Cabilencs

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grup humàCabilencs
ⵉⵣⵡⴰⵡⵏ / ⵉⴳⴰⵡⴰⵡⵏ
(iqvayliyen, ⵉⵇⴱⴰⵢⵍⵉⵢⴻⵏ, القبايل)
Robe khabyel.jpg
Dona cabilenya
Tipus ètnia
Població total 6.362.000[1]
Llengua Cabil
Religió Islam sunnita
Grups relacionats altres berbers
Regions amb poblacions significatives
Algèria Algèria 5.580.000
França França 709.000
Bèlgica Bèlgica 54.000
Canadà Canadà 16.000
Regne Unit Regne Unit 3.000
Modifica dades a Wikidata

Els cabilencs[2] (en berber : ⵉⵇⴱⴰⵢⵍⵉⵢⴻⵏ iqbayliyen, o ⵉⴳⴰⵡⴰⵡⵏ igawawen,[3] en darija : القبايل El Qbayel) són un grup de tribus berbers que formen un grup ètnic originari de la Cabília (en cabil : "tamurt n Ieqvayel", o Tamurt n Igawawen « país dels cabilencs »), una regió berberòfona d'Algèria predominantment muntanyosa.[4] Habiten a la costa i a les diverses cadenes muntanyoses de la regió: les muntanyes de Djurdjuran de Bibans i Babors. Des de finals del segle XIX els cabilencs són el principal grup berberòfon a Algèria en nombre. Han format, des de la independència d'aquest país, l'entorn més favorable per al desenvolupament de la reivindicació identitària berber[5][6] Ara estan presents en altres regions d'Algèria, en particular a Alger i en la diàspora algeriana a França.[7]

Mapa de la Cabília

Etimologia[modifica]

El francès « kabyle » és un manlleu de l'àrab qabīla (« tribu, família ») i el plural, qabāʾil, designa als cabilencs.[8][9] Qabīla deriva de l'arrel semítica q-b-l qui, com el verb qabila, denota acceptació.[10]

Família cabilenca cristiana

El terme original "Qabail" que significa en àrab "tribus" s'utilitza per primera vegada amb l'arribada dels àrabs musulmans al Magrib per designar als habitants del país que vivien en tribus i confederacions. És el terme que els francesos utilitzaven per descriure aquests muntanyencs que portaven diferents noms depenent de les tribus a les quals pertanyien. També, pot ser que també es refereixen als berbers chaouis de l'Aurès o els de l'oest d'Algèria. Es va parlar de la Cabília de l'Ouarsenis.[11] · .[12]

El nom llavors és restringit als berberòfons de la Cabília.[13] i ha pres una significació ètnica per designar a aquest poble en particular

Els àrabs van usar la paraula zouaoua , que és una deformació del berber Agawa, un massís al cor de la Gran Cabília, i d'aquí l'origen del mot Igawawen.[14] per designar les càbiles, i que era el nom d'una confederació antiga i puixant de vuit tribus de la Cabília organitzada en dos grups: At Betrun (Ath Yanni, Ath Budrar, Ath Bu Akkach, Ath Wasifs) i Ath Mengellat (Ath Mengellat, Ath Bu Yusef, Ath Weqbil, Ath Attu, Ath Ililltene). Els zouaoua segons Ibn Khaldun[15] són una fraccionó dels kutama, tribu berber beranesa (descendents de Bernès, fill de Berr i germà de Medghassen). El nom "zwawa" també qualifica tots els cabilencs en general, i el seu equivalent en berber era "igawawen".

Tanmateix, segons el professor Salem Chaker el terme Zouaoua/Zouaoui utilitzat pels parlants d'àrab no ha de ser connectat a agawa/igawawen sinó més aviat a azwaw/izwawen (cognom cabil i nom del clan generalitzat a Cabília). Salem Chaker sosté la idea que Izwawen és el veritable nom aborigen antic i autòcton dels cabilenc que "omple la depressió històrica on gairebé han oblidat els seus noms reals [16]». D'altra banda, a l'Oest algerià, les càbiles són totes designades sota el nom de Zouaoua/Zouaoui.[17] Zouaoua és l'origen del francès zouave, ja que les primeres unitats indígenes eren originàries d'aquesta confederació.

