Ait Seghroucheni

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaAit Seghroucheni
Tmaziġt, Tamaziġt
Parlants
principalment a Atles Mitjà
Parlat a Marroc Marroc
Classificació lingüística

Afroasiàtic
 Berber
  Berber septentrional
   Zeneta

    Berber de l'Atles Mitjà Oriental
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí i tifinag
Codis
Linguist List tzm-cen
Modifica les dades a Wikidata

L'Ait Seghroucheni és una parla berber de les llengües zenetes considerada part del continu Berber de l'Atles Mitjà Oriental. És parlada per la tribu Aït Seghrouchen que viu al centre-est del Marroc.

Classificació[modifica]

L'Ait Seghroucheni és classificat habitualment com a tamazight del Marroc Central.S'ha informat que és mútuament intel·ligible amb el dialecte berber veí dels Ait Ayache.[1] Tanmateix, genèticament pertany a les llengües zenetes, subgrup del berber septentrional, més que no pas del subbrup de l'Atlas a la qual pertany el tamazight del Marroc central,[2] i per això és exclòs per algunes fonts del tamazight del Marroc central.[3]

L'Ait Seghroucheni forma part del continu Berber de l'Atles Mitjà Oriental de dialectes zenetes, que és parlat a l'Atles Mitjà oriental.

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

L'Ayt Seghroucheni és notable per tenir la fricativa lateral alveolar sorda [ɬ] com un al·lòfon de la seqüència /lt/.[4] /k, g/ es pronuncien com a oclusives, a diferència de l'estretament relacionat dialecte Ayt Ayache en el qual són fricatives.[5]

En la taula de dessota, quan les consonants apareixen en parells, la primera a l'esquerra és sorda.

Consonants Ayt Seghroucheni (Ayt Ayache)[6][7]
Labial Dental/
Alveolar
Palatal Velar Uvular Faringal1 Glotal3
Nasal m nˤ
Oclusiva sorda tˤ4 k
sonora b3 dˤ ɡ
Fricativa zˤ ʒ ʁ ʕ
sorda f sˤ ʃ χ ħ h
Lateral (ɬ)2
Aproximant lˤ j w
Bategant/Vibrant[nb 1] rˤ

Notes fonètiques:

  1. Principalment en préstecs de l'àrab
  2. realització de la seqüència /lt/ per alguns parlants, p. ex. ultma 'germana', altu 'encara no'
  3. Per a un petit nombre de parlants, /b/ a vegades és lenitida a [β][8]
  4. /t/ és aspirada [tʰ][8]

Vocals[modifica]

L'Ait Seghroucheni té el sistema vocàlic típic de tres vocals, similar a l'àrab clàssic

Fonemes vocàlics tamazight[9]
Frontal Central Posterior
Tancada i u
Oberta a

Aquests fonemes-tenen nombrosos al·lòfons condicionats per les següents entorns:

(# denota límit de paraula, X denota C[−flat −/χ//ʁ/], C̣ denota C[+flat], G denota C, /χ/, i /ʁ/)

Al·lofonia vocàlica tamazight[10]
Fonema Realització Entorn Exemple Significat
/i/ [i] #_X /ili/ 'existir'
[ɨ] #_Xː / Xː_ /idːa/ 'ell va anar'
[ɪ] [e] _G / G_ /dˤːiqs/ 'esclatar'
[ɪj] X_# /isːfrˤħi/ 'ell em fa feliç'
/u/ [u] #_X / X(ː)_X /umsʁ/ 'Jo pintava'
[ʊ] [o] _G / G_ /idˤurˤ/ 'ell tornava'
[ʊw] X(ː)_# /bdu/ 'començar'
[ʉ] _ / ɡː_ /lːajɡːur/ 'ell va'
/a/ [æ] #_X(ː) / X(ː)_X /azn/ 'enviar'
[ɐ] X(ː)_# /da/ 'aquí'
[ɑ] _C̣ / C̣_ adˤr/ 'estar present'

Schwa fonètic

Hi ha una vocal no fonèmica predictible inserida en els grups de consonants, realitzada com [ɪ̈] abans de consonant anterior (e.g. /b t d .../) i [ə] abans de consonant posterior (e.g. /k χ .../).[11] Aquí hi ha algunes normes que regeixen l'ocurrència [ə]:

(# denota frontera de paraula, L denota /l r m n/, H denota /h ħ ʕ w j/)

Epèntesi schwa tamazight[12]
Entorn Realització Exemple Pronunciació Significat
#C(ː)# əC(ː) /ɡ/ [əɡ] 'ser, fer'
#LC# əLC or LəC /ns/ [əns] ~ [nəs] 'pasar la nit'
#CC# CəC /tˤsˤ/ [tˤəsˤ] 'riure'
#CːC# əCːəC /fːr/ [əfːər] 'amagar'
#CCC# CCəC / C1C2 are not {L H} /χdm/ [χdəm] 'treballar'
/zʕf/ [zʕəf] 'embogir'
#CCC# əCCəC or #CəCəC# / {C1 C3} is {L H} /hdm/ [əhdəm] ~ [hədəm] 'demolir'
#CCC# CəCəC / C2C3 = {L H} /dˤmn/ [dˤəmən] 'garantir'

Accent[modifica]

L'accent és no contrastiu i predictible,e cau en l'última vocal de la paraula (inclosa schwa).[13]

Notes[modifica]

  1. Abdel-Massih s'hi refereix com un "batec" produït amb "vibració" de la llengua.

Referències[modifica]

  1. Abdel-Massih (1971b:xiii)
  2. Edmond Destaing, "Essai de classification des dialectes berbères du Maroc", Etudes et Documents Berbère, 19-20, 2001-2002 (1915)
  3. Augustin Bernard and Paul Moussard, Arabophones et berbérophones au Maroc, Annales de Géographie 1924, Volume 33 Numéro 183, pp. 267-282.
  4. Abdel-Massih (1971b:19–20)
  5. Abdel-Massih (1971b:4, 6, 19–20)
  6. Abdel-Massih (1971b:4, 6, 19–20)
  7. Abdel-Massih (1968:16)
  8. 8,0 8,1 Abdel-Massih (1971b:5)
  9. Abdel-Massih (1971b:11)
  10. Abdel-Massih (1971b:13–15, 20)
  11. Abdel-Massih (1971b:15)
  12. Abdel-Massih (1971b:15–17)
  13. Abdel-Massih (1971b:17–18)

Bibliografia[modifica]

  • Abdel-Massih, Ernest T. «A Course in Spoken Tamazight». . University of Michigan [Ann Arbor], 1971a.
  • Abdel-Massih, Ernest T. «A Reference Grammar of Tamazight». . University of Michigan [Ann Arbor], 1971b.
  • Destaing's "Essai de classification des dialectes berbères du Maroc" (Etudes et Documents Berbère, 19-20, 2001-2002 (1915)
  • Kossmann's "Les verbes à i final en zénète" and Essai sur la phonologie du proto-berbère
  • http://www.centrederechercheberbere.fr/tamazit.html