Gerundi

De Viquipèdia

El gerundi és un mode verbal que té un caràcter molt proper a l'adverbi. Pot actuar com a adverbi i com a verb alhora.[1] Té les funcions adverbial (instrumental i modal) i predicativa, amb valor d'adjectiu. Els pronoms febles hi van posposats.[2]

En català[modifica]

Es forma en afegir el súfix -nt a l'arrel del verb: «cantant, tement, dormint…». El gerundi compost es forma amb havent + participi (havent dinat…) Les formes normatives són «rient, podent, sabent»… Les formes col·loquials *riguent *sapigent *poguent s'han d'evitar.[3]

Forma part de les perífrasis verbals:

  • Durativa: estar + gerundi (estan jugant a futbol), una forma no sempre necessària, però utilitzada sota influència de l'anglès.
  • Reiteratives: anar + gerundi / continuar + gerundi (ho va explicant, ho continua explicant).

El gerundi català sempre expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb de l'oració principal («vaig ensopegar anant a l'escola»). En aquest cas, l'acció és simultània i es pot invertir l'ordre de l'oració («anant a l'escola, vaig ensopegar»). No pot expressar mai una acció posterior a la del verb principal («el van portar a l'hospital, *morint al cap de poc»). Aquesta idea s'expressa amb una frase relatiu o una juxtaposició: «el van portar a l'hospital i va morir al cap de poc» o «el van portar a l'hospital, on va morir al cap de poc».[4]

També pot expressar la manera com es fa una acció amb una altra acció simultània: «Van matar el porc, clavant-li un ganivet».

En llatí[modifica]

En llatí, el gerundi era una declinació de l'infinitiu amb una funció instrumental o modal. En la seva forma adverbial esdevé un adjectiu que implica un deure o una obligació. Es forma amb els sufix -ndus, -nda, -ndum a l'arrel d'un verb. Per la seva concisió, el gerundi llatí es troba en moltes llocucions llatines encara molt usades avui.

Gerundium o infinitiu declinat[5][modifica]

  • Errare humanum est (nominatiu): Errar és humà
  • Utile legendo (datiu): és útil per llegir (infinitiu: legere)
  • Consilium abeundi (genitiu): el consell d'anar-se, eufemisme a la universitat per una demissió (infinitiu: abire)
  • Modus vivendi (genitiu): manera de viure (infinitiu: vivere)

Gerundivum o adjectiu verbal[5][modifica]

  • Agenda: coses que s'han de fer (infinitiu: agere)
  • Corrigenda et addenda: el que s'ha de corregir i afegir, una expressió que s'utilitzava sovint com títol per a les correccions necessaris d'errors o coses omesos quan tot el llibre era compost i que amb les tècniques manuals d'antany, hauria sigut massa costós de retipografiar tot el text (infinitius: corrigere, addere)
  • Delenda est Carthago, cal destruir Cartago (infinitiu: delere)
  • Mutatis mutandis: quan s'ha canviat el que s'ha de canviar (infinitiu: mutare)
  • Pacta sunt servanda: s'ha de respectar els pactes (infinitiu: servare)
  • Quod erat demonstrandum: el que s'havia de demostrar
Vegeu també: Gerundi copulatiu

Referències[modifica]

  1. JoS. «gerundi». Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia.
  2. «24.6.2. El gerundi i el participi». A: Gramàtica de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans [Consulta: 28 agost 2022]. 
  3. «Fitxa 68/7 Gerundis acabats en '-guent': 'riguent' o 'rient'?». Optimot. Generalitat de Catalunya, 14-02-2019.
  4. «Usos incorrectes del gerundi». Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona, 11-11-2021. [Consulta: 28 agost 2022].
  5. 5,0 5,1 Throm, Hermann. Lateinische Grammatik (en llatí, alemany). 17a, 1987. ISBN 978-3-590-12546-9.