Cal assenyalar que en parlar dels At Mangellat el terme original testificat per dir càbiles era Igawawen.[18]

Les càbiles dels Babors (Bejaïa, Jijel, Sétif) són originàries de dues tribus berbers, els kutama (sota la dinastia Fatimita), i els sanhadja (sota la dinastia Hammadita). A aquests cal afegir els berbers d'Andalusia qui eren refugiats de Bejaïa, ajudats pel sultà En-Nacer de Bejaïa vers el segle XII.

Història[modifica]

Article principal: Història dels berbers
Article principal: Cabília#Història

Les càbiles eren relativament independent del jou otomà durant el període otomà al Magrib. Vivien en tres regnes diferents, el regne de Koukou, el regne dels Ait Abbas, i el principat d'Ait Jubar.[19] Van encadenar períodes de pau, d'aliança i d'hostilitat amb els turcs. Els germans Barba-rossa s'uniren a les diferents temptatives berbers de prendre Bejaïa als espanyols gràcies a llurs habilitats de navegació. El cabilencs aliats amb els otomans van prendre Bejaia en 1555. Tant els cabilencs com els àrabs acolliren favorablement als germans Barba-rossa.[20] La regió poc a poc fou presa pels francesos durant la seva conquesta de 1857, tot i la forta resistència del cabilencs. La líder cabilenca Lalla Fatma N' Soumer continuà la resistència molt temps fins a la revolta dels mokrani en 1871.

Organització social[modifica]

Qanun dels Aït Ali o Herzun

L'organització social dels cabilencs, antics ramaders i agricultors sedentaris, ha estat àmpliament estudiada pel sociòleg francès Pierre Bourdieu.[21] Aquest model ha estat àmpliament modificat per la forta emigració i urbanització que ha trasbalsat les relacions socials,[22] però es poden traçar els contorns de la societat tradicional ..

Noia cabilenca al sud d'Alger

La unitat social base de la societat cabilenca és la família extensa de l' Axxam (llar). La Txarubt (facció) és l'extensió de la família ampliada, cada component de la facció es basa en l'herència simbòlica d'un avantpassat de línia paterna. La txarubt assegurava la integritat de cada individu i la defensa de l'honor del nom en comú abans de la introducció dels cognoms per l'administració colonial, era el mitjà més utilitzat d'identificació. En algunes viles importants (tudart) hi ha una zona d'estructuració que inclou diferents faccions (tixarubin), que és l'adrum. La unió d'aquestes divisions formen la vila. Nombroses viles poden unir-se i formar una laarch (la tribu), una unió de tribus dona la taqbilt (una confederació), qui donarà el seu nom als berbers de la regió anomenats cabilencs.[23]

El poeta cabilenc Si Mohand, 1905

Cada vila forma una tajmaât («assemblea»), una organització petita o gran segons la importància numèrica de la vila, semblant a la república democràtica.[24] Es compon de tots els homes que han arribat a la majoria d'edat, i on, en principi, tots els ciutadans, independentment del status econòmic poden parlar per exposar les seves idees i prendre posicions en les propostes d'acords . Els ancians, als que s'atribueixel títol d' imgharen perquè eren caps de família, o fins i tot del llinatge viu, van gaudir d'una audiència i respecte especials, ja que el tajmaât dona una gran importància a les seves decisions, i la democràcia cabila de vegades és més semblant a una gerontocràcia.

Hi nomenen l’amin («cap ») (o l’ameqqran ; «ancià», segons les regions) qui era responsable del bon desenvolupament de l'assemblea i de la implementació de decisions. Per les més grans tajmaât, el cap també era assistit en les seves funcions per un uqil i nombrosos t'emen.[25] L'uqil tenia la responsabilitat dels ingressos de la tajmaât, i tenia dret de control sobre les decisions del cap. En general pertanyia a un çof («línia», aliança de nombroses tribus)[26] oposada a la del cap, constituint així un veritable contrapoder del poder executiu i que assegurava una certa estabilitat política.[25] El t'emen, una mena de «diputat-alcalde », representantt el seu çof en les reunions i transmet les decisions. El tajmaât exerceix de consell municipal, cort de justícia i cort suprema, i es refereix, en cas de disputa o problema, als texts de les lleis, els qanôuncabilencs,[27] la més alta autoritat jurídica, que defineix l'incompliment i imposa la sanció.[28]

