Sereres
 Un tirador serere de 21 anys anomenat Ouali. 1881.  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
El poble serer o serere (també escrit "sérère", "sereer", "serere", "seereer" i algunes vegades de manera equivocada "Serre") són un grup ètnic del Senegal. Juntament amb els diola són reconeguts com els habitants més antics de Senegal i Gàmbia.[1]
Distribució geogràfica[modifica]
En el modern Senegal, el poble serer viu en la part centre occidental del país, des de la vora sud de Dakar fins a la frontera amb Gàmbia. Els sereres (també coneguts com a "seex" o "sine-sine") ocupen les zones dels antics regnes de Sine i Saloum (actualment part del Senegal). A Gàmbia, ocupen parts dels antics "Nuimi" i "Baddibu" així com el "Kombo". Els serer-noon ocupen l'antiga àrea de Thiès en l'actual Senegal. Els serer-ndut es troben al Cayor i al nord-oest de l'antiga Thiès. Els serer-njeghen ocupen l'antic Baol o Bawol, mentre que els serer-palor ocupen la zona centro occidental i sud occidental de Thiès i els serer-laalaa el nord de Thiès i l'àrea de Tambacounda.[2][3]
Representació[modifica]
Els serer són el tercer major grup ètnic de Senegal, sumant el 14.7% de la població senegalesa.[4] A Gàmbia no arriben al 2% de la població.[5] A més de Senegal i Gàmbia, també es troben en petits grups al sud de Mauritània. Alguns sereres reconeguts són Isatou Njie-Saidy, vicepresident de Gàmbia, i l'historiador de Senegambia, polític i defensor de la independència de Gàmbia durant l'època colonial Alhaji Alieu Ebrima Cham Joof. A Senegal, són representatius Leopold Sedar Senghor i Abdou Diouf (primer i segon presidents de Senegal, respectivament).
Etònim[modifica]
El nom "serere", que no solament identifica al poble serere sinó també la seva llengua, cultura i tradicions; es considera per diferents antropòlegs, lingüistes i historiadors (entre els quals es troben Issa Laye Thiaw, Cheikh Anta Diop i Henry Gravrand) que és una antiga i sagrada paraula de la llengua serere.[6]
Població[modifica]
El poble serere és divers i encara que s'estén a través de la regió de Senegambia, és especialment nombrós en llocs com Baol, Sine, Saloum i Gàmbia, que va ser part del regne de Saloum.
La següent taula ofereix l'estimació de la població serer per país:
| País | Població |
|---|---|
| Senegal | 1.840.712[7] |
| Gàmbia | 31.900[8] |
| Mauritània | 3.500[9] |
Referències[modifica]
- ↑ Gambian Studies No. 17.
- ↑ Patience Sonko-Godwin.
- ↑ Ethnologue.com.
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sg.html Arxivat 2020-08-31 a Wayback Machine. CIA Factsheet
- ↑ [1] Ethnologue.com
- ↑ "La Religiosité des Sereer, avant et pendant leur Islamisation". Éthiopiques, No: 54, Revue Semestrielle de Culture Négro-Africaine.
- ↑ Agence Nationale de Statistique et de la Démographie.
- ↑ Dato estimado para 2006.
- ↑ African Census Analysis Project (ACAP).
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sereres |
- Moving from Teaching African Customary Laws to Teaching African Indigenous Arxivat 2011-10-05 a Wayback Machine. Law. By Dr Fatou. Arxivat 2011-10-05 a Wayback Machine. K. Camara Arxivat 2011-10-05 a Wayback Machine. [PDF][2] Arxivat 2011-10-05 a Wayback Machine.
- Ethnolyrical. Arxivat 2012-03-25 a Wayback Machine. Tassou: The Ancient Spoken Word of African Women Arxivat 2012-03-25 a Wayback Machine.
- The Seereer Resource Centre
- Seereer Radio Arxivat 2020-11-28 a Wayback Machine.
- Seereer Resource Centre and Seereer Radio Podcast
