Ouarsenis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaOuarsenis
Ouarsenis 2012, Wilaya de Tissemsilt (Algérie).jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaAlgèria Modifica el valor a Wikidata
 35° 52′ N, 1° 37′ E / 35.87°N,1.62°E / 35.87; 1.62Coord.: 35° 52′ N, 1° 37′ E / 35.87°N,1.62°E / 35.87; 1.62
SerraladaAtles Tell Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud1.985 m Modifica el valor a Wikidata

L'Ouarsenis (en amazic Ouarsnis, literalent ‘res de més alt’;[cal citació] en àrab الونشريس, al-Wanxarīs, llatinitzat pels francesos com El Ouanchariss) és un massís de muntanyes del nord-oest d'Algèria. Culmina al pic Sidi Amar (1.985 m), prop de Bordj Bou Naama, a la wilaya de Tissemsilt, 67 km al nord de Tissemsilt.

El massís s'estén entre l'uadi Chlef a l'est i al nord, l'uadi Mina a l'oest i la plana del Sersou al sud, a cavall sobre les wilayas de Medea, Ain Defla, Tissemsilt, Chlef, Relizane i Tiaret. Les principals cimeres són el mont Achaoun (1.850 m), el Ras Elbrarit (1.750 m) els pics Sidi Abdelkader i Sidi Amar, el mont Tamedrara i el Kef Siga.

La muntanya és alhora un refugi per a la flora i la fauna; s'hi troben sobretot vastos boscos de cedres, però afavoreix també l'agricultura, sobretot sobre la plana del Sersou coberta de cultius de cereals.

És una veritable reserva d'aigua per a la vall del Chlef, ja que dels seus flancs neixen els seus principals afluents: els uadis Deurdeur, Rouina, Tikzel, Sly i Rhiou. A l'est de les muntanyes s'estén sobre 3.616 ha el Parc Nacional de Theniet El-Had. Amb el seu magnífic bosc de cedres, al nord es troba la ciutat de Bordj Bou Naama al peu del pic Sidi Amar, punt culminant a 1.985 m, a l'est les fonts d'aigua calenta de Hammam Sidi Slimane, al nord els pobles de Lazharia, Boucaid, Larabaa i el lloc anomenat Ain Antar (indret turístic).

Els habitants són amazics zenetes i descendeixen dels Banu Ifran i Maghrawes.[1] L'amazic, abans parlat a tot el massís, no sobreviu més que entre els Matmatas al nord de Taza i a Théniet El-had, a la cruïlla de les wilayas de Tissemsilt, Medea i Ain Defla, i potser a la regió de Bathia, però persisteix fortament en la toponímia local i els patronímics. Basset ha estudiat al seu llibre La Zenatiya de l'Ouarsenis els diferents dialectes parlats al segle xixe a la regió.

Paisatge de l'Ouarsenis prop de Tarik Ibn Ziad

Referències[modifica]

  1. El corresponsal, pàg. 580

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ouarsenis
  • Mohamed Boudiba, L'Ouarsenis. - La guerre au pays des cèdres, L'Harmattan, 2003 ISBN 2-7475-3455-3 en línia a [1]