El codi d'honor protegia la llar, les dones i els fusells i declarava que el assassinat havia de ser venjat per llaços de sang (els autors dels actes, inclosos els venjadors, eren rebutjats per la comunitat). La filiació és patrilineal. Es transmetia el patrònim de l'ancestre comú. El tajmaât vivia sota l'autoritat del grup, on l'esperit de la solidaritat estava molt desenvolupat. Per exemple, el terme Tiwizi ( "solidaritat") es refereix a l'activitat col·lectiva d'ajudar a un veí en una de les seves tasques com recollir olives.[29] a la qual contribueix directament o nodrint als participants.

Demografia[modifica]

D'acord amb la definició més comuna en ús avui a Algèria, cabilenc és aquell el primer idioma del qual és el cabil, o bé que els pares tinguin el cabil com a llengua materna.

Sobre la base de la definició més comuna, el nombre de cabilencs a Cabília és aproximadament 3,5-4.000.000 (1,2 milions a la província de Tizi Uzu, 1 milió a la província de Bejaïa, les dues úniques províncies totalment cabilòfones, i al voltant d'1,5 a 2 milions d'habitants a les comunes cabilòfones de Bouira, Boumerdès, Bordj Bou Arreridj i Setif).

Fora de la Cabília, molts cabilencs han emigrat a altres regions d'Algèria, principalment a Alger i els seus voltants, però també en menor mesura a Orà i Constantina. És impossible saber amb exactitud el seu nombre, però es pot estimar en al voltant de 2 milions, unes dues generacions. Així els cabilencs són entre 5,5 i 6 milions a Algèria, al voltant del 15% de la població algeriana.

Fora del país, hi ha una antiga i forta emigració cabilenca a França, on els cabilencs representen el 40 % dels emigrants algerians i descendents d'algerians a França [30] de manera que es calcula que hi ha uns 800.000 cabilencs a França (sobre 2 milions d'algerians i fills d'algerians presents a França). Però França no és l'únic destí dels cabilencs. També hi ha grans comunitats de cabilencs al Canadà i a Bèlgica.

Cultura[modifica]

Llengua[modifica]

La llengua cabil (tha kvayelith "taqbaylit" textualment « la (llengua) cabil ») (ⵉⴽⵠⴰⵢⵍⵢⵏ ) anomenada tifinagh pertany a les llengües berbers que tenen múltiples variants. Molt unida a la seva identitat berber, els cabilencs reclamen el reconeixement de la pluralitat lingüística, incloent la consagració pel tamazight en la Constitució d'Algèria d'un estatut de llengua oficial a més de la de llengua nacional ja concedida.[31]

Tha kvayelith (« la kabylité ») significa també en la semàntica cabil en general, la referència a un sistema de valors ancestrals (codi de l'honor) no contradictori de l'esperit del clan (çof) que regulen i gestionen la vida col·lectiva a l'escala d'una vila o d'una tribu o confederació.

Religió[modifica]

Articles principals: Mitologia berber i Religió a Algèria
Yemma Gouraya à Béjaia

Segons Armand Viré « els cabilencs professen tots la mateixa religió, l'Islam », influenciat pel sufisme,[32] com també assenyalen Adolphe Hanoteau i Aristide Letourneux.[33] Segons Mouloud Mammeri la confraria rahmaniyya és una de les confraries sufites més puixants d'Algèria.

Històricament, la Cabília ha conegut totes les religions de la Mediterrània, i fins i tot va contribuir, com a part del món berber, a la provisió d'alguns déus i deesses als grecs i romans, com ara Anteu. Antigament adoraven els esperits i l'animisme, del que en queden traces avui dia,[34] van descobrir les tres religions monoteistes que s'afermaren fàcilment i ràpidament en la vida dels cabilencs.

Islam[modifica]

L'islam es va instal·lar en l'Edat Mitjana i és la religió majoritària de la Cabília. La seva influència en la cultura i la societat és important a través dels diferents períodes històrics. Inicialment la població Berber es va convertir massivament, principalment per beneficiar-se del mateix dret que els àrabs musulmans pel que fa a impostos. No obstant això el tractament desigual entre àrabs i no àrabs han provocat l'adopció de la població en doctrines contestatàries al poder del califa, el kharigisme i el xiïsme. A la Cabília fou el xiïsme de les tribus ismailites kutama el que prevaldrà i que ajudarà a establir la dinastia fatimita i a fundar la ciutat del Caire com a capital.[35] L'imperi Fatimita iniciat pels cabilencs es va estendre de la península Ibèrica fins a Bagdad.

