Sebastià Portell i Clar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSebastià Portell i Clar
Sebastià Portell Clar.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 novembre 1992 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
ses Salines (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
març 2022 –
← Bel Olid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatMallorca Mallorca
FormacióUniversitat Pompeu Fabra
Universitat Oberta de Catalunya
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturg, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata

Lloc websebastiaportell.cat Modifica el valor a Wikidata
Twitter: sportellclar Instagram: sebastiaportell Modifica el valor a Wikidata

Sebastià Portell i Clar (ses Salines, 8 de novembre de 1992) és un dramaturg i escriptor mallorquí. Des de març de 2022 és el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.[1] Escriu sobre gènere, sexualitat, dinàmiques culturals i el fet artístic.[2]

Biografia[modifica]

Graduat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra, en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat Oberta de Catalunya i màster en Construcció i Representació d'Identitats Culturals per la Universitat de Barcelona.[3][4]

Va començar a publicar en l'àmbit de la dramatúrgia amb La mort de na Margalida, finalista del Premi Pare Colom de Teatre, el 2012, i Un torrent que era la mar, Premi de Teatre Breu Inicia't de Badalona, el 2013. Altrament, ha estat director de diversos muntatges com ara Com elles, estrenada a La Seca Espai Brossa amb èxit de crítica i pública.[5]

El 2014 va endinsar-se en la narrativa amb Maracaibo, un recull de contes molt breus on les dones esdevenen les protagonistes.[5] L'any següent, amb Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó, va publicar La recerca del flamenc, on cadascú va aportar un relat breu.[6]

El 2016 va publicar la seva primera novel·la, El dia que va morir David Bowie, on narra la història d'un jove gai mallorquí promiscu, incapaç d'estimar i que viu una vida desenfrenada, però amb el rerefons dels prejudicis de la seva mare, contra qui es rebel·la. L'escriptor Albert Forns va definir-la com «la novel·la gai més explícita de la literatura catalana».[7]

També ha publicat estudis literaris, és autor de la biografia-entrevista Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors (2016),[3] i ha tingut cura del volum Davant el fulgor. Per a llegir l'obra d'Antònia Vicens (2018), juntament amb Sebastià Perelló.[8] També ha editat l'antologia Amors sense casa. Poesia LGBTQ catalana (2018), la primera antologia d'aquesta temàtica de la literatura catalana, amb autors que van des de Maria Antònia Salvà a Guillem Gavaldà.[9]

El 2018 va ser un dels escriptors seleccionats per l'Institut Ramon Llull per anar a la residència d'autors Art Omi de Nova York, on es va donar a conèixer la seva obra.[3]

El seu estil narratiu ha estat qualificat de llibertí, provocador i irreverent. Portell ha mostrat preocupació per la sexualitat i el gènere en la literatura.[7] Afirma sentir-se hereu de la literatura catalana i admirador de Biel Mesquida, Antònia Vicens, Blai Bonet i Maria-Mercè Marçal, a més d'escriptors com Virginia Woolf, Oscar Wilde o Tennesse Williams.[2][4]

D'altra banda, ha coordinat el curs Amors sense casa, sobre literatura LGBTI a la llibreria Laie, i tallers d'escriptura creativa per a joves i adults.[10] També coordina, des del setembre del 2017, la secció LGBTI de la revista Time Out Barcelona.[11] Així mateix, és soci de PEN Català,[12] i des del maig del 2017 és vocal de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana,[4][13] i des de març de 2022 n'és el president.

Obra[modifica]

Narrativa[modifica]

  • 2014: Maracaibo. Calonge: AdiA Edicions[14]
  • 2015: La recerca del flamenc (amb Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó). Barcelona: LaBreu Edicions[6]
  • 2016: El dia que va morir David Bowie. Barcelona: LaBreu Edicions[7][15]
  • 2017: RISC. Antologia de textos :Rata_ (diversos autors). Barcelona: :Rata_
  • 2019: Ariel i els cossos. Barcelona: Empúries
  • 2022: Les altures, Barcelona: Empúries[16]

Teatre[modifica]

  • 2010: Entre tu i jo, gris, estrenada per Coincidències Teatre a l'Auditori d'Alcúdia
  • 2012: La mort de na Margalida. Cançó de tristor de l'illa de Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner
  • 2013: Un torrent que era la mar. Badalona: Pont del Petroli, estrenada per Maror Teatre a l'Auditori Municipal l'Esponja de Ses Salines[17]
  • 2015: L'endemà de Fedra. Calonge: AdiA Edicions. Musical amb llibret de Portell i música de Víctor Ferragut, interpretat per la Banda de Música de Ses Salines[18]
  • 2018: Transbord. Palma: Lleonard Muntaner Editor. Estrenada per Malvasia Produccions al Teatre Principal de Palma

Prosa de no-ficció[modifica]

  • 2016: Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors. Palma: Lleonard Muntaner[19]
  • 2021: Les nenes que llegien al lavabo. Barcelona: Ara Llibres

Com a editor[modifica]

  • 2018: Davant el fulgor. Per a llegir l'obra d'Antònia Vicens (amb Sebastià Perelló). Palma: Lleonard Muntaner[8]
  • 2018: Amors sense casa. Poesia LGBTQ catalana. Barcelona: Angle Editorial[9]

