Llengües zenetes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de família lingüísticaLlengües zenetes
Distribució geogràfica Marroc Marroc, Algèria Algèria
Classificació lingüística
objecte abstracte
llenguoide
llengua
llengües humanes
llengües afroasiàtiques
berber
llengües berbers septentrionals
Subdivisions
Distribució geogràfica
Berber-map-2e.png
Codis
Codi Glottolog zena1250
Modifica les dades a Wikidata

Les llengües zenetes són una branca de les llengües berbers septentrionals parlades a Àfrica del Nord. El nom deriva de la confederació tribal medieval berber dels zenetes. Aquest nom fou proposar per primer cop en els treballs del lingüista francès Edmond Destaing (1915)[1] (1920–23).[2] Els dialectes zenetes es distribueixen al llarg del Magrib central, des del nord-est del Marroc fins a l'oest d'Alger, i al nord del Sàhara, des del sud-oest d'Algèria al voltant de Bechar fins Zuwara a Líbia. En gran part d'aquest rang, es limiten a bosses discontínues en zones de predominància lingüística àrab. Les llengües zenetes més parlades són el rifeny al nord-est del Marroc i el shawiya a l'est d'Algèria, cadascun d'ells amb més d'un milió de parlants.

Llengües[modifica]

Àrea de les parles rifenyes
Àrees del berber de l'Atles Mitjà Oriental
Parlars del nord-oest d'Algèria
Parlars shawiya
Parlars nord-saharians
Parlars zenetes orientals

Kossmann (2013)[modifica]

Segons Kossmann (2013: 21–24),[3] el zenete és una agrupació bastant arbitrària, en el qual inclou les següents varietats:

Blench & Dendo (2006)[modifica]

Blench & Dendo (ms, 2006) consideren que el semete consisteix només en tres llengües diferenciades, de les que els altres (en parèntesi) són dialectes:[4]

  • Grup del Rif (Shawiya, Tidikelt, Tuat, Tariifit/Riff, Ghmara, Tlemcen, Sheliff Basin)
  • Mzab–Wargla (Gurara, Mzab, Wargla, Ghardaia, Tugurt, Seghrušen, Figuig, Senhaja, Iznacen)
  • Zenete oriental (Tmagurt, Sened, Jerba, Tamezret, Taujjut, Nefusi, Zrawa)

Shenwa i zuwara no hi apareixen.

Característiques[modifica]

Segons Kossmann (1999:31-32, 86, 172),[5] les innovacions comunes que defineixen les llengües zenetes són:

  • La vocal a- en prefixos nominals es cau en nombroses paraules quan precedeix CV, quan C és una sola consonant i V és una vocal completa (no schwa). Per exemple, afus "mà" és substituïda per fus. (Un desenvolupament similar es troba en alguns llengües berbers orientals, però no en nafusi).
  • Verbs la forma original d'aorist dels quals acaba en -u mentre que llur formes en perfet acaben en -a acaben en -a també en aorist, deixant aquests verbs sense marcar la diferència entre aorist i perfet. Per exemple, *ktu "oblidar", Siwi ttu, esdevé Ouargli tta. (Això també afecta al nafusi.)
  • El verbs consisteixen (en aorist) en dues consonants sense cap vocal diferent de schwa dividida en dues classes en berber:[6][7] una on apareix una vocal variable final en forma perfet i una que continua sense tenir una vocal final al perfet. En zenete, aquesta última classe ha estat completament fusionat amb l'antiga al perfecte, amb l'única excepció del perfet negatiu de *əɣ s "voler". Per exemple, cabil (no zenete) gər "llençar", pf. -gər (int. -ggar), correspon al Ouargli (Zenete) gər, pf. -gru. (Aquest canvi també afecta al nafusi; Basset (1929:9) dóna exemples on sembla no passar en chenoua.)
  • Protoberber *-əβ esdevé -i en zenete.[8] Per exemple, *arəβ "escriure" esdevé ari. (Aquest canvi també passa en varietats incloses en el dialecte izayan del Tamazight del Marroc Central, bafusi, i siwi.)
  • En protoberber les i palatalitzades, corresponents a k i g en varietats no zenetes, desdevé š i ž en zenete (encara que s'hi haa trobat un bon nombre de correspondències.) Per exemple, k´ăm "tu (f. sg.)" esdevé šəm. (Aquest canvi també afecta a nafusi i siwi.)

A més de la correspondència de k i g a š i ž, Chaker (1972),[9] alhora que expressa la incertesa sobre la coherència lingüística del zenete, nota com a trets compartits zenete:

  • Un sufix demostratiu proximal "aquest" -u, en lloc de -a
  • Una -o final al perfet dels verbs de dos consonants, en lloc d' -a (per exemple, yə-nsu "dormia" en lloc de yə-nsa en altres varietats)

Aquestes característiques identifiquen un subconjunt més restringit de berber que les anteriorment esmentats varietats del Sàhara, principalment del nord; que exclouen, per exemple, shawiya[10] i tots llevat els dialectes més orientals del rifeny.[11]

Referències[modifica]

  1. Edmond Destaing, "Essai de classification des dialectes berbères du Maroc Arxivat 4-9-2011 at the Wayback Machine.", Etudes et Documents Berbères 19-20, 2001-2002 (1915)
  2. Edmond Destaing, "Note sur la conjugaison des verbes de forme C1eC2", Mémoires de la Société Linguistique de Paris, 22 (1920/3), pp. 139-148
  3. Maarten Kossmann (2013) The Arabic Influence on Northern Berber
  4. AA list, Blench & Dendo, ms, 2006
  5. Maarten Kossmann, Essai sur la phonologie du proto-berbère, Rüdiger Köppe:Köln
  6. Maarten Kossmann, "Note sur la conjugaison des verbes CC à voyelle alternante en berbère", Etudes et Documents Berbères 12, 1994, pp. 17-33
  7. André Basset, La langue berbère. Morphologie. Le verbe.-Étude de thèmes. Paris 1929, pp. 9, 58
  8. Vegeu també Maarten Kossmann, "Les verbes à i finale en zénète Arxivat 18 July 2011[Date mismatch] at the Wayback Machine.", Etudes et Documents Berbères 13, 1995, pp. 99-104.
  9. Salem Chaker, 1972, "La langue berbère au Sahara", Revue de l'Occident musulman et de la Méditerranée 11:11, pp. 163-167
  10. # Penchoen, Th.G., 1973, Etude syntaxique d'un parler berbère (Ait Frah de l'Aurès), Napoli, Istituto Universitario Orientale (= Studi magrebini V). p. 14
  11. Lafkioui, Mena. 2007. Atlas linguistique des variétés berbères du Rif. Köln: Rüdiger Köppe. pp. 207, 178.

Enllaços externs[modifica]