Matmata (llengua)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaMatmata
Eddwi nna
Tmaziɣṯ
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants10.000 (2015)[1] 5.500 (2016)[2]
Autòcton deMatmata
EstatTunísia Tunísia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües amazigues septentrionals
llengües zenetes
Llengües zenetes orientals Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologjbal1238 Modifica el valor a Wikidata

L'amazic matmata és una llengua amaziga del grup de les Llengües zenetes orientals parlada al voltant de la ciutat de Matmâta al sud de Tunísia, i a les viles de Taoujjout, Tamezret i Zrawa. Segons el lèxic de Ben Mamou,[3] els seus parlants l'anomenen Tmaziɣṯ o Eddwi nna, que significa "la nostra llengua", mentre que és anomenada shelha o jbali (جبالي) en els dialectes locals de l'àrab tunisià. La població total de parlants d'aquesta varietat s'estimava en 3.726 en 1975.[4]

La documentació sobre l'amazic matmata és limitada. Stumme va publicar en 1900 una col·lecció de contes de fades en aquesta varietat.[5] Basset (1950)[6] va proporcionar uns quants mapes dels dialectes amazics tunisians de la regió, mostrant alguna variació lèxica, mentre Penchoen (1968)[7] ofereix una discussió general de l'amazic tunisià i els seus efectes en l'escolarització. Collins (1981)[8] discuteix la seva morfologia verbal juntament amb el d'altres varietats amazigues de Tunísia. L'únic esbós gramatical general i vocabulari disponible és al lloc web elaborat per Larbi Ben Mamou, un parlant nadiu de la llengua.[3]

Ethnologue el tracta com a part del nafusi parlat al nord-oest de Líbia, tot i que els dos pertanyen a diferents subgrups de l'amazic segons Kossmann (1999).[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ Langues de Tunisie a L'aménagement linguistique dans le monde
  2. ↑ Matmata a The Joshua Project
  3. ↑ 3,0 3,1 Tamezret (Tunisie) et son dialecte berbère
  4. ↑ Sadok Sahli, 1983, "La population berbère devant les problèmes modernes en Tunisie", Démographie et destin des sous-populations: colloque de Liège, 21-23 septembre 1981 no. 1, Association internationale des démographes de langue française, INED, p. 373
  5. ↑ Hans Stumme, 1900, Märchen der Berbern von Tamzratt im Süd-Tünisien, Leipzig: J.C. Hinrichs Buchhandlung.
  6. ↑ André Basset, 1950, "Les parlers berbères". Initiation à la Tunisie. Paris: Adrien-Maisonneuve, pp. 220-226.
  7. ↑ Thomas Penchoen, 1968, "La langue berbère en Tunisie et la scolarisation des enfants berbérophones", Revue Tunisienne des Sciences Sociales, pp. 173-186.
  8. ↑ Ridwan Collins, 1981, " Un microcosme berbère. Système verbal et satellites dans trois parlers tunisiens ". Institut des Belles Lettres Arabes nos. 148, 149, pp. 287-303, pp. 113-129.
  9. ↑ Un codi de llengua separada a Ethnologue 13, [duh], fou retirat i reassignat al Bhil de l'Índia.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Matmata_(llengua)&oldid=32044247»