Beatriu Civera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb Victòria Civera.
Infotaula de personaBeatriu Civera
Biografia
Naixement 29 abril 1914
València
Mort 18 juliol 1995 (81 anys)
València
Altres noms Beatriu Civera
Activitat
Ocupació Periodista i escriptora
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Empar-Beatriu Martínez Civera, més coneguda pel seu nom literari, Beatriu Civera (València, 29 d'abril de 1914- 1995), va ser una novel·lista valenciana.

Biografia[modifica]

Va néixer al carrer de les Monges de València.[1] Va col·laborar des de la dècada del 1930 al diari La voz Valenciana, amb articles en català. Durant la guerra va iniciar una breu carrera periodística que va quedar trencada amb la victòria franquista. Va ser una de les poques veus literàries que va decantar-se per la novel·la al País Valencià de post-guerra. És autora de quatre novel·les, de les quals només dues van ser publicades: Entre el cel i la terra (1956) i Una dona com una altra (1961). El 1959 obtingué la placa a la millor novel·la o aplec de contes dels Jocs Florals de Lo Rat Penat.[2] També va publicar contes, col·laborant amb revistes valencianes com ara Sicània o Pensat i fet. L'any 1975, amb 61 anys va guanyar el Premi Víctor Català amb Vides alienes.

A partir de la dècada del 1960 va compaginar la seua tasca literària amb el treball de caràcter periodístic. Va ser secretària general de Lo Rat Penat.

Al 1973 formà part de la Comissió Interdiocesana Valentina dirigida pel pare Pere Riutort al costat d’altres intel.lectuals d’aquells anys, com ara Josep Gea Escolano, Josep Alminyana i Vallés, Josep Amengual i Batle, Francesc de Borja Moll, Francesc Ferrer, Vicent Sorribes i Gramatge, Joan Josep Senent i Anaya, Manuel Sanchis Guarner, Xavier Casp, Enric Valor o Francesc Ferrer Pastor.[3]

Segons F. Carbó i V. Simbor,[4] les dues novel·les de Beatriu Civera, Entre el cel i la terra i Una dona com una altra, «exploten el vessant fulletonesc de la novel·la melodràmatica i de la novel·la rosa o sentimental, respectivament».

Narrativa breu[modifica]

  • Fantasies. València: Sicània
  • El Senyor Octavi. València: Sicània
  • El rossinyol i el teuladí. València: Sicània
  • Simonet el revolucionari. València: Sicània
  • Autonomies. Barcelona, 1958
  • Un pobre home?, 1959
  • L'encís del cel·luloide. València: Sicània, 1961 [infantil]
  • Tan sols una mentida. València: Sicània, 1961 [infantil]
  • Vides alienes. Barcelona: Selecta, 1975
  • Una veu que clama en el desert. València: Gregal, 1985
  • Confidencial. València: Gregal, 1985

Novel·la[modifica]

  • Entre el cel i la terra. València: Sicània, 1956
  • Una dona com una altra. València: Sicània, 1961

Referències[modifica]

  1. Diccionari biogràfic de dones. «Empar-Beatriu Martínez Civera». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
  2. «València». Serra d'Or, 1, octubre 1959, p. 23.
  3. «La repristinització de l'Església valenciana». Cristòfol Aguado i Medina. [Consulta: 8 març 2018]., publicat a ORIFLAMA, núm. 162 abril 1976
  4. F. Carbó/V. Simbor. La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972). Institut Universitari de Filologia Valenciana/ Publicacions de l'Abadia de Montserrat. València/ Barcelona, 1993. ISBN 84-7826-415-9

Bibliografia[modifica]

  • Maria Lacueva i Lorenz: «"Jo vinc d'un temps perdut" : escriptores en català al País Valencià durant el franquisme. Breu aproximació», Líquids, 1, jul-des. 2007. Document Complet Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  • Lacueva i Lorenz, Maria (2013). Elles prenen la paraula.Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes de postguerra: una perspectiva des de l'educació literària Tesi doctoral completa