Shenwa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llenguaShenwa
Haqbaylit̠
Parlants
92.000 (2016)[1] principalment a Tipaza, Chlef i Ain Defla
Parlat a Algèria Algèria
Regulat per HCA
La répartition géographique du chenoui.png
Família lingüística

Afroasiàtic
 Berber
  Berber septentrional
   Zeneta

    Algerià occidental
Codis
ISO 639-3 cnu
Glottolog chen1266
IETF cnu
Modifica dades a Wikidata

El shenwa o chenoua (natiu: Haqbaylit̠), és una llengua berber del grup de les llengües zenetes parlades pels chenouis al Jebel Chenoua a Algèria just a l'oest d'Alger, i a les províncies de Tipaza (inclosa Cherchell) i Chlef. El parlar de Jebel Chenoua és mútuament intel·ligible amb els propers de Beni Menacer i Beni Haoua,[2] and the two are thus treated as a single language.[3] Segons Ethnologue tenia 76,000 parlants.[4]

Sons[modifica | modifica el codi]

A jutjar per Laoust (autor del treball sobre la fonologia sistemàticadel llenguatge), el shenwa té els següents sons, que es donen a continuació en alfabet fonètic internacional juntament amb les representacions que difereixen en alfabet llatí algerià estàndard per llengües berbers entre parèntesis angulars :

Consonants[modifica | modifica el codi]

Labial Dental Alveolar Palato-
alveolar
Velar Uvular Faringal Glotal
plana farin. plana farin.
Oclusiva b t d k g q
Africada ts ţ č ğ
Fricativa f θ ð ðˤ s z ʃ c ʒ j x χ x ʁ γ ħ ʕ ε h
Nasal m n
Aproximant w l j y
Vibrant r

La comparació amb altres llengües berbers suggereix que la transcripció de Laoust podria haver fallat en distingir certs sons, principalment les faringealitzades /zˤ/.

Vocals[modifica | modifica el codi]

/a/, /i/, /u/, /ə/ e. L'o de Laoust apareix variablement indicant labialització (/ʷ/) o un al·lòfon de /u/.

Pronoms[modifica | modifica el codi]

Els pronoms personals bàsic del shenwa són els següents. El gènere es distingeix en tots els casos llevat en primera persona.

traducció Forma independent Possessiu Objecte directe Objecte indirecte Objecte de preposició Subjecte de verb pretèrit Subjecte de verb aorist Subjecte d'imperatiu
Jo neč, nečinţin -inu -i -ay -i -egh a-...-egh
Tu (m. sg.) cek, cekinţin -nnek -c, -ic, -icek -ak -ek h-...-d̠ ah-...-d̠ -
Tu (f. sg.) cem, cemminţin -nnem -cem, icem -am -em h-...-d̠ ah-...-d̠ -
Ell neţa, neţan -nnes -t̠, -it̠, -h -as -es i- ay-
Ella neţat̠ -ennes -ţ, -iţ -as -es h- ah-
Nosaltres necnin -nnegh -negh, -ghen -anegh, -aghen -negh n- ann-...(-t̠)
Vosaltres (m. pl.) kennim -nnwen -kem, -ikem -awen -wen h-...-m ah-...-m -t̠
Vosaltres (f. pl.) kennimţ -nnwenţ -kemţ, -ikemţ -awenţ -wenţ h-...-mţ ah-...-mţ -mţ
Ells nahnin -nsen -t̠en, -it̠en, -hen, -ihen -asen -sen -n a-...-n
Elles nahninţ -nsenţ -t̠enţ, -it̠enţ, -henţ, -ihenţ -asenţ -senţ -nţ a-...-nţ

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Shenwa a The Joshua Project
  2. Laoust 1912:I
  3. Salem Chaker, LE DIALECTE BERBERE DU CHENOUA (Algérie), Encyclopédie Berbère, vol. XII, 1993 : p. 1902-1904.
  4. Shenwa a Ethnologue

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • E. Laoust, Etude sur le dialecte berbère du Chenoua, Algiers 1912.