Púnic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaPúnic
𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌/𐤃‏𐤁‏𐤓‏𐤉‏𐤌‏ 𐤐‏𐤍‏𐤉‏𐤌  (Dabarīm kanaʿnīm /Dabarīm pōnīm)
Parlants
llengua morta cap al segle VI dC
Parlat a Líban Líban
Síria Síria
Israel Israel
Tunísia Tunísia
Espanya Espanya
Malta Malta
Algèria Algèria
Líbia Líbia
Cyprus Xipre
i altres establiments costaners i illes de la Mediterrània.
Família lingüística

Afroasiàtica
 Semítica
  Semític nord-occidental
   Canaanita

    Púnic
Característiques
Sistema d'escriptura Alfabet fenici
Codis
ISO 639-3 xpu
Glottolog puni1241
IETF xpu
Modifica dades a Wikidata

L'idioma púnic o cartaginès (en púnic 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌, dabarīm kanaʿnīm o 𐤃‏𐤁‏𐤓‏𐤉‏𐤌‏ 𐤐‏𐤍‏𐤉‏𐤌‏, dabarīm pōnīm)[1] fou una llengua semítica parlada a l'Àfrica del Nord, sud de la península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània de la zona controlada per l'antiga ciutat de Cartago. Filològicament s'entronca amb els dialectes occidentals del fenici, estès pel Mediterrani a causa de la colonització fenícia, tot i que se sol considerar un idioma propi, sobretot a partir del segle V aC[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Krahmalkov, Charles R. «1. The Phoenician language». A: A Phoenician-Punic Grammar. Leiden; Boston; Köln: Brill, 2001, p. 2 y ss. 
  2. Harris, Zellig Shabbetai. «Introduction». A: A Grammar of the Phoenician Language. American Oriental Series Volume 8. 7ª. New Haven: American Oriental Society, 1990, p. 8 y ss. ISBN 0-940490-08-0.