Joan Perucho i Gutiérrez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Perucho i Gutiérrez Creu de Sant Jordi 1991
Joan Perucho.jpg
Retrat de Joan Perucho
Dades biogràfiques
Naixement 7 de novembre de 1920
Barcelona
Mort 28 d'octubre de 2003(2003-10-28) (als 82 anys)
Barcelona
Sepultura Incinerat, cendres escampades a Prades
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Escriptor, jutge
Període en actiu Segle XX
Gènere Novel·la, poesia, crítica d'art
Tema fantàstica, històrica
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joan Perucho i Gutiérrez[1][2][3] (barri de Gràcia de Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003) fou un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la feina d'escriptor amb la seva professió de jutge.[1] Les seues obres de ficció pertanyen al gènere fantàstic amb una dosi d'ironia i requeriment d'un lector culte.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va nàixer al carrer Torrent de l'Olla al barri de Barcelona de Gràcia.[4]

Realitzà l'educació des de xiquet a les Escoles de la Doctrina Cristiana i passà a educar-se durant l'adolescència a l'Institut Salmerón. Durant la Guerra civil es formà als Serveis de Cultura al Front.[5]

Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona.[cal citació]

Des de 1942 col·laborà a la revista Alerta amb Nèstor Luján, Manuel Valls i Antoni Vilanova.[6] A la revista Ariel publicà la que seria la primera crítica literària que es va fer de l'obra Ocnos de Luis Cernuda.[7]

Posteriorment es va dedicar a la carrera judicial. Des de 1976 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

L'any 1995 va ser investit Doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili.[3] L'any 1991 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.[8]

Afirmà que veié fantasmes a sa casa d'Albinyana.[9]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Perucho va saber simultaniejar elements tradicionals i elements avantguardistes en un mateix discurs literari, donant com a resultat una obra amb grans dosis d'originalitat. Destaca també l'ús de temàtica fantàstica en les seves obres, una característica poc comuna en la literatura catalana.[cal citació]

El 1947 publicà el seu primer poemari Sota la sang.[10] Aquest poemari tenia contingut existencialista.[11]

Tingué un èxti considerable per primera vegada amb Llibre de cavalleries, publicat el 1957.[12]

La seva novel·la més aclamada, Les històries naturals,[10] una trama de vampirs ambientada en plena guerra carlina,[13] ha estat traduïda a més de quinze idiomes.[10]

Al llarg de la seva carrera ha estat guardonat amb diversos premis literaris: el 1953 amb el Premi Ciutat de Barcelona amb “El Mèdium”, l'any 1981 amb el Premi Joan Crexells de narrativa i la primera edició del Premi Ramon Llull de novel·la per “Les aventures del cavaller Kosmas”, obra per la qual també rebé el Premi de la Crítica de narrativa catalana. El 1996 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per “Els jardins botànics”, el 1995 amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2002 amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.[8]

D'ell va dir en Luis Alberto de Cuenca amb motiu de l'obtenció del Premi Nacional de les Lletres Espanyoles de l'any 2002:

« Joan Perucho ha escrito de todo -libros de prosa, espléndidos poemas- y siempre lo ha hecho con esa especie de mezcla de erudición socarrona y de vértigo expresivo que caracteriza su escritura y que hace de él uno de los escritores más originales que tenemos ahora en la literatura española, comprendiendo en ese concepto todas las demás literaturas peninsulares. »

Crítiques generals a les seues obres literàries[modifica | modifica el codi]

Joan Fuster, d'entre altres crítics literaris, el considerà un escriptor d'obres evasives i patètiques.[9]

Obres[modifica | modifica el codi]

