Pentateuc Samarità

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Un summe sacerdot samarità i el Pentateuc antic, 1905

El Pentateuc Samarità és una versió del Pentateuc en llengua llengua hebrea, els primers cinc llibres de la Bíblia, emprat pels samaritans.

Els erudits consulten el Pentateuc Samarità quan tracten de determinar el significat del text del Pentateuc original per continuar el desenvolupament del text. Els rotlles del grup dels manuscrits de la mar Morta han estat identificats com tipus-textual de Pentateuc proto-samarità.[1]

Les pràctiques samaritanes estan basades en la seva versió dels cinc llibres de Moisès, els quals són una mica diferents del text masorètic o del text de la Septuaginta grega. Algunes diferències són menors, com l'edat de diferents persones mencionades en la genealogia, mentre que d'altres són més grans, com el manament de ser monògams, que apareix al text samarità.

Se li ha donat una importància especial al Rotlle d'Abisua, que és emprat a la sinagoga samaritana de Nablus. Els samaritans afirmen que fou escrit per Abisua, el besnét d'Aaron (1 Cròniques 6:50) tretze anys després de l'entrada a la terra d'Israel sota el lideratge de Josuè, fill de Nun. Els erudits moderns, això no obstant, han observat que el rotlle sembla incloure residus de treball d'escribes diferents de diferents segles, amb el text més antic datat del segle XII aC.[2]

Antecedents[modifica]

Els samaritans afirmen que ells són descendents del Regne d'Israel del nord, que havia estat dividit amb el Regne de Judà del sud després de la mort del rei Salomó (1 Reis 12). El Regne del Nord fou conquerit pels assiris, i el del sud pels babilonis.

Els jueus mai no acceptaren aquesta història de l'origen samarità, confiant en canvi en la narració que apareix a II Reis 17:24-41.

Els samaritans rebutgen la Talmud i utilitzen les seves tradicions orals pròpies, que han estat passades a través de les generacions i les que ells creuen que és la pràctica original que Moisès ensenyà als nens d'Israel al Mont Sinaí.

Suport del text samarità[modifica]

Alguns erudits bíblics protestants creuen que la lectura de Gerizim és actualment la lectura original, atès que és la muntanya per proclamar benediccions, i ella és molt verda i rica en vegetació (contrària al mont Ebal, que és estèril i la muntanya per proclamar malediccions), entre d'altres arguments.

També Benjamin Kennicott sosté que la versió hebrea no pot ser més autèntica només perquè sigui l'hebrea: «Veiem llavors que a mesura que l'evidència d'un text destrueix l'evidència d'un altre i, com existeix, de fet, l'autoritat de versions en oposició a l'autoritat de versions sense arguments exactes o més aviat sense cap argument, aquests es poden extreure d'aquí per corregir la corrupció de tots dos costats».[3]

Suport del text masorètic[modifica]

Un fragment dels manuscrits de la mar Morta (conegut com 4Q41(981)) del Deuteronomi 5:1-25 no conté cap referència al Mont Gerizim, però és igual al text masorètic.

El text masorètic és neutral respecte al "lloc d'adoració" en comptes d'estar inclinat envers el punt de vista dels jueus (que Jerusalem és el "lloc escollit"). D'altra banda, el text samarità s'inclina específicament cap al Mont Gerizim, d'acord amb l'opinió dels samaritans.[4]

El Nou Testament està d'acord amb la versió masorètica designant Jerusalem com el "lloc escollit".[5]

Referències[modifica]

  1. The Canon Debate, McDonald & Sanders editors, 2002, chapter 6: Questions of Canon through the Dead Sea Scrolls by James C. VanderKam, page 94, citing private communication with Emanuel Tov on biblical manuscripts: Qumran scribe type c.25%, proto-Masoretic Text c. 40%, pre-Samaritan texts c.5%, texts close to the Hebrew model for the Septuagint c.5% and nonaligned c.25%.
  2. "The Abisha Scroll - 3,000 Years Old?" Bible Review, October 1991
  3. «Hebrew Bible / Old Testament: The History of Its Interpretation». Books.google.co.uk. [Consulta: 5 desembre 2011].
  4. «Torah from Heaven». Evidencefortorah.comxa.com. [Consulta: 5 desembre 2011].
  5. Joan 4:21, 22, Lluc 9:53