Fulbe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fulani
Fulɓe
Dones fulani a Paoua
Dones fulani a Paoua
Població total 38.733.000 milions[1]
Regions amb poblacions significatives
Nigèria Nigèria 13.123.000 (2014)[2]
Guinea Guinea 5.300.000 (2014)[3][4]
Senegal Senegal 2.937.000 (2014)[5]
Camerun Camerun 2.443.000 (2014)[6]
Níger Níger 1.680.000 (2014)[7][8]
Mali Mali 1.311.000 (2014)[9][10]
Burkina Faso Burkina Faso 745.200 (2014)[11]
Benín Benín 497.000 (2014)[12]
Costa d'Ivori Costa d'Ivori 469.800 (2014)[13]
Txad Txad 350.000 (2014)[14]
Gàmbia Gàmbia 393.600 (2014)[15]
Guinea-Bissau Guinea-Bissau 350.800 (2014)[16]
Sierra Leone Sierra Leone 315.000 (2014)[17]
República Centreafricana República Centreafricana 287.800 (2014)[18]
Sudan Sudan 212.000 (2014)[19]
Mauritània Mauritània 46.000 (2014)[20]
Ghana Ghana 4.500 (2014)[21]
Llengua Ful
Religió Sunnisme
Modifica dades a Wikidata

Els fulbe, fula, fulani o peul (ful Fulɓe; francès: Peul; haussa Fulani; portuguès Fula; wòlof Pël; bambara Fulaw) són un poble africà que viu entre el Sudan i el Senegal, estan presents en tots els estats costaners (Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau, Guinea-Conakry, Costa d'Ivori, Ghana, Togo, Benín, Libèria, Sierra Leone, Nigèria i Camerun) i al Sahel. Parlen la llengua ful. Formen una societat de pastors (tot i que, avui dia, molts viuen en centres urbans i són comerciants), de caràcter patriarcal.

Una proporció significativa d'ells, (uns 13 milions), són nòmades, en el major grup nòmada pastoral al món.[22] Es troben repartits entre molts països principalment a Àfrica Occidental i parts del nord d'Àfrica Central, però també a Sudan i Egipte.[23]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Els fulbe són un dels pobles que més denominacions rep. S'autodenominen fulbe (en singular: pullo o foulah), encara que està difós el nom fulani que els donen els hausses i els pobles del Sàhara, així com els exploradors i etnògrafs de parla anglesa. També és freqüent la denominació fulbe que els donen els malinkes i la de peul que li han donat els wòlofs, la qual van adoptar els exploradors i etnògrafs de parla francesa.

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Els fulbe, malgrat ser classificats en el complex de pobles sudanesos, no comparteixen massa característiques físiques amb aquests. Generalment, la seva pell és color caoba clar, la seva complexió espigolada, el nas recte o ganxut (mai aplatat), els ulls ametlats i el pèl fi, no tan rinxolat com les tribus veïnes.

Origen[modifica | modifica el codi]

S'han plantejat moltes hipòtesis sobre l'origen d'aquesta ètnia. A causa de les citades característiques físiques, a més de per les manifestacions artístiques, estem parlant d'un poble eminentment mestís. Molts han plantejat la hipòtesi que els fulbe procedeixin de fora del continent africà. Alguns els situen al sud del Caucas, altres a la zona de l'actual Iemen.

Noia peul o fulani.

No obstant això, els fulbe posseeixen una llengua classificada dins del grup lingüístic nigerocongolès —encara que altres els englobarien en el grup afroasiàtic juntament amb llengües més properes a ells, com el hausa o el berber—. Així doncs, molts situarien els seus orígens als marges del Nil; altres opinen que aquest poble és el resultat d'un mestissatge entre pobles sudanesos i nòmades del Sàhara.

Altres es reafirmen novament en la seva teoria que vénen de fora d'Àfrica, argumentant que van adoptar una nova llengua en arribar a les terres del Fouta Djalon, possiblement dels autòctons d'aquestes terres. Així i tot, cap d'aquestes hipòtesis arriba a ser concloent. A més, aquesta ètnia s'ha anat barrejant amb els pobles que hi havia al seu al voltant, la qual cosa dificulta més encara elaborar una hipòtesi. Socialment, per a un africà tenir un avantpassat fulbe sol ser sinònim de distinció i fins i tot de prestigi.

Subgrups[modifica | modifica el codi]

Principals subgrups fulbe, grups de clúster i varietat dialectal
Fulbe Adamawa  Nigèria  Camerun  Txad  República Centreafricana  Sudan Oriental Fulfulde

Adamawa (Fombinaare)

Fulbe Mbororo  Nigèria  Camerun  Txad  República Centreafricana  Sudan  Níger  Gabon Oriental Fulfulde

Sokoto (Woylaare) & Adamawa (Fombinaare)

Fulbe Bagirmi  República Centreafricana  Txad Oriental Fulfulde

Adamawa (Fombinaare) & Bagirmi

Fulbe Sokoto  Nigèria  Níger Eastern Fulfulde

Sokoto (Woylaare)

Fulbe Gombe  Nigèria Oriental Fulfulde

Sokoto (Woylaare) - Adamawa (Fombinaare) Transitional

Fulbe Borgu  Nigèria  Benín  Togo Central Fulfulde

Borgu & Western Niger (Jelgoore)