El sunnisme es va introduir principalment amb el regnat de la dinastia hammadita que, des de Bejaïa la seva capital, va conquerir part d'Algèria i la conca occidental de la Mediterrània en els segles XI i XII.[36] Practicaven un « islam » a vegades influenciat pel morabitisme i el sufisme (a imatge de la confraria Rahmaniyya).

La vila de Bejaïa tindrà el seu apogeu, incloent la seva influència espiritual, a causa del gran nombre de sants sufís que hi predicaren, els més famosos són Yemma Gouraya, o Saïd El-Bedjaouy.[37][38] La vila també atraurà grans místics, com Ibn al-Arabí de Còrdova, que participaran en la identitat religiosa de la regió i més generalment en la del nord d'Àfrica mitjançant la barreja de la mística sufí amb les creences animistes dels berbers.[39] Durant aquesta edat d'or Bejaïa serà coneguda com "la petita Meca".[40]

Música[modifica]

La varietat cabil (moderna o tradicional) és una de les músiques més importants d'Algèria. Nombrosos cantants són natius de Cabília o d'origen cabilenc, com Chiekh el Hasnaoui, Lounis Aït Menguellet, Cherif Kheddam, Cheikh Sidi Bémol, Idir, Lounès Matoub, Allaoua Zerrouki, Slimane Azem, Cid Messaoudi, Chérifa, Youcef Abdjaoui, Ait Meslayen, Taleb Rabah, Rachid Babaci, Takfarinas, Farid Aït Siameur, Boualem Kara, Souad Massi. La Cabília també ha donat alguns dels grans noms al chaâbi algerià com Hadj M'hamed El anka i Kamel Messaoudi, Amar Ezzahi, Abdelkader Chaou, Boudjemaa El ankis, Gherouabi, etc.

Teatre i cinema[modifica]

El cinema algerià recordarà Ahmed Ayad Rouiched un algerià que té les arrels als pobles de Cabília, que ha unit com ningú, algerians al cinema i al teatre durant més de 40 anys. Mohamed Fellag, natiu d'Azeffoun va brillar en el seu debut als teatres d'Alger abans d'emigrar per por dels fonamentalistes. Va canviar de públic i troba en la immigració algeriana i magrebina nombrosos seguidors. Un dels directors cabilencs més prolífics és, sens dubte, Abderrahmane Bouguermouh. Se sap que s'han adaptat al cinema la novel·la de Mouloud Mammeri La colline oubliée (en tamazight:Tawrirt yettwattun) i que ha realitzat també un documental sobre els esdeveniments del 8 de maig de 1945.[41]

Pintura[modifica]

M'hamed Issiakhem i Hamid Tibouchi són dos pintors i cal·lígrafs que han marcat l'escena algeriana i internacion al amb llurs obres, inspirades en els principis de la revolució algeriana.[42] destacant amb la pintura "Résurrection du Chahid (1978)",[42] i de la cultura amazigh amb "Chaouia (1966)".

Esport[modifica]

La Cabília és representada per esportistes com Zinédine Zidane, Soraya Haddad, Karim Benzema, Karim Ziani, Rabah Madjer, Salah Assad, Mustapha Dahleb... Les clubs de futbol com la JSK (Jeunesse sportive de Kabylie), la JSMB i el MO Béjaïa són els principals clubs de la regió, la zona és coneguda per al voleibol principalment a Béjaia.

Política[modifica]

Els cabilencs han estat activistes ferotges en la promoció de la causa de la identitat berber (amazic) i. El moviment té tres grups: cabilencs que veuen a si mateixos com a part d'una nació berber més gran del (bereberistes); aquells que s'identifiquen com a part de la nació algeriana (conegut com a "algerianistes", alguns veuen Algèria com una nació essencialment berber); i aquells que veuen la Cabília com una nació diferent separada però similar a altres pobles berbers (conegut com cabilistes).

