Ghomara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaGhomara
Tipusllengua, llengua viva i llengua críticament amenaçada modifica
Parlants
11.000 (2016)[1] principalment a Límit occidental del Rif
Parlat aMarroc Marroc
Ghomara Berber - Details.PNG
Autòcton deTànger-Tetuan-Al Hoceima modifica
Classificació lingüística
Amazic
Llengües amazigues septentrionals
Llengües berbers de l'Atles
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític modifica
Codis
ISO 639-3gho modifica
Glottologghom1257 modifica
Ethnologue.comgho modifica
UNESCO512 modifica
IETFgho modifica
Endangeredlanguages.com8469 modifica

El ghomara (ⵖⵓⵎⴰⵔⴰ) és una llengua amaziga septentrional[2][3] parlada al Marroc. És la llengua materna dels amazics gomeres, que són al voltant de 10,000 individus. El ghomara és parlat al límit occidental del Rif, entre les tribus Beni Bu Zra i Beni Mansur de la confederació dels gomeres. Malgrat formar part de la llista de llengües amenaçades, encara és transmesa de pares a fills en aquestes àrees.[4] El gomara és relativament semblant al sanhaji de Srayr parlat al voltant de Ketama. Tanmateix és difícil d'entendre pels parlants del rifeny.

Localització del ghomara

Algunes característiques típiques que distingeixen el ghomara del rifeny són l'ús de la preposició dar en lloc del rifeny ghar, la terminació femenina plural -an en lloc de -in, i l'absència de aspiració en la posició inicial de paraula.

Fonologia[modifica]

Vocals[modifica]

Com l'àrab, el ghomara i els altres dialectes amazics tenen tres vocals: a-, i-, u-.[5]

Gramàtica[modifica]

Noms[modifica]

Pels substantius en ghomara, hi ha algunes tendències comunes. El prefix a-, i-, o u- identifiquen habitualment els substantius masculins singulars (ex., arg'az “man”). Pels substantius femenins singulars, hi ha un prefix i un sufix com ta-…-t (ex., tarbat “noia”). Aquesta és la forma més comuna d'identificar els substantius singulars femenins. El substantiu plural masculí es caracteritza per i-…-en o i-…-an (ex., irg'azen “home”). Per als substantius femenins plurals, ti-…-an (i.e., tirbatan “noies”) és el circumfix més comú.[5]

Pronoms[modifica]

El ghomara usa pronoms personals singulars i plurals. El pronom personal singular de primera persona nekkin és equivalent a "I" en anglès. La segona persona singular masculina kedžin i femenina kemmin és equivalent a "tu". De manera similar el pronom ghomara tercera persona masculina singular netta i femenina nettaθa és equivalent a l'anglè him o her.

El pronom de primera persona plural nuçna és equivalent a l'anglès "we" o "us" i al segona persona plural kunna equival a "tots vosaltres". Finalment, niçma és el pronom tercera persona plural equivalent a "they" en anglès, i no distingeix gènere.

Verbs[modifica]

Els verbs ghomara contenen certs afixos que caracteritzen singularitat, pluralitat i punt de vista (PdV). El següent és un exemple de conjugacions verbals d'escriure o ara en ghomara:

Singular:

  • Primer PdV: ara-x
  • Segon POV: t-ara-t
  • Tercer Masculí POV: y-ara
  • Tercer Femení POV: t-ara

Plural:

  • Primer POV: n-ara
  • Segon POV: t-ara-m
  • Tercer POV: ara-n*

Adjectius[modifica]

Els adjectius tenen el sufix -ø, que caracteritza els substantius masculins singular o -θ, que caracteritza femení singular i tots els noms plurals. Per exemple:

  • Masculí singular: tayfur mellulø “la taula blanca”
  • Femení singular: tamγart mezziθ “la dona petita”
  • Masculí plural: irgazen muqqreθ “(les) homes grans”
  • Femení plural: timettutan muqqreθ “(la) dones grans”

Vocabulari[modifica]

Un exemple de vocabulari ghomara:[5]

  • targat: “somni”
  • ahlan: “hola, benvinguda”
  • hemmam: “bany”
  • tamuda: “porc"
  • lmakla: “menjar”
  • tanebdut: “estiu”
  • kama: “llit” (manllevat del castellà)

Nombres[modifica]

El ghomara usa un sistema numèric similar al de moltes altres llengües. Els nombres cardinals yan (“un”) i yat (“una”) són els únics numerals amazics en ghomara, mentre que tots altres cardinals són manllevats de l'àrab marroquí (zuž (“dos”), tlata (“tres”), εišrin (“vint”), tlatin (“trenta”), etc).

Referències[modifica]

  1. Ghomara a the Joshua Project
  2. Maarten Kossman, Berber subclassification (preliminary version), Leiden (2011)
  3. Sebastian Nordhoff et al., "Ghomara", in: Glottolog 2.2, Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology (2013)
  4. The Endangered Languages Project
  5. 5,0 5,1 5,2 J. el Hannouche, 2008. Ghomara Berber: A Brief Grammatical Survey

Lectures[modifica]

  • Mourigh, K. (2015, February 18). A Grammar of Ghomara Berber. Retrieved February 12, 2016, from [1]
  • Mourigh, Khalid. 2015. A Grammar of Ghomara Berber (pp. 545). University of Leiden.
  • Gabriel Camps and J. Vignet-Zunz. 1998. Ghomâra (Ghumara, Ghmara). In Gabriel Camps (ed.), Gauda - Girrei, 3110-3119. Aix-en-Provence: Edisud.
  • Colin, Georges S. 1929. Le parler berbère des Ġmāra. Hespéris: (pp. 43–58) archives berbères et bulletin de l'Institut des Hautes Etudes Marocaines.
  • Bynon, James. 1970. The Contribution of Linguistics to History in the Field of Berber Studies, in: David Dalby (ed.) Language and History in Africa (London: Frank Cass & Co. Ltd.) pp. 64–77.
  • Maarten Kossmann. 2013. The Arabic influence on Northern Berber. (Studies in Semitic Languages and Linguistics 67). Leiden: Brill
  • Putten, M. V., Dr. (2014, January 19). Ghadamès. Retrieved February 12, 2016, from http://eugeneslchan.com/Ghadames.htm
  • Sadiqi, F., Grammaire du berbère (Casablanca: Afrique Orient, 2004).

Enllaços externs[modifica]