Oasi de Siwa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Siwa o Siwah és una ciutat a l'oest d'Egipte, localitzada prop d'un oasi homònim part del Wahat, entre la depressió de Qattara i el Mar de Sorra egipci, al Desert Líbic, aproximadament a 50 km a l'est de la frontera amb Líbia, i a 560 km del Caire. Situació: altitud: -13 m. L'oasi fa uns 80 km de longitud i 20 km d'amplada, és una de les regions més aïllades d'Egipte, amb prop de 23.000 habitants, la majoria parlants d'una llengua berber o tamazight pròpia, anomenada siwi o tasiwit. És l'enclavament berberòfon més oriental del món, molt allunyat de les principals àrees lingüístiques berbers, que es troben al Magreb. L'activitat principal és l'agricultura, on preval el cultiu de dàtils i olives.

Història[modifica | modifica el codi]

Oracle d'Ammon.

Encara que se sap que a l'Oasi de Siwa hi va haver assentaments en el mil·lenni X aC, les primeres proves de contactes amb l'Antic Egipte són durant la Dinastia XXVI d'Egipte, quan es va datar una necròpoli. L'antic nom egipci de Siwa era Sekht-am "terra de palmeres".

Els pobladors grecs de Cirene van establir contacte amb l'oasi al mateix temps que els egipcis (Segle VII aC), i el temple de l'oracle d'Ammon (Zeus Ammon) ja era famós en l'època d'Heròdot. Una llegenda, transmesa per l'historiador grec Heròdot, narra que el rei Cambises II de Pèrsia (524 aC.) va enviar un exèrcit de 50.000 soldats per atacar la població de l'oasi, però va desaparèixer al mig de les sorres del desert. L'oracle d'Ammon li va confirmar a Alexandre el Gran que era un ésser diví i el legítim faraó d'Egipte durant una visita prèvia al començament de la seva campanya de conquesta a Pèrsia l'any 331 aC.

Els romans van usar posteriorment a l'Oasi com un lloc per allotjar els desterrats. Sota el seu govern les profecies de l'oracle van caure en desprestigi. L'evidència sobre l'existència del cristianisme a Siwa és dubtosa i encara que el 708 els habitants de l'Oasi van resistir el setge d'un exèrcit musulmà, probablement no es van convertir fins al segle XII. Un document de l'any 1203 esmenta a set famílies vivint a l'oasi, amb només quaranta persones, però després la població va créixer fins a 600 habitants.

La primera visita d'un europeu, des de temps dels romans, va ser la de William George Browne, qui va visitar el lloc el 1792 per contemplar l'antic temple de l'oracle. L'Oasi va ser annexionat oficialment a Egipte per Muhàmmad Alí Paixà, el 1819, però el seu domini va ser relatiu, ja que hi va haver nombroses revoltes.

Siwa va ser el lloc d'algunes batalles durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. El Long Range Desert Group de l'Exèrcit Britànic va tenir una base en aquest oasi, però les unitats de Rommel de l'Afrika Korps van prendre possessió d'aquest lloc en tres ocasions.

Llocs d'interès històric[modifica | modifica el codi]

Ruïnes de la ciutadella de Shali.
  • Les ruïnes del temple de l'oracle, amb algunes inscripcions del segle IV aC, afrontant amb les ruïnes d'Aghurmi.
  • Gebel al-Mawta ("la Muntanya dels Morts"), una necròpoli de l'època romana que conté diverses tombes de pedra; i el Bany de Cleopatra, una terma natural.
  • L'antiga fortalesa medieval de Siwa, construïda al segle XIII amb kershef (maons de terra gedrosa, sal i guix) i fusta de palma, coneguda com a Shali Ghali; encara que abandonada i devastada per les pluges torrencials de 1926, destaca com a element prominent, elevant-se sobre un monticle, al costat de la ciutat moderna.
  • L'Illa Fatnas, actualment una península repleta de palmeres, localitzada a l'interior del llac (amb més contingut en sal que la mar Morta). Com a aquest va ser parcialment drenat en èpoques recents, a causa de la intensa activitat agrícola l'Isla Fatnas està ara envoltada de zones llotoses.

Cultura i costums[modifica | modifica el codi]

Els habitants de Siwa són coneguts per les seves artesanies en argenteria ornamental, els colorits vestits de casaments, i les ceràmiques i canastres fetes amb les seves emblemàtiques palmeres.

El Manuscrit de Siwa, custodiat per una de les principals famílies del lloc, recull els seus costums, algunes tan singulars com les de matrimonis entre homes, comentades pel viatger alemany Steindorff. Els antics terratinents de Siwa s'emmanillaven amb els seus jornalers, anomenats sagal, i no recuperaven la seva llibertat fins a complir els quaranta anys; llavors podien casar-se amb dones. El rei Fuad, que va visitar el lloc el 1928, va prohibir els matrimonis homosexuals, encara que possiblement durant algunes dècades van continuar celebrant-se. Alguns exegetes musulmans citen aquest cas com a exemple d'una llarga tradició de tolerància cap a l'homosexualitat en les cultures islàmiques, malgrat la repressió existent en l'actualitat, per influència dels moviments integristes i islamistes de nou encuny:

« Qui ens hagi seguit fins ara, no el sorprendrà descobrir l'existència de matrimonis entre homosexuals al món islàmic, fins i tot ben entrat el segle XX. [...] En concret, la celebració de matrimonis entre homosexuals musulmans està documentada a l'oasi de Siwa, situat al desert de Líbia, en l'actualitat en territori egipci. És improbable que es tracti d'un cas aïllat.[1] »
Oasi de Siwa.

Vestigis de l'home més antic del món[modifica | modifica el codi]

Empremta humana fossilitzada, trobada a Siwa, datada el més d'un milió d'anys d'antiguitat.

Una missió arqueològica del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte va descobrir, l'agost de 2007, empremtes humanes fossilitzades que es daten el més d'un milió d'anys d'antiguitat. Zahi Hawass va informar que per determinar la data s'estan analitzant mostres de plantes fossilitzades del mateix estrat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Abdennur Prado, «Homosexualidad en el islam»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oasi de Siwa

Coord.: 29° 11′ N, 25° 33′ E / 29.183,25.550