Holandès

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el dialecte del neerlandès. Si cerqueu els habitants dels Països Baixos, vegeu «neerlandesos».
Primer mapa: Les llengües del Benelux.
Segon mapa: Els dialectes (l'holandès en groc).
Tercer mapa: Els subdialectes (l'holandès propi en groc clar).

L'holandès (neerlandès: Hollands ˈɦɔ.lɑnts) és, juntament amb el brabançó, el dialecte més utilitzat de la llengua neerlandesa. Altres varietats lingüístiques derivades del baix fràncic que es parlen a la mateixa zona són el zelandès, el flamenc oriental, el flamenc occidental i el limburguès. Tanmateix en català, per extensió, se sol anomenar també holandès el conjunt del neerlandès.

L'holandès presenta una sèrie de subdialectes: entre ells, l'amsterdamès, el bildts, el midslandès, el frisó urbà, l'amelandès, el kennemerlandès, l'holandès meridional, l'utrechts-alblasserwardès, el westhoeks, el westlandès, el frisó occidental, el waterlandès, el volendamès, el zaans i el huizers.

Origen i formació[modifica]

Originalment al comtat d'Holanda es parlava l'antic frisó. La colonització lingüística del baix fràncic només es va produir els segles XII i XIII, quan els colons flamencs (parlants de fràncic) jugaren un paper important en el drenatge dels pantans entre la costa d'Holanda i Utrecht. Aquests colons es barrejaren amb els habitants originaris de la regió i començaren a forjar un dialecte pròpiament holandès que en part derivava del baix fràncic i en part del frisó. Al segle XVI, la llengua neerlandesa es va estandarditzar, i el brabançó d'Anvers en fou el dialecte més influent. En aquest moment, el llenguatge escrit del comtat d'Holanda, aleshores la regió més urbanitzada d'Europa, va tendir a imitar aquest estàndard brabançó. Durant la Guerra dels Vuitanta Anys, després del saqueig conegut com la Fúria espanyola del 1576 i especialment després de 1585, amb el Setge d'Anvers i els èxits militars del duc de Parma en la dècada de 1580, entre 100.000 i 200.000 brabantins i flamencs calvinistes i altres refugiats i immigrants s'establiren a les ciutats de la República de les Províncies Unides, cosa que creà una barreja entre els habitants autòctons i els immigrants vingut del sud. Aquest nou mestitzatge lingüístic potser va canviar els dialectes primigenis de l'holandès, i diluir encara més la influència del frisó.

Distància del neerlandès estàndard[modifica]

Com a resultat de tot això, els dialectes urbans d'Holanda (és a dir, la zona de l'antic comtat) és avui dia més a prop de l'holandès estàndard que qualsevol dialecte holandès parlat en un altre lloc. Tradicionalment, el dialecte considerat més proper a l'holandès estàndard és el de la ciutat de Haarlem. En canvi, el neerlandès parlat a Bèlgica ha divergit més durant els últims segles, en part pel fet que no tingué caràcter oficial entre els segles XVII i XX, ja que el llenguatge únic de l'administració i de l'ensenyament fou el francès.

Rastres d'altres llengües[modifica]

A la Província de Frísia hi ha zones i ciutats on es parla holandès, però amb una forta influència del frisó. Al nord de la província d'Holanda Septentrional (especialment a la regió de Frísia Occidental), Scheveningen, Katwijk i altres llocs de la costa, el substrat frisó del dialecte holandès segueix sent una part important del dialecte frisó occidental.

A la regió de Zaanstreek (centre de la província d'Holanda Septentrional), que és una regió antiga i tradicional, el vell dialecte holandès anomenat zaans encara s'hi parla. En aquest dialecte, el frisó no hi té una gran influència. Algunes paraules són similars degut a la poca influència de la migració dels grangers frisons occidentals entre els segles XIII i XV. El subdialecte zaans pot ser vist com un dels pocs (juntament amb el frisó occidental) i més antics dialectes holandesos originals. També es segueix parlant avui en dia, com també l'antic dialecte "waterlands". La ciutat de Volendam és un exemple d'on encara es parla el seu dialecte antic "waterlands". Tant el zaans com el waterlands són dialectes que quan se'ls parla amb fluïdesa, no són comprensibles per a algú que no és d'aquesta regió del nord d'Holanda. No obstant això, les persones que parlen zaans, frisó occidental i waterlands són capaços d'entendre's entre ells millor que els forasters. Això es deu al fet que els tres dialectes utilitzen paraules i frases que són similars entre si.

A l'illa de Goeree-Overflakkee (província d'Holanda Meridional) es parla el flamenc occidental. A l'est i al sud, els dialectes holandesos es diversifiquen en més formes brabantines, com el zuid-gelders. L'utrechts-alblasserwaardès, parlat a l'àrea immediatament a l'est dels districtes costaners, pot considerar-se indistintament un subdialecte de l'holandès o bé un dialecte a part.