Siwi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llenguaSiwi
Žlan n Isiwan
Parlants
21.000 (2016)[1] principalment a Oasi de Siwa
Rànquing -
Parlat a Egipte Egipte
Regulat per -
Família lingüística
Llengües afroasiàtiques
Llengües berbers
Llengües berbers orientals
Codis
ISO 639-2 siz
ISO 639-3 siz
SIL siz
UNESCO 6
IETF siz
Modifica dades a Wikidata

The siwi o siwa, també conegut com a berber de l'oasi o ambíguament zenati, és una llengua berber d'Egipte, perlada per entre 15.000 i 20.000 persones[2][3] als oasis de Siwa i Gara, vora de la frontera entre Líbia i Egipte. La llengua està fortament influenciada per l'àrab egipci.[4] El seu ús per la població ètnica dels siwis és en declivi,[5] ja que la majoria han adoptat l'àrab com la seva llengua principal.[6] Alguns nadius siwis adults expressen un cert desarrelament per la llengua, ja que creuen que els seus fills tindrien millors perspectives educatives si els parlen en àrab des del principi.[2] En general, la majoria de la població nadiua veu l'arab des d'una perspectiva positiva[2] i gairebé tots aprenen a parlar àrab com a segona llengua des de molt joves.[2] Encara que la llengua nadiua siwa és un dialecte berber, no està estretament relacionada amb cap altra llengua berber.[7]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Ethnologue[8] situa el siwi en el grup de les llengües berbers orientals amb les llengües awjila i sokna del centre i est de Líbia. Kossmann (1999)[9] l'enllaça amb els sokna i el grup dialectal nafusi de Líbia occidental i Tunísia, però no amb l'awjila. L'"Endangered Languages Project"[10] classifica el siwi com a vulnerable a l'extinció, llistant un 20% de certesa basada en evidències recollides.[11][12]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Un inventari preliminar de la llengua siwi mostra un total de 42 segments distintius, 38 consonants i 4 vocals.[13]

Consonants[modifica | modifica el codi]

El siwi conté 38 consonants i 38 homòlogues llargues d'aquestes consonants.[13]

Labial Alveolar
(Apical)
Palatal
(Laminal)
Velar Uvular Epiglotal Glotal
plana far. plana far. plana lab. plana lab.
Nasal m n
Oclusiva sorda t c k q (ʔ)
sonora b d (dˤ) ɟ ɡ ɡʷ q
Fricativa sorda f s ʃ χ χʷ ʜ h
sonora z ʁ ʁʷ ʢ
Aproximant l j w
Bategant ɾ ɾˤ
Notes
  • /c ɟ/ pot aparèixer com a [t͡ʃ d͡ʒ].
  • /ʁ ʁʷ ʢ/ poden aparèixer com a aproximants.

Vocals[modifica | modifica el codi]

En siwi hi ha 4 vocals i 1 o 2 diftongs: /a, i, u, ə/; /ai/ [e:] and /au/ [o:].[13]

Descobriments recents han trobat que el siwi, a diferència de la majoria de les altres llengües berbers, té dos fonemes vocàlics mitjans en el seu vocabulari heretat, incloses e i o. En qualsevol altre entorn el contrast entre i i e s'ha neutralitzat.[14]

Mostres d'escriptura[modifica | modifica el codi]

La imatge en miniatura al següent enllaç conté una llista dels pronoms i les salutacions típiques primer escrits en siwi, a continuació, amb la pronunciació anglesa i la traducció, i acaba amb una descripció de la paraula en àrab.[15]

Sistema numèric[modifica | modifica el codi]

El siwi utilitza un sistema numèric gairebé totalment pres d'àrab, i només ha conservat dos numerals berbers tradicionals : un i dos.[13] Aquest sistema utilitza els números 3-10, tant per al recompte com per la qualificació dels substantius.[13] Els nombres 11-19 tenen dues formes separades per comptar i qualificar substantius.[13]

1. waʜəd ~ əd͡ʒːən, əd͡ʒːən, əd͡ʒːət 22. ətnaina wa ʢəʃrin ( c. and q. )
2. ətnain ~ sən, sən 23. ətlata wa ʢəʃrin ( c. and q. )
3. ətlata 24. arˤbˤəʢa wa ʢəʃrin ( c. and q. )
4. arˤbˤəʢa ( c. and q. ) 25. χamsa wa ʢəʃrin ( c. and q. )
5. χamsa ( c. and q. ) 26. sətti wa ʢəʃrin ( c. and q. )
6. sətti ( c. and q. ) 27. səbʢa wa ʢəʃrin ( c. and q. )
7. səbʢa ( c. and q. ) 28. ətmanja wa ʢəʃrin ( c. and q. )
8. ətmanja ( c. and q. ) 29. təsˤʢa wa ʢəʃrin ( c. and q. )
9. təsˤʢa ( c. and q. ) 30. ətlatin ( c. and q. )
10. ʢaʃrˤa ( c. and q. ) 40. arˤbˤəʢin ( c. and q. )
11. əʜdaʃərˤ (counting), əʜdaʃ (q.n.) 50. χamsin ( c. and q. )
12. ətˤnaʃərˤ(c.), ətˤnaʃ (q.n.) 60. səttin ( c. and q. )
13. ətlətˤaʃərˤ(c.), ətlətˤaʃ (q.n.) 70. səbʢin ( c. and q. )
14. arˤbəʢtˤaʃərˤ(c.), arˤbəʢtˤaʃ (q.n.) 80. ətmanjin ( c. and q. )
15. əχməstˤaʃərˤ(c.), əχməstˤaʃ (q.n.) 90. təsˤʢin ( c. and q. )
16. səttˤaʃərˤ(c.), səttˤaʃ (q.n.) 100. məjja ( c. and q. )
17. əsbaʢtˤaʃərˤ(c.), əsbaʢtˤaʃ (q.n.) 200. məjjətain ( c. and q. )
18. ətmantˤaʃərˤ(c.), ətmantˤaʃ (q.n.) 1000. alf ( c. and q. )
19. ətsaʢtˤaʃərˤ(c.), ətsaʢtˤaʃ (q.n.) 2000. alfain ??? * not attested