Genètica[modifica]

Un estudi realitzat per Arredi.et al. (2004) inclou les freqüències de llinatges entre una població cabila de laprovíncia de Tizi Uzu.

Aquests resultats mostren que un gran segment de la població cabilenca no és nativa d'Àfrica del Nord.

  • Els haplogrups del cromosoma Y, transmesos exclusivament a través de la línia paterna, van ser trobats en les següents freqüències a la Cabília: E1b1b1b (E-M81) (47.36%), R1*(xR1a) (15.78%) (més tard testat com a R1b3/R-M269 (ara R1b1a2)),[44] J1 (15.78%), F*(xH, I, J2,K) ( 10.52% ) i E1b1b1c (E-M123) (10.52%).[45] El patró nordafricà de variació cromosòmica Y de l'haplogrup J és en gran part d'origen neolític.[46]
  • Haplogrups mitocondrials, heretat només de la mare, van ser trobats en les següents freqüències: H (32.23%) principalment H1 i H3; U* (29.03% amb 17.74% U6), trobat en antics espècimens iberomauritans; preHV (3.23% ; preV (4.84%); V (4.84%); T* (3.23%); J* (3.23%); L1 (3.23%); L3e (4.84%); X (3.23%); M1 (3.23%) ; N (1.61%) i R (3.23%).

Referències[modifica]

