser gairebé monoespecífics en les zones més degradades. Colonitza també els camps abandonats. Crema molt fàcilment i amb gran poder calorífic contribuint a l'extensió d'incendis.

És una espècie indicadora de clima continental, la seva presència es fa més rara a mesura que augmenta la proximitat al litoral.

Cultiu[modifica]

La Genista scorpius és una planta que aporta color al jardí sense necessitar de moltes cures. És extremadament resistent a la sequera, ideal per a restaurar terrenys que han pogut quedar empobrits. És important, destacar, que no suporta gelades intenses, per la qual cosa, si a l'hivern les temperatures són inferiors als ´4 ˚ C, és important resguardar-la.Cal plantar-la en la primavera, en un lloc que tingui llum de manera directa. El reg ha de ser mínim.Tolera qualsevol sòl, encara que és capaç de desenvolupar-se en terrenys amb calç i a vegades en sòls silicis poc àcids i fins a pedregosos, així com en pinastres.

Usos[modifica]

Segons Charles l'Écluse, les flors de l'Aliaga fermentades amb sucre, eren utilitzades antigament per als originaris de Salamanca per a restablir les forces decaigudes. Però l'ús més gran d'aquestes flors era per a tenyir de groc llana, draps i tapisseries.També és usada com a planta medicinal, tant les flors com les llavors. Té propietats cardiotòniques, vasoconstrictores, diürètiques, i depuratives. Així i tot, cal recordar que l'ús de les seves llavors poden ser perilloses, per la qual cosa no s'haurien de fer servir amb freqüència.També es diu que les argelagues seques es feien servir a l'hivern el dia de la matança del porc per a socarrimar els pèls de l'animal mort de fresc quan encara era sobre el banc de ferro.

Grau de protecció[modifica]

Aquesta espècie d'argelaga no està protegida, però en moltes ocasions forma part de l'hàbitat prioritari 1520 (Gypsophiletalia) inclòs en la Directiva d'Hàbitats de la Unió Europea i de la Xarxa Natura 2000. És una planta piròfita que resisteix bé el foc, i encara que les parts aèries es cremen ràpidament, les arrels rebroten amb rapidesa eliminats els competidors pel foc.^[3]

Taxonomia[modifica]

La Genista scorpius va ser descrita per (L.) DC. I publicada a Flore Française. Troisième Édition 4: 493. 1805.

Citologia

Números crosmàtics de la Genista scorpius (Fam. Leguminosae) y táxons infraespecífics: n=20; 2n=40

Etimologia

scorpius: epítet de l’argelaga que deriva del sustantiu llatí scorpius: escorpión, probablement recordant les doloreses burxades que produeixen les seves espines.

Subespècies

Genista scorpius subsp. myriantha (BALL) Emb. & Maire

Sinonímia

Spartocytisus purgans, (L.) Webb & Berthel. 1846.
Spartium purgans, (L.) Salisb. 1796.
Genista scorpius var. macracantha, Rouy & Foucaud in Rouy 1897.
Genista scorpius var. campylocarpa, Willk. 1851.
Genista scorpius var. acutangula, Vayr. 1900.
Genista salesii, Sennen 1927.
Genista purgans, L. 1759.
Drymospartum purgans, (L.) C.Presl 1845.
Cytisus purgans, (L.) Boiss. 1839.
Corothamnus purgans, (L.) Ponert 1973.
Spartium scorpius, L. 1753.
Genista spiniflora, Lam. 1779.
Corniola scorpius, (L.) C.Presl. 1845
Argelasia scorpius, (L.) Fourr.

Noms comuns[modifica]

Cat: argelaga, argelac, gatosa, argelaga vera, argelaga negra; cast: aliaga, aulaga; basc: elorri-triska; gall: aliaga; angl: scorpion broon; fr: genêt épineux, épine-fleurie.

Galeria[modifica]

Vista de la planta
Hàbitat
Detall de les flors
Genista scorpius

Referències[modifica]

↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 85. ISBN 84-7306-407-0.
↑ ^2,0 ^2,1 Llistosella, Jaume. Guia il·lustrada per a conèixer arbusts i lianes (en català). Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 171. ISBN 978-84-9168-373-5.
↑ «Genista. Planta Marzo. Comunidad de Madrid.» (en castellà). [Consulta: 10 gener 2023].

Vegeu també[modifica]

Argelaga negra

Enllaços externs[modifica]

[1] Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 85. ISBN 84-7306-407-0.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Llistosella, Jaume. Guia il·lustrada per a conèixer arbusts i lianes (en català). Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 171. ISBN 978-84-9168-373-5.

[3] «Genista. Planta Marzo. Comunidad de Madrid.» (en castellà). [Consulta: 10 gener 2023].

[1]

[2]

[3]