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Siwi a The Joshua Project
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Grammatical Contact in the Sahara: Arabic, Berber, and Songhay in Tabelbala and Siwa, Lameen Souag, PhD thesis, SOAS, 2010
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta e18
  4. Werner Vycichl. 2005. "Jlân n Isîwan: Sketch of the Berber Language of the Oasis of Siwa (Egypt)," Berberstudien & A Sketch of Siwi Berber (Egypt). Ed. Dymitr Ibriszimow & Maarten Kossmann. Berber Studies, vol. 10. Cologne: Rüdiger Köppe Verlag. ISBN 3-89645-389-0
  5. Battenburg, John «The Gradual Death of Berber Language Communities in Tunisia». International Journal of the Sociology of Language, vol. 137, 1999, pàg. 147–161. ISSN: 0165-2516.
  6. Dimmendaal, Gerrit, and Erhard Voeltz. 2007. "Africa". In Christopher Moseley, ed., Encyclopedia of the world's endangered languages.
  7. Walker, W. Seymour «The Siwi language : a short grammar of the Siwi language». Lincom grammatica, 2010.
  8. «Siwi». Ethnologue.
  9. Kossmann, Maarten. 1999. Essai sur la phonologie du proto-berbère. Köln: Köppe.
  10. «Endangered Languages Project - Siwi». The Endangered Languages.
  11. Brenzinger Matthias. 2007. "Language Endangerment in Northern Africa." Matthias Brenzinger- Mouton de Gruyter. Ch.6: 123-139
  12. Moseley, Christopher. 2010. "Atlas of the World’s Languages in Danger." Christopher Moseley (edt.) 3rd edn.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Mr. Christfried Naumann, Doctoral Student, Department of Linguistics, Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, Leipzig, Germany. June 26, 2009.
  14. Souag, Lameen «The Origins of Mid Vowels in Siwi». Studies in African Linguistics, vol. 45, pàg. 1.
  15. «www.siwaoasis.com * Siwa Oasis - Culture - Language *». siwaoasis.com.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) Souag, Lameen, 2010 — Grammatical Contact in the Sahara: Arabic, Berber, and Songhay in Tabelbala and Siwa. PhD thesis, School of Oriental and African Studies, London, 519 p.
  • (anglès) Souag, Lameen, 2009 — « Siwa and its significance for Arabic dialectology ». Zeitschrift für Arabische Linguistik (51), p. 51-75
  • (francès) Leguil, Alphonse, 1986 — « Notes sur le parler berbère de Siwa (I) ». Bulletin des études africaines de l'Inalco, VI (11), p. 5-42
  • (francès) Leguil, Alphonse, 1986 — « Notes sur le parler berbère de Siwa (II) ». Bulletin des études africaines de l'Inalco, VI (12), p. 97-124
  • (francès) Prasse, K.-G., 1984 — « Siwi (Zilan n-Isiwan) ». Encyclopédie Berbère (34), p. 1-4
  • (francès) Laoust, Émile, 1932 — Siwa: I. Son parler, Paris, Librairie Ernest Leroux, Publications de l'Institut des hautes-études marocaines, n° xxiii, xxiii, 317 p.
  • (anglès) Walker, W. Seymour, 1921 — The Siwi language, A short grammar of the Siwi language, with a map and ten appendices, including a brief account of the customs, etc., of the Siwani, together with a description of the oasis of Siwa, London, Kegan Paul, Trench, Trubner & Co, 96 p.
  • (anglès) Stanley, C. V. B., 1912 — « The Siwan Language and Vocabulary, Proper Names, Siwan Money, Weights and Measures (continued from the Journal of April, 1912.), The Siwan Language ». Journal of the Royal African Society, 11 (44), p. 438-457
  • (francès) Basset, René, 1890 — Le dialecte de Syouah, Paris, Ernest Leroux, Publications de l'École des lettres d'Alger. Bulletin de correspondance africaine, n° V, VIII ; 98 p. — en ligne: http://www.archive.org/details/ledialectedesyo00bassgoog

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]