  1. Project, Joshua. «Berber, Kabyle: Joshua Project».
  2. «Cabilencs». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Lanfry, Jacques «Les Zwawa (Igawawen) d'Algérie centrale (essai onomastique et ethnographique)». Revue de l'Occident musulman et de la Méditerranée, 26, 1978, pàg. 75–101. DOI: 10.3406/remmm.1978.1825.
  4. LES KABYLES : PROPOS D'UN TÉMOIN de Jean Morizot
  5. Histoire-Géographie, Collection Martin Ivernel, Hatier
  6. Assimil, langue de poche, Kabyle
  7. http://www.centrederechercheberbere.fr/kabyle.html
  8. Plantilla:Académie [consulté le 22 août 2016].
  9. Définitions lexicographiques i étymologiques de « kabyle » du Trésor de la Langue Française Informatisé, al web del Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales [consulté le 22 août 2016].
  10. Roberts, Hugh. «the Kabyle polity in pre-colonial Algeria». A: Berber government. Londres et New York: I.B. Tauris, juillet 2014 (Library of Middle East history). OCLC 892961821. 
  11. Eugène Daumas, Mœurs et coutumes de l'Algérie : Tell, Kabylie, Sahara, éd. Hachette, 1855, p. 156-158
  12. "…Line Marsa, la mère d'Edith Piaf, Anetta Maillard, de son vrai nom, était la fille d'un directeur de cirque et d'Aicha Ben Mohamed, une Kabyle marocaine, copine de La Goulue", Michel Souvais, Arletty, confidences à son secrétaire, Éditions Publibook, 2007, p. 144
  13. Jean Morizot, Les Kabyles : Propos d'un témoin, Centre des Hautes Études sur l'Afrique et l'Asie modernes (diff. Documentation française), coll. « Publications du CHEAM », Paris, 1985 ISBN 2903182124, p. 22-25
  14. Sembla que en l'antiguitat, els Igawawen haver portat el nom de Quiquegentiani, denominació administrativa designar cinc tribus (quinque gente). Una vella llegenda diu, en efecte, que els muntanyencs descendien d'un gegant que tenia cinc fills, que va formar les cinc tribus antigues (Boulifa, 1925), els famosos quinquegentians que va donar tants problemes als romans
  15. Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères
  16. Salem Chaker, assenyala sobre la article Les Zouaoua (Igawawen) d'Algérie centrale per Jacques Lanfry.
  17. Malha Benbrahim, professeur à l'Inalco, Documents sur Fadhma N’Soumeur (1830-1861), Clio, numéro 9/1999, Femmes du Maghreb
  18. Dallet, Jean-Marie. Dictionnaire kabyle-français: parler des At Mangellat, Algérie. Peeters Publishers, 1982. ISBN 9782852971431. 
  19. E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, Volume 4, publié par M. Th. Houtsma, Page: 600
  20. Revue des deux mondes: R2M, Volume 62 (en français). Soc. de la Revue des Deux Mondes, 1 janvier 1866, p. 115. 
  21. Una gran part de la seva obra antropològica es basa en l'anàlisi de la societat cabilenca (Esquisse d'une théorie de la pratique (1972), Le sens pratique (1980), La domination masculine (1998)…) .
  22. L'exil kabyle, Mohand Khellil, éd. L'Harmattan, 2000, p. 173-176ISBN 2858021414
  23. Grève et rassemblement aujourd’hui Sur le site depechedekabylie.com -consulté le 3 mai 2012
  24. Dictionnaire de la culture berbère en Kabylie, Camille Lacoste-Dujardin, La Découverte, Paris, 2005 ISBN 2707145882
  25. 25,0 25,1 La Kabylie et les coutumes kabyles - A. Hanoteau et A. Letourneux, éd. Bouchène, Paris, 2003, Chap. VI-VIIIISBN 2-912946-43-3
  26. Les çofs tenien avantatges similars a les dels partits polítics, car no era pas estrany que els çofs dividissin les tribus i les viles.
  27. À propos "des qanouns kabyles" de Belkassem Bensedira, Mustapha Gahlouz, Awal, Cahiers d’Études Berbères Plantilla:Numéro, p. 83-99
  28. « Kanoun kabyle », exemple de qanôun, celui de la tribu des Beni Mansour (extrait du Cahiers du centenaire de l'Algérie, édité par le Comité national métropolitain du centenaire de l'Algérie en 1930).
  29. Tiwizi ou la création collective : le toit de la solidarité reportatge de Rachid Oulebsir (3 mars 2007).
  30. http://centrederechercheberbere.fr/tl_files/doc-pdf/berbere_france.pdf
  31. « Loi 02-03 portant révision constitutionnelle », adoptée le 10 avril 2002, attribuant notamment à tamazight le statut de langue nationale.
  32. http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k104751j/f7.image "Kabylie du Djurdjura" Page 2 sur le site Gallica
  33. http://archive.org/stream/lakabylieetlesc01letogoog#page/n19/mode/2up Livre "La Kabylie et les coutumes Kabyles" par Adolphe Hanoteau et Aristide Letourneux sur le site "Archive"
  34. Jean-Pierre Laporte, « Stèles libyques figurées de Grande Kabylie », Africa Romana, IX, 1991, p. 389-423
  35. Les Fatimides et les Kutama : une alliance stratégique ou un mal nécessaire ?, JADLA Ibrahim
  36. ↑ Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale, traduction de William McGuckin de Slane, éd. Paul Geuthner, Paris, 1978, tome 1, p. 208-209
  37. Histoire de Gouraya Sur le site rabahnaceri.unblog.fr
  38. Biographie de Saïd El-Bedjaouy Sur le site vitaminedz.com
  39. « Chachoua Kamel, L’islam kabyle. Religion, État et société en Algérie, suivi de l’Epître (Risâla) d’Ibnou Zakrî (Alger, 1903), mufti de la Grande Mosquée d’Alger, Maisonneuve & Larose, 2001. », par Karima Direche-Slimani, Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée (en ligne), Plantilla:Numéro-102 - Sciences, savoirs modernes et pouvoirs dans le monde musulman contemporain, juillet 2003, p. 343-348
  40. Études sur la Kabylie, Carette, Livre 1
  41. «La triste vie du cinéaste Algérien, Abderrahmane Bouguermouh.», 10-03-2015.
  42. 42,0 42,1 [1] "Resurrection du Chahid-1978"
  43. www. kabylia-gov.org, Kabylia Government website
  44. Adams et al. 2008, " The genetic legacy of religious diversity and intolerance: paternal lineages of Christians, Jews, and Muslims in the Iberian Peninsula"
  45. «A Predominantly Neolithic Origin for Y-Chromosomal DNA Variation in North Africa». Am J Hum Genet., 75, 2, 2004, pàg. 338–345. DOI: 10.1086/423147. PMC: 1216069. PMID: 15202071.
  46. Elizabeth Caldwell Hirschman; Donald Neal Yates When Scotland Was Jewish: DNA Evidence, Archeology, Analysis of Migrations ... (quot: Haplogroup J is found at highest frequencies in Middle Eastern and North African), p. 32 [Consulta: 5 agost 2012]. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Cabilencs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabilencs Modifica l'enllaç a Wikidata