Pere Antoni Pons i Tortella
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
Aquest article no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1980  (40/41 anys)Campanet (Mallorca) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Illes Balears |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista i escriptor |
| Activitat | segle XXI |
| Família | |
| Pare | Damià Pons Pons |
Pere Antoni Pons Tortella (Campanet, Mallorca, 1980) és filòleg, escriptor i periodista. Es va llicenciar en filologia anglesa a la Universitat de Barcelona. És col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació: Última Hora, Ara. Cat, Ara Balears, El Temps, Serra d'Or, El Temps de les Arts. Hi publica articles d'opinió, entrevistes, crítica literària, reportatges i critica d'art. També ha col·laborat a Temps Moderns, L'Hiperbòlic, Diari de Balears, Avui, Time Out Barcelona, Caràcters, Lluc, L'Avenç, Descobrir Catalunya, Núvol, Barcelona Metròpolis, Revista de Catalunya, L'Espill...
Obra[modifica]
Poesia[modifica]
- El verí dels àngels (1999). Palma: Lleonard Muntaner ("La Butzeta", 2). 58 p.
- El fibló i la festa (2003). Pròleg de Melcior Comes. Lleida: Pagès Editors ("Biblioteca de la Suda", 63). 75 p.
- Fervor tan fosc (2007). Il·lustracions de J. M. Menéndez Rojas. Muro: Ensiola Editorial ("Ensiola Poesia", 4). 55 p.
- Ofèlia en flames (Leftovers) (2011). Dibuixos de Bartomeu Pons Capó. Palma: Glop ("Papers de Sa Punta Grossa", 4). 21 p.
- Fruites mortes (2017). Textos de Pere Antoni Pons. Pintures i escultures d'Andreu Maimó. Fotografies de Jean Marie del Moral. Muro: Ensiola Editorial ("Ensiola Arts"). 89 p.
- Aquí, on passa tot (2017). Alzira: Bromera ("Bromera poesia"). 78 p.
- Canvi de guàrdia (2019). Barcelona: Viena Edicions ("Poesia", 228). 76 p.
Novel·la[modifica]
- La felicitat dels dies tristos (2010). Barcelona: Editorial Empúries ("Narrativa", 368). 182 p.
- Tots els dimonis són aquí (2011). Barcelona: Editorial Empúries ("Narrativa", 373). 182 p.
- Si t'hi atreveixes (2014).[1] Barcelona: Editorial Empúries ("Narrativa", 460). 296 p.
Llibres d'entrevistes[modifica]
- Els alens del verb (Converses amb escriptors) (2004)
- Tot són veus, tot són mons. Entrevistes amb escriptors i intel·lectuals catalans (2009)
- La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira (2009)
- Damià Ferrà-Ponç: cap al futur per la ruta de les arrels (2012)
- Guillem Frontera: paisatge canviant amb figura inquieta (2017). Palma: Lleonard Muntaner Editor ("En Diàleg", 19). 286 p.
- Conversaciones con Jean Marie del Moral (2018). Muro: Ensiola Editorial ("La viña", 4). 133 p.
Assaig i reportatge[modifica]
- Qui no mereix una pallissa (2005) [Juntament amb Melcior Comes, Jordi Rourera i Josep Pedrals]. Pròleg de Baltasar Porcel. Barcelona: L'Esfera dels Llibres ("Biblioteca d'Actualitat"). 212 p.
- Quatre històries entre Mallorca i el món (2017), Muro: Ensiola Editorial ("Avinents", 12). 114 p.
Retrat literari
- Un arxipèlag radiant [Simó Andreu, Erwin Bechtold, Pilar Benejam, Maria del Mar Bonet, Anthony Bonner, Guillem Frontera, Isidor Marí, Josep Massot i Muntaner, Biel Mesquuida, Antoni Parera Fons, Joan Pons, Ponç Pons, Carme Riera, Fina salord, Sebastià Taltavull, Andreu Terrades, Elías Torres, Rafael Tur Costa] (2019). Fotografies de Jean Marie del Moral. Muro: Ensiola ("Ensiola Testimoni", 13). 346 p.
- Andreu Maimó. Un home que pinta (2021). Fotografies de Jean Marie del Moral. Muro: Ensiola Editorial ("Ensiola Arts"). 231 p.
- Versions
- Ramon Llull: Accidents d'amor (2016). Versió i introducció de Pere Antoni Pons. Barcelona: Fundació Carulla / Editorial Barcino ("Tast de clàssics", 10). 68 p.
- Traduccions
Narrativa
- Alle duivels zijn hier [Tots els dimonis són aquí] (2012). Traducció d'Helena Overkleeft. Holanda: Zirimiri Press.
Prosa de no ficció
- Andreu Maimó, a man who paints (2021). Fotografies de Jean Marie del Moral. Traducció d'Anna Crove. Muro: Ensiola Editorial ("Ensiola Arts"), 231 p.
Premis[modifica]
- Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dels Premis 31 de Desembre (2003).[2]
- Premi Maria Mercè Marçal 2003, per El fibló i la festa.[2]
- Premi Hiperbòlic de periodisme 2007, pel reportatge Formentera i la postmodernitat.[3]
- Premi Documenta de narrativa 2009, per La felicitat dels dies tristos.[2]
- Premi Maria Beneyto dels XXXIV Premis Literaris Ciutat de València 2016, per Aquí, on passa tot.[4]
- XLII Premi de Poesia Josep Maria López-Picó de la Vila de Vallirana 2018, per Canvi de guàrdia.[2]
- I Premi Llucieta Canyà de Crítica Literària 2019, atorgat per la Fira Indilletres de la Bisbal d'Empordà.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Nopca, Jordi. «Pere Antoni Pons: “Tenim esperança, però no expectatives”» (en català), 07-06-2014. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Pere Antoni Pons». Poeteca. [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ «Pere Antoni Pons es proclama guanyador de la segona edició de l'Hiperbòlic de Periodisme». dBalears, 24-02-2007 [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ «València vol impulsar els seus tradicionals premis literaris». Levante, 21-04-2017 [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ «Indilletres premia la crítica literària i la feina editorial». núvol, 18-01-2019 [Consulta: 12 febrer 2021].