Fulbe Jelgooji  Mali  Níger  Burkina Faso Central Fulfulde

Western Niger (Jelgoore) & Massina (Massinakoore)

Fulbe Massina  Mali Central Fulfulde

Massina (Massinakoore)

Fulbe Nioro  Mali  Senegal  Mauritània Western Pulaar - Fulfulde

Fuua Tooro - Massina (Massinakoore) Transitional

Fulbe Futa Jallon  Guinea Guinea-Bissau Guinea-Bissau  Sierra Leone Western Pular

Fuuta Jallon

Fulbe Futa Tooro  Senegal  Mauritània Occidental Pulaar

Fuuta Tooro

Fulbe Fuladu  Senegal Guinea-Bissau Guinea-Bissau  Gàmbia Occidental Pulaar - Pular

Fuuta Tooro - Fuuta Jallon Transicional

Història[modifica | modifica el codi]

Uns dos mil anys aC, pastors camites d'Etiòpia van moure's cap a l'occident travessant el desert amb els seus ramats de bestiar. Al segle XI, es van fixar a Futa Toro (Senegal). Amb l'enfonsament de l'Imperi de Ghana, van progressar a l'est per Dhombogo i Kaarta, on es van establir alguns clans; altres clans es van barrejar amb els mandingues i originaren els fulanke; el grup principal va restar a Kaniagan, al sud de Bagana, fins al segle XV, quan van marxar a Macina dirigits per Maga Diallo. Una fracció es va instal·lar a Bakounou, i una altra va arribar a la part nord del llac Debo, va creuar el Níger a Say i es va instal·lar a Sokoto, i alguns grups van seguir fins al modern Adamawa. Del grup de Macina, van sortir després grups que es van establir a Liptako, Futa Djalon (Guinea-Conakry) i al país dogon entre els segles XVI i XVIII.

L'estat fulbe més important fou l'Imperi de Macina (1810-1940) iniciat amb Ahmadu I, que va ser destruït el 1862 pels tekrurs d'Al Hadj Omar (Hagg Umar).

Els estats fulbe

A Nigèria, en concret al Regne de Gober (un dels set estats hausses), els fulanis, dirigits per Osman Dan Fodio (nascut el 1754), un musulmà oposat al rei de Gober, va predicar la guerra santa i va derrotar les tropes reials el 21 de juny del 1804 i es va fer proclamar Sarki n'Musulmi ('comandant dels creients'). Va estendre la seva autoritat a Kano i va sotmetre els principats hausses de Katsina, Kebbi, Nupe, Zaria i Liptako. Va ser el fundador del soldanat de Sokoto, del qual es va segregar la part occidental amb capital a Gwandu. La crida d'Osman Dan Fodio a la guerra santa fou seguida a altres llocs i sota la seva bandera verda es van fundar estats musulmans a Hadeida, Adamawa, Gombe, Katagum, Nupe, Ilorin, Daura i Bauchi, tots els quals reconeixien la preeminència de Sokoto; l'emirat d'Adamaua en fou el més important, i finalment se'l van repartir anglesos i alemanys el 1900, i va quedar la major part en poder del britànics, a la Nigèria del Nord, que també van posar sota el seu protectorat la resta dels estats (1903).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fulbe Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Fulbe Cluster The Joshua Project
  2. Fulani de Nigèria a The Joshua Project
  3. Fulani de Guinea a The Joshua Project
  4. Guinée
  5. Senegal a The Joshua Project
  6. Camerun a The Joshua Project
  7. Niger a The Joshua Project
  8. Niger
  9. Població de Mali a The Joshua Project
  10. Mali
  11. Burkina Faso The Joshua Project
  12. Benin a The Joshua Project
  13. Costa d'Ivori a Joshua Project
  14. Txad a The Joshua Project
  15. Gambia a The Joshua Project
  16. Guinea Bissau a The Joshua Project
  17. Sierra Leone a The Joshua Project
  18. República Centreafricana a The Joshua Project
  19. Sudan a The Joshua Project
  20. Mauritània a The Joshua Project
  21. Ghana a The Joshua Project
  22. http://www.encyclopedia.com/topic/Fulani.aspx%7CThe Fulani form the largest pastoral nomadic group in the world. The Bororo'en are noted for the size of their cattle herds. In addition to fully nomadic groups, however, there are also semisedentary Fulani—Fulɓe Laddi—who also farm, although they argue that they do so out of necessity, not choice. A small group, the Fulɓe Mbalu or Sheep Fulani, rely on sheep for their livelihood.
  23. «the Fulani People». Scribd.com, 06-06-2010. [Consulta: 28 desembre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gordon, Raymond G., Jr. (ed.) (2005): "Adamawa Fulfulde". Ethnologue: Languages of the World, 15th ed. Dallas: SIL International. Accessed 25 June 2006.
  • Ndukwe, Pat I., Ph.D. (1996). Fulani. New York: The Rosen Publishing Group, Inc.
  • Christiane Seydou, (ed.) (1976). Bibliographie générale du monde peul. Niamey, Institut de Recherche en Sciences Humaines du Niger

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 12° 35′ 36″ N, 12° 50′ 45″ O / 12.59333°N,12.84583°O / 12.59333; -12.84583