Shenwa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaShenwa
Haqbaylit̠
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants92.000 (2016)[1]
Autòcton deTipaza, Chlef i Ain Defla
EstatAlgèria Algèria
La répartition géographique du chenoui.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües amazigues septentrionals
llengües zenetes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióHCA
Codis
ISO 639-3cnu Modifica el valor a Wikidata
Glottologchen1266 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecnu Modifica el valor a Wikidata
IETFcnu Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4571 Modifica el valor a Wikidata

El shenwa o chenoua (natiu: Haqbaylit̠), és una llengua amaziga del grup de les llengües zenetes parlades pels chenouis al Jebel Chenoua a Algèria just a l'oest d'Alger, i a les províncies de Tipaza (inclosa Cherchell) i Chlef. El parlar de Jebel Chenoua és mútuament intel·ligible amb els propers de Beni Menacer i Beni Haoua,[2] and the two are thus treated as a single language.[3] Segons Ethnologue tenia 76.000 parlants.[4]

Sons[modifica]

A jutjar per Laoust (autor del treball sobre la fonologia sistemàtica del llenguatge), el shenwa té els següents sons, que es donen a continuació en alfabet fonètic internacional juntament amb les representacions que difereixen en alfabet llatí algerià estàndard per llengües amazigues entre parèntesis angulars :

Consonants[modifica]

Labial Dental Alveolar Palato-
alveolar
Velar Uvular Faringal Glotal
plana farin. plana farin.
Oclusiva b t d k g q
Africada ts ţ č ğ
Fricativa f θ ð ðˤ s z ʃ c ʒ j x χ x ʁ γ ħ ʕ ε h
Nasal m n
Aproximant w l j y
Vibrant r

La comparació amb altres llengües amazigues suggereix que la transcripció de Laoust podria haver fallat en distingir certs sons, principalment les faringealitzades /zˤ/.

Vocals[modifica]

/a/, /i/, /u/, /ə/ e. L'o de Laoust apareix variablement indicant labialització (/ʷ/) o un al·lòfon de /u/.

Pronoms[modifica]

Els pronoms personals bàsic del shenwa són els següents. El gènere es distingeix en tots els casos llevat en primera persona.

traducció Forma independent Possessiu Objecte directe Objecte indirecte Objecte de preposició Subjecte de verb pretèrit Subjecte de verb aorist Subjecte d'imperatiu
Jo neč, nečinţin -inu -i -ay -i -egh a-...-egh
Tu (m. sg.) cek, cekinţin -nnek -c, -ic, -icek -ak -ek h-...-d̠ ah-...-d̠ -
Tu (f. sg.) cem, cemminţin -nnem -cem, icem -am -em h-...-d̠ ah-...-d̠ -
Ell neţa, neţan -nnes -t̠, -it̠, -h -as -es i- ay-
Ella neţat̠ -ennes -ţ, -iţ -as -es h- ah-
Nosaltres necnin -nnegh -negh, -ghen -anegh, -aghen -negh n- ann-...(-t̠)
Vosaltres (m. pl.) kennim -nnwen -kem, -ikem -awen -wen h-...-m ah-...-m -t̠
Vosaltres (f. pl.) kennimţ -nnwenţ -kemţ, -ikemţ -awenţ -wenţ h-...-mţ ah-...-mţ -mţ
Ells nahnin -nsen -t̠en, -it̠en, -hen, -ihen -asen -sen -n a-...-n
Elles nahninţ -nsenţ -t̠enţ, -it̠enţ, -henţ, -ihenţ -asenţ -senţ -nţ a-...-nţ

Referències[modifica]

  1. Shenwa a The Joshua Project
  2. Laoust 1912:I
  3. Salem Chaker, LE DIALECTE BERBERE DU CHENOUA (Algérie), Encyclopédie Berbère, vol. XII, 1993 : p. 1902-1904.
  4. Shenwa a Ethnologue

Bibliografia[modifica]

  • E. Laoust, Etude sur le dialecte berbère du Chenoua, Algiers 1912.