Afix

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Un afix és un morfema derivatiu que s'afegeix a un lexema per formar nous mots en les llengües que ho permeten. Segons la seva col·locació pot ser un prefix (si està davant del lexema), infix (enmig) o sufix (al final del lexema). Es poden combinar diversos afixos alhora, fins i tot del mateix tipus, per crear nous derivats. Els afixos aporten sempre un matís al significat de la paraula, a diferència dels morfemes flexius que només afegeixen matisos gramaticals. A vegades poden canviar la categoria a què pertany la paraula resultant, especialment en el cas dels sufixos.

Bibliografia[modifica]

  • Bosque, Ignacio. Fundamentos de Sintaxis Formal. 1ª. Madrid: Akal, 2009. ISBN 978-84-460-2227-5.  (castellà)
  • Castell, Andreu. Gramática de la lengua alemana. 3ª. Editorial de Idiomas, S. L., 2001. ISBN 84-8141-015-2.  (castellà)
  • Rosenbaum, Peter S. The grammar of English predicate complement constructions. Cambridge, MA: MIT Press, 1967.  (anglès)

Enllaços externs[modifica]