Chelja

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaTašlḥiyt
ⵜⴰⵙⵓⵙⵙⵉⵜ / Tasussit
Altres denominacions Tasussit
Parlants
4.910.000 (2016)[1][2] principalment a Marroc Marroc
Nadius 8.000.000
Parlat a Marroc Marroc4.642.000
França França 146.000
Sàhara Occidental Sàhara Occidental 106.000
Algèria Algèria 6.000
Família lingüística
Llengües nostràtiques
llengües afroasiàtiques
Berber
Llengües berbers septentrionals
Llengües berbers de l'Atles
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet àrab, alfabet llatí i Tifinag
Institució de normalització Institut Reial de la Cultura Amaziga
Codis
ISO 639-3 shi
Glottolog tach1250
IETF shi
Modifica dades a Wikidata
Percentatee de parlants de Tashelhit (ús quotidià, en 2004)[3]

El taixelhit berber: ⵜⴰⵙⵓⵙⵙⵉⵜ) 'ʃɪlhə és un dialecte berber, dins les llengües afroasiàtiques de la branca nord. El parlen entre 4 i 5 milions de persones, que constitueixen el poble chleuh, situades al voltant de les muntanyes Atles a les valls del Souss i del Draa, en una zona d'uns 100.000 kilòmetres quadrats on les ciutats més importants són Agadir, Guelmim, Taroudannt, Oulad Teima, Tiznit i Ouarzazate. Històricament s'ha escrit amb l'alfabet llatí, grafies àrabs i en tifinagh. Tant per nombre de parlants com per la riquesa de la seva literatura oral, és un des dialectes predominants del seu grup.

Al nord i cap al sud fa frontera amb zones de parla àrab. Al nord-est, més o menys al llarg de la línia de Marràqueix - Zagora, hi ha un continu dialectal amb el Tamazigh del Marroc Central. Dins de l'àrea chelja hi ha diversos enclavaments de parla àrab, sobretot al voltant de la ciutat de Taroudant. Hi ha comunitats d'immigrants de parla chelja en la majoria dels pobles i grans ciutats del nord del Marroc, i fora del Marroc a Bèlgica, França, Alemanya, Canadà, Estats Units i Israel.

El chelja posseeix una tradició literària diferent i substancial que es remunta a alguns segles abans de l'era colonial. Molts texts, escrits en alfabet àrab i data de finals del segle XVI fins a l'actualitat, es conserven en manuscrits. S'ha desenvolupat una literatura moderna impresa en des de la dècada de 1970.

Nombre de parlants[modifica | modifica el codi]

El nombre d'al voltant de 4 milions de parlants mencionat per Ethnologue es basa en els dades del cens oficial de 2004. No hi ha raons òbvies per assumir que el nombre de parlants sigui substancialment més alt o més baix.[4] Parlar de 4 milions com a xifra fiable fa del chelja la segona llengua berber amb nombre de parlants (després del cabil).

Alguns autors fan esmena d'un major nombre de parlants. Stroomer (2001a) estima que hi ha "entre 6 i 8 milions" de parlants, i en conseqüència (2008) fa augmentar el nombre a "entre 8 i 9 milions".[5] Stroomer no es refereix a cap font publicada que doni suport les seves estimacions, que, a la vista de les dades del cens de 2004, són probablement massa altes. Encara que molts parlants de chelja són bilingües en àrab marroquí, fins ara no hi ha indicis que la supervivència del chelja com a llengua viva es vegi seriosament amenaçada en un futur immediat.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El sistema vocàlic és força simple, amb només tres sons [a], [i], [u] i diversos al·lòfons. Conté 33 consonants, moltes d'elles faríngees, com altres llengües de la zona. Els noms tenen dos gèneres, masculí i femení, que s'estenen als pronoms en totes les persones menys la primera i als verbs. Presenten també declinacions.

La següent taula conté algunes paraules similars del tarifit amb el cabil i el taixelhit:[6][7]

GLOSA Cabil Taixelhit Rifeny
'arbre' tejṛa cĝert tsejert
'flor' ajeĝĝig ajeddig nouar
'pell' agʷlim ilem irm
'banya' icc (sing)
acciwn (pl)
isk (sing)
iskwen (pl)
ish (sing)
ashawen (pl)
'llet' iɣi aɣa aɣi
'mantega' udi tudit d'han
'farina' awren aggurn aren
'cendra' iɣed iɣḍ iɣḍ
'lluna' agur ayur yur/thaziri
'avui' assa ɣassa assa/nhara
'carta' tavṛaṭ tabrat tabrath
'filla' yelli illi yelli
'petit' amezyan imezzey amzian
'roig' azgʷaɣ azugaɣ azeggʷaɣ
'esquerre' azelmaḍ azelkaḍ azermaḍ
'viure' idir dder ddar
'menjar' ečč icc esh
'escopir' susef sufes skufes/susf
'mirar' muqel smaqel gza
'quedar-se' qqim qqumu qqim
'deixar' eĝĝ ajj ejj
'enterrar' nṭel mḍel ndar
'cremar' ṛeɣ jder haq
'preguntar' seqsi saqsa seqsi
'vosaltres' masc. kunwi kunni kenniw
'vosaltres' fem. kunemti kuninti kennimt
'amb' yid did ag

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tachelhit, The Joshua Project
  2. Ethnologue: Languages of the World, Eighteenth edition. Dallas, Texas: SIL International, 2015 [Consulta: 29 juliol 2015]. 
  3. http://www.hcp.ma/Recensement-general-de-la-population-et-de-l-habitat-2004_a633.html
  4. No hi ha dades del nombre de parlants en les comunitats immigrants.
  5. Stroomer (2001a:183n1), Stroomer (2008:289n1).
  6. G. Hamimi, 1997, p.377-389
  7. X. Lamuela, 2002, p.115-136

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Prova Wikipedia en chelja a Wikimedia Incubator.