Narrativa
  • 1953: Diana i la mar morta
  • 1956: Amb la tècnica de Lovecraft
  • 1957: Llibre de cavalleries
  • 1960: Les històries naturals
  • 1963: Galería de espejos sin fondo
  • 1965: Roses, diables i somriures
  • 1968: Nicéforas y el grifo
  • 1968: Aparicions i fantasmes
  • 1969: Botànica oculta o el fals Paracels ISBN 84-233-1053-1
  • 1972: Historias secretas de balnearios
  • 1974: Històries apòcrifes
  • 1975: Els balnearis
  • 1976: Monstruari fantàstic
  • 1981: Les aventures del cavaller Kosmas
  • 1981: Museu d'ombres
  • 1981: Petit museu de monstres marins
  • 1981: Gàbia per a petits animals feliços. (Quaderns Crema)
  • 1982: Discurs de l'Aquitània i altres refinades perversitats. (Quaderns Crema)
  • 1983: Incredulitats i devocions
  • 1983: Pamela
  • 1984: Les delicies de l'oci
  • 1984: Los laberintos bizantinos o un viaje con espectros
  • 1984: Un viatge amb espectres. (Quaderns Crema)
  • 1985: Dietario apócrifo de Octavio de Romeu
  • 1986: La guerra de la Cotxinxina
  • 1986: Roses, diables i somriures
  • 1987: Minuta de mostruos
  • 1988: Los misterios de Barcelona
  • 1989: Els emperadors d'Abissínia
  • 1990: Detrás del espejo
  • 1990: El basilisc
  • 1990: Algú a la nit respira
  • 1990: Els fantasmes de la calaixera
  • 1994: El baró de Maldà i les bèsties de l'infern
  • 1995: Las sombras del mundo
  • 1996: Fabulaciones
  • 1997: Obres completes 1985-1997
  • 2001: Carmina o la gnosi angélica
  • 2001: Història d'un retrat
  • 2001: La darrera mirada
Poesia
  • 1947: Sota la sang
  • 1951: Aurora per vosaltres
  • 1953: El mèdium
  • 1956: El país de les meravelles
  • 1970: Antología poética
  • 1978: Poesia 1947-1973
  • 1982: Poesía 1947-1981 (bilingüe)
  • 1983: Quadern d'Albinyana. (Quaderns Crema)
  • 1984: Obra poética completa
  • 1985: Itineraris d'Orient
  • 1986: Els miralls
  • 1987: La medusa
  • 1988: El duque de Portland sale a la calle
  • 1989: Cendres i diamants
  • 1993: Inscripcions, làpides, esteles
  • 1994: Els dies de la Sicília i la Germànica
  • 1995: Un silencio olvidado: poesía (1943-1947). (Quaderns Crema)
  • 1995: Versos d'una tardor
  • 1997: El far
  • 1998: La mirada d'Antinea
  • 2000: Els morts
Assaig
  • 1968: Miró, les essències de la terra
  • 1985: Teoria de Catalunya
  • 1986: Una semàntica visual
  • 1990: Monstres i erudicions
  • 1991: Cultura i imatge
  • 1993: La gespa contra el cel, notes de viatge
  • 1994: Picasso, el cubisme i Horta de Sant Joan
  • 1998: Els secrets de Circe
  • 1998: Estética del gusto
  • 1998: La meva visió del món, 2 volums
  • 1999: Gastronomia i cultura
  • 1999: La porta de la identitat[14][15]

Premis i reconeixements[1][modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Índex d'autors. Joan Perucho». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 14 maig 2014].
  2. «Joan Perucho». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 «Honoris Joan Perucho i Gutiérrez». Universitat Rovira i Virgili. [Consulta: 14 maig 2014].
  4. 4,0 4,1 «Joan Perucho, el bibliotecario de Alejandría». El Cultural, 05-11-2004 [Consulta: 10 abril 2017].
  5. «Biografía (1 de 4)». Juan Perucho. Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 10 abril 2017].
  6. Nopca, Jordi «Joan Perucho, el gran secundari». Llegim, 28-03-2015 [Consulta: 10 abril 2017].
  7. Guillamón, Julià «Las dos vidas de Perucho». Revista de Libros, 18-05-2015 [Consulta: 10 abril 2017].
  8. 8,0 8,1 Ros, Carme; Miàs, Josep. «Premis». Escriptors. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 abril 2017].
  9. 9,0 9,1 Saladrigas, Robert «De fantasías y estupores». La Vanguardia, 30-10-2003 [Consulta: 10 abril 2017].
  10. 10,0 10,1 10,2 Ros, Carme; Miàs, Josep. «Pòrtic». Escriptors. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 abril 2017].
  11. Guillamon, Julià. «El món de Joan Perucho: l'art de tancar els ulls (1 de 8)». LletrA. UOC. [Consulta: 10 abril 2017].
  12. Massot, Josep «El escritor Joan Perucho, sin máscaras». La Vanguardia, 11-03-2015 [Consulta: 10 abril 2017].
  13. «Recuperant el patrimoni literari de Joan Perucho». VilaWeb, 05-01-2011 [Consulta: 10 abril 2017].
  14. «Obres». Escriptors. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  15. «Obras de Juan Perucho». Juan Perucho. Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 10 abril 2017].


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Premis i fites
Precedit per:
Miquel Batllori i Munné
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
2002
Succeït per:
Leopoldo de Luis
Precedit per:
Lluís Faraudo i de Saint-Germain
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XX

1976-2003
Succeït per:
José Martínez Gázquez