Imperatiu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'imperatiu és un temps verbal que expressa una ordre i que només es pot utilitzar en oracions afirmatives; per a la forma negativa s'ha de fer servir el present de subjuntiu.[1]

L'imperatiu no té primera persona del singular i presenta irregularitats;[2] sobretot en les segones persones d'alguns verbs.[3]

Referències[modifica]

  1. «El mode imperatiu». [Consulta: 11 març 2019].
  2. «mode imperatiu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 març 2019].
  3. «L'imperatiu - català - ESO - edu365.cat». [Consulta: 11 març 2019].
Mode i temps en català

Indicatiu

Present (jugo) | Perfet (he jugat)

Imperfet (jugava) | Plusquamperfet (havia jugat)

Passat simple (jugui) | Anterior simple (haguí jugat)

Passat perifràstic (vaig jugar) | Anterior perifràstic (vaig haver jugat)

Futur (jugaré) | Futur perfet (hauré jugat)

Condicional (jugaria) | Condicional perfet (hauria jugat)

Subjuntiu

Present (jugui o jugue) | Perfet (hagi jugat o haja jugat)

Imperfet (jugués) | Plusquamperfet (hagués jugat)

Imperatiu

Present (juga)

Logo letteratura

Infinitiu

Present (jugar)

Perfet (haver jugat)

Participi

Passat (jugat)

Gerundi

Present (jugant)

Perfet (havent jugat)

Conjugacions: -ar, -er o -re, -ir (incoatiu); irregulars