Matmata (llengua)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaMatmata
Eddwi nna
Tmaziɣṯ
Parlants
10.000 (2015)[1] 5.500 (2016)[2] principalment a Matmata
Parlat a Tunísia Tunísia
Tunisia-Zuwara Berber Map.PNG
Classificació lingüística

Afroasiàtic
 Berber
  Berber septentrional
   Zeneta

    Zenete oriental
Codis
Glottolog jbal1238
Modifica les dades a Wikidata

El berber matmata és una llengua berber del grup de les Llengües zenetes orientals parlada al voltant de la ciutat de Matmâta al sud de Tunísia, i a les viles de Taoujjout, Tamezret i Zrawa. Segons el lèxic de Ben Mamou,[3] els seus parlants l'anomenen Tmaziɣṯ o Eddwi nna, que significa "la nostra llengua", mentre que és anomenada shelha o jbali (جبالي) en els dialectes locals de l'àrab tunisià. La població total de parlants d'aquesta varietat s'estimava en 3.726 en 1975.[4]

La documentació sobre el berber matmata és limitada. Stumme va publicar en 1900 una col·lecció de contes de fades en aquesta varietat.[5] Basset (1950)[6] va proporcionar uns quants mapes dels dialectes berbers tunisians de la regió, mostrant alguna variació lèxica, mentre Penchoen (1968)[7] ofereix una discussió general del berber tunisià i els seus efectes en l'escolarització. Collins (1981)[8] discuteix la seva morfologia verbal juntament amb el d'altres varietats berbers de Tunísia. L'únic esbós gramatical general i vocabulari disponible és al lloc web elaborat per Larbi Ben Mamou, un parlant nadiu de la llengua.[3]

Ethnologue el tracta com a part del nafusi parlat al nord-oest de Líbia, tot i que els dos pertanyen a diferents subgrups de berber segons Kossmann (1999).[9]

Referències[modifica]

  1. Langues de Tunisie a L'aménagement linguistique dans le monde
  2. Matmata a The Joshua Project
  3. 3,0 3,1 Tamezret (Tunisie) et son dialecte berbère
  4. Sadok Sahli, 1983, "La population berbère devant les problèmes modernes en Tunisie", Démographie et destin des sous-populations: colloque de Liège, 21-23 septembre 1981 no. 1, Association internationale des démographes de langue française, INED, p. 373
  5. Hans Stumme, 1900, Märchen der Berbern von Tamzratt im Süd-Tünisien, Leipzig: J.C. Hinrichs Buchhandlung.
  6. André Basset, 1950, "Les parlers berbères". Initiation à la Tunisie. Paris: Adrien-Maisonneuve, pp. 220-226.
  7. Thomas Penchoen, 1968, "La langue berbère en Tunisie et la scolarisation des enfants berbérophones", Revue Tunisienne des Sciences Sociales, pp. 173-186.
  8. Ridwan Collins, 1981, " Un microcosme berbère. Système verbal et satellites dans trois parlers tunisiens ". Institut des Belles Lettres Arabes nos. 148, 149, pp. 287-303, pp. 113-129.
  9. Un codi de llengua separada a Ethnologue 13, [duh], fou retirat i reassignat al Bhil de l'Índia.