Infix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un infix és un morfema que s'afegeix entre el prefix, el radical i l'enventual afix per formar una nova paraula.[1]

La propietat fonamental d’aquesta mena d’afixos és que s’insereix al lexema dividint-lo en dues parts; l'infix manté, com el sufix, la capacitat de canviar la categoria gramatical de la paraula. Els principals infixos catalans són: al, all, an, any, ar, arr, ass, at, atx, eg, ell, et, ic, ill, in, iny, isc, iss, itx, ol, oll, on, oss, ot, uc, usc, uss, etc.[1][2][3][4][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Infix». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Els infixos». Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya.
  3. «La composicó lèxica». [Consulta: agost del 2016].
  4. «Sufixos, prefixos i infixos». La Llengua dels nostres avis, el català., 23 maig del 2014. [Consulta: agost del 2016].
  5. Rull Muruzàbal, Xavier. «2.1.3. Els conceptes d’afix, prefix, sufix, infix i interfix i el concepte de parasíntesi». A: Els substantius d’acció i efecte en català. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, p. 30-33. ISBN 978-84-691-9863-6.