Traduccions[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 2020: Beca SOS Cultura de la Fundació Carulla a creacions literàries en català[20]
  • 2018: Beca de la residència Art Omi de Nova York, en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull[3]
  • 2018: Finalista del IV Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears
  • 2017: Beca Montserrat Roig per a escriptors
  • 2016: Premi al Millor creador de l'any segons la revista Time Out Barcelona[21]
  • 2015: Beca Agata Baum de Bernis per a joves creadors i gestors culturals[22]
  • 2015: Ajut a la creació de la Institució de les Lletres Catalanes per la novel·la Walk of shame
  • 2013: Sisè Premi de Teatre Breu Inicia't de Badalona 2013 per Un torrent que era la mar[23]
  • 2012: Menció especial al XV Premi Boira-Òmnium de Teatre 2012 per La mort de na Margalida
  • 2012: Finalista del Premi de teatre mediterrani Pare Colom 2012 per La mort de na Margalida[24]

Referències[modifica]

  1. Agència Catalana de Notícies. «Sebastià Portell, elegit nou president de l'AELC». VilaWeb, 24-03-2022. Arxivat de l'original el 16 abril 2022. [Consulta: 25 març 2022].
  2. 2,0 2,1 «Ments inquietes - Literatura: Sílvia Soler i Sebastià Portell». Televisió de Catalunya, 28-07-2022. Arxivat de l'original el 31 juliol 2022. [Consulta: 31 juliol 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Martí Domínguez i Sebastià Portell seran els escriptors catalans a la residència d’autors Art Omi de Nova York». Institut Ramon Llull, 05-03-2018. Arxivat de l'original el 29 setembre 2022. [Consulta: 16 març 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 Llort, Lluís. «Sebastià Portell: “Sempre he viscut la literatura com una festa”». El Punt Avui, 11-09-2017. Arxivat de l'original el 9 novembre 2021. [Consulta: 29 setembre 2022].
  5. 5,0 5,1 Pons Alorda, Jaume C. «L'exaltada festa Maracaibo de Sebastià Portell». Núvol, 25-11-2014. Arxivat de l'original el 29 novembre 2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  6. 6,0 6,1 Sánchez-Rubio, Emili. «La recerca del flamenc». Núvol, 04-07-2016. Arxivat de l'original el 29 gener 2021. [Consulta: 29 setembre 2022].
  7. 7,0 7,1 7,2 Serra, Montserrat. «Sebastià Portell: ‘Sí que tenia la intenció de trencar coses’». VilaWeb, 03-10-2016. Arxivat de l'original el 16 març 2022. [Consulta: 29 setembre 2022].
  8. 8,0 8,1 Safont Plumed, Joan. «Sebastià Portell: "No m'importaria que el llegir em fes perdre l'escriure"». El Nacional, 30-05-2021. Arxivat de l'original el 10 novembre 2021. [Consulta: 29 setembre 2022].
  9. 9,0 9,1 Cos, Isaac. «La casa dels amors sense casa». Núvol, 15-11-2018. Arxivat de l'original el 24 desembre 2021. [Consulta: 29 setembre 2022].
  10. «Sebastià Portell». Sala Beckett. Arxivat de l'original el 9 juliol 2022. [Consulta: 16 març 2022].
  11. Nicolau Jiménez, Adriana. ««El que em preocupava quan escrivia ‘Transbord’ era que la vida valgués la pena»». El Temps, 29-11-2021. Arxivat de l'original el 29 novembre 2021. [Consulta: 29 setembre 2022].
  12. «Entrevista als nous socis Eulàlia Domènech i Sebastià Portell». PEN català, 19-04-2017. Arxivat de l'original el 29 novembre 2022. [Consulta: 16 març 2022].
  13. «Junta 2017». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Arxivat de l'original el 9 novembre 2021. [Consulta: 21 setembre 2019].
  14. Pons, Pere Antoni. «El “donari” de Sebastià Portell». ARA Balears, 24-08-2014. Arxivat de l'original el 16 març 2022. [Consulta: 29 setembre 2022].
  15. Forns, Albert. «L'amor a l'era del Grindr». Diari Ara, 10-09-2016. Arxivat de l'original el 10 novembre 2021. [Consulta: 29 setembre 2022].
  16. Portell, Sebastià. Les altures. Editorial Empúries, 7 setembre 2022. ISBN 978-84-18833-51-9. 
  17. Obrador, Tomeu. «El drama marinero de Vilamar del Migjorn engancha» (en castellà). Diario de Mallorca, 28-12-2012. Arxivat de l'original el 10 novembre 2021. [Consulta: 29 setembre 2022].
  18. Jiménez, Nacho «Una 'Fedra' diferente sube a escena en ses Salines» (en castellà). Última Hora, 28-11-2015.
  19. Jiménez, Nacho. «Memorias de «una escritora de raza»» (en castellà). Última Hora, 03-02-2016. Arxivat de l'original el 29 setembre 2022. [Consulta: 29 setembre 2022].
  20. «Guanyadors SOS Cultura». Fundació Carulla. Arxivat de l'original el 10 novembre 2021. [Consulta: 12 gener 2021].
  21. «Premis Time Out Barcelona 2016». Time Out Barcelona, 13-12-2016. Arxivat de l'original el 9 novembre 2021. [Consulta: 14 desembre 2016].
  22. «El Goethe Institut Barcelona concedeix 16 beques a joves artistes i gestors culturals». Goethe Institut Barcelona, 07-05-2015. Arxivat de l'original el 9 novembre 2021. [Consulta: 12 febrer 2016].
  23. Europa Press. «Joan Soler, Josep Fàbrega, Andreu Martín y Sebastià Portell, premios literarios Ciutat de Badalona». La Vanguardia, 20-06-2012. Arxivat de l'original el 22 gener 2022. [Consulta: 29 setembre 2022].
  24. Obrador, Tomeu. «La trágica muerte de Margalida, teatralizada un siglo después» (en castellà). Diario de Mallorca, 27-10-2012. Arxivat de l'original el 10 novembre 2021. [Consulta: 29 setembre 2022].

Enllaços externs[modifica]