Llengües zenetes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de família lingüísticaLlengües zenetes
Distribució geogràfica Marroc Marroc, Algèria Algèria
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües nostràtiques
llengües afroasiàtiques
berber
llengües berbers septentrionals
Subdivisions
Distribució geogràfica
Berber-map-2e.png
Codis
Codi Glottolog zena1250
Modifica les dades a Wikidata

Les llengües zenetes són una branca de les llengües berbers septentrionals parlades a Àfrica del Nord. El nom deriva de la confederació tribal medieval berber dels zenetes. Aquest nom fou proposar per primer cop en els treballs del lingüista francès Edmond Destaing (1915)[1] (1920–23).[2] Els dialectes zenetes es distribueixen al llarg del Magrib central, des del nord-est del Marroc fins a l'oest d'Alger, i al nord del Sàhara, des del sud-oest d'Algèria al voltant de Bechar fins Zuwara a Líbia. En gran part d'aquest rang, es limiten a bosses discontínues en zones de predominància lingüística àrab. Les llengües zenetes més parlades són el rifeny al nord-est del Marroc i el shawiya a l'est d'Algèria, cadascun d'ells amb més d'un milió de parlants.

Llengües[modifica]

Àrea de les parles rifenyes
Àrees del berber de l'Atles Mitjà Oriental
Parlars del nord-oest d'Algèria
Parlars shawiya
Parlars nord-saharians
Parlars zenetes orientals

Kossmann (2013)[modifica]

Segons Kossmann (2013: 21–24),[3] el zenete és una agrupació bastant arbitrària, en el qual inclou les següents varietats:

Blench & Dendo (2006)[modifica]

Blench & Dendo (ms, 2006) consideren que el semete consisteix només en tres llengües diferenciades, de les que els altres (en parèntesi) són dialectes:[4]

  • Grup del Rif (Shawiya, Tidikelt, Tuat, Tariifit/Riff, Ghmara, Tlemcen, Sheliff Basin)
  • Mzab–Wargla (Gurara, Mzab, Wargla, Ghardaia, Tugurt, Seghrušen, Figuig, Senhaja, Iznacen)
  • Zenete oriental (Tmagurt, Sened, Jerba, Tamezret, Taujjut, Nefusi, Zrawa)

Shenwa i zuwara no hi apareixen.

Característiques[modifica]

Segons Kossmann (1999:31-32, 86, 172),[5] les innovacions comunes que defineixen les llengües zenetes són:

  • La vocal a- en prefixos nominals es cau en nombroses paraules quan precedeix CV, quan C és una sola consonant i V és una vocal completa (no schwa). Per exemple, afus "mà" és substituïda per fus. (Un desenvolupament similar es troba en alguns llengües berbers orientals, però no en nafusi).
  • Verbs la forma original d'aorist dels quals acaba en -u mentre que llur formes en perfet acaben en -a acaben en -a també en aorist, deixant aquests verbs sense marcar la diferència entre aorist i perfet. Per exemple, *ktu "oblidar", Siwi ttu, esdevé Ouargli tta. (Això també afecta al nafusi.)
  • El verbs consisteixen (en aorist) en dues consonants sense cap vocal diferent de schwa dividida en dues classes en berber:[6][7] una on apareix una vocal variable final en forma perfet i una que continua sense tenir una vocal final al perfet. En zenete, aquesta última classe ha estat completament fusionat amb l'antiga al perfecte, amb l'única excepció del perfet negatiu de *əɣ s "voler". Per exemple, cabil (no zenete) gər "llençar", pf. -gər (int. -ggar), correspon al Ouargli (Zenete) gər, pf. -gru. (Aquest canvi també afecta al nafusi; Basset (1929:9) dóna exemples on sembla no passar en chenoua.)
  • Protoberber *-əβ esdevé -i en zenete.[8] Per exemple, *arəβ "escriure" esdevé ari. (Aquest canvi també passa en varietats incloses en el dialecte izayan del Tamazight del Marroc Central, bafusi, i siwi.)
  • En protoberber les i palatalitzades, corresponents a k i g en varietats no zenetes, desdevé š i ž en zenete (encara que s'hi haa trobat un bon nombre de correspondències.) Per exemple, k´ăm "tu (f. sg.)" esdevé šəm. (Aquest canvi també afecta a nafusi i siwi.)

A més de la correspondència de k i g a š i ž, Chaker (1972),[9] alhora que expressa la incertesa sobre la coherència lingüística del zenete, nota com a trets compartits zenete:

  • Un sufix demostratiu proximal "aquest" -u, en lloc de -a
  • Una -o final al perfet dels verbs de dos consonants, en lloc d' -a (per exemple, yə-nsu "dormia" en lloc de yə-nsa en altres varietats)

Aquestes característiques identifiquen un subconjunt més restringit de berber que les anteriorment esmentats varietats del Sàhara, principalment del nord; que exclouen, per exemple, shawiya[10] i tots llevat els dialectes més orientals del rifeny.[11]

Referències[modifica]

  1. Edmond Destaing, "Essai de classification des dialectes berbères du Maroc Arxivat 4-9-2011 at the Wayback Machine.", Etudes et Documents Berbères 19-20, 2001-2002 (1915)
  2. Edmond Destaing, "Note sur la conjugaison des verbes de forme C1eC2", Mémoires de la Société Linguistique de Paris, 22 (1920/3), pp. 139-148
  3. Maarten Kossmann (2013) The Arabic Influence on Northern Berber
  4. AA list, Blench & Dendo, ms, 2006
  5. Maarten Kossmann, Essai sur la phonologie du proto-berbère, Rüdiger Köppe:Köln
  6. Maarten Kossmann, "Note sur la conjugaison des verbes CC à voyelle alternante en berbère", Etudes et Documents Berbères 12, 1994, pp. 17-33
  7. André Basset, La langue berbère. Morphologie. Le verbe.-Étude de thèmes. Paris 1929, pp. 9, 58
  8. Vegeu també Maarten Kossmann, "Les verbes à i finale en zénète Arxivat 18 July 2011[Date mismatch] at the Wayback Machine.", Etudes et Documents Berbères 13, 1995, pp. 99-104.
  9. Salem Chaker, 1972, "La langue berbère au Sahara", Revue de l'Occident musulman et de la Méditerranée 11:11, pp. 163-167
  10. # Penchoen, Th.G., 1973, Etude syntaxique d'un parler berbère (Ait Frah de l'Aurès), Napoli, Istituto Universitario Orientale (= Studi magrebini V). p. 14
  11. Lafkioui, Mena. 2007. Atlas linguistique des variétés berbères du Rif. Köln: Rüdiger Köppe. pp. 207, 178.

Enllaços externs[modifica]