Cedre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCedre
Cedrus
Cedre-large.jpg
Un cedre a França
Dades generals
Font de cedar wood
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Classe Pinopsida
Ordre Pinales
Família Pinaceae
Subfamília Abietoideae
Gènere Cedrus
Duham.
Nomenclatura
gènere del nom científic femení
Espècies
  • Cedrus deodara
  • Cedrus libani
  •   C. libani var. libani
  •   C. libani var. stenocoma
  •   C. libani var. brevifolia
  •   C. libani var. atlantica
Modifica dades a Wikidata

El cedre (Cedrus) és un gènere de coníferes de la família de les pinàcies; adopten la forma d'arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, que cauen amb la maturitat. Són arbres de capçada grossa i figura cònica en la joventut passant a la forma tabular quan són vells. Un bosc de cedres s'anomena cedreda. Els tres tipus principals són:

Morfologia[modifica]

Els cedres són grans arbres de 25 a 50 metres d'alçada, en els quals les fulles ―agulles perennes i curtes (de 2 a 4 cm), una mica punxegudes, però més llargues (de 3 a 6 cm) i més flexibles en el cas del cedre de l'Himàlaia― es reuneixen en branquetes sobre branquetes curtes. La seva copa, afilada durant la seva joventut, pren una forma tabular característica a partir dels 30 anys. Les seves branques són molt horitzontals.

La pinya és ovoide oblonga, de 6 a 11 cm de llarg i 4 a 6 cm de diàmetre, de la qual sorgeixen pinyons prims, separant-se abans de la seva caiguda de l'arbre. Les llavors triangulars tenen ales.

Els cedres poden arribar a viure més de dos milers d'anys.

Usos[modifica]

Arbres ornamentals[modifica]

Els cedres han estat introduïts a Europa allí on són àmpliament utilitzats com a arbres d'ornament en jardins. N'existeixen nombroses varietats hortícoles.

Una de les varietats més conegudes és el "cedre blau", Cedrus atlantica 'Glauca', que també existeix amb forma de Salix babylonica: Cedrus atlantica 'Glauca pendula'.

Fusta[modifica]

Fusta de cedre

La fusta de cedre del Líban va ser profusament utilitzada com a material de construcció a l'antic Egipte i ―segons la Bíblia― es va utilitzar per a construir el primer temple de Jerusalem (possiblement cap al 976 aC).

La seva fusta té la qualitat d'espantar insectes i cucs, i una olor peculiar. El cedre ―erez en hebreu― és l'arbre més citat de la Bíblia.

No obstant això, per ser una fusta bastant fràgil, la seva ocupació en fusteria és molt limitada. Les seves propietats d'imputridesa el fan idoni en la construcció naval i la fabricació de sarcòfags. S'usa en la construcció, sobretot com a recobriment de murs exteriors (bevel-siding) i per a teules de fusta (shingles).

La fusta noble d'aquest arbre és útil per a crear instruments musicals, com guitarres, de gran sonoritat i bellesa, així com per a confeccionar objectes artesans (cofres, joiers, etc.). També s'usa habitualment en la fabricació de llapis.

Essència i resina[modifica]

L'oli natural aromàtic del cedre de l'Atles té propietats antisèptiques. No confongueu aquest oli amb l'«oli de cedre» utilitzat per a l'observació microscòpica, extret del ginebre de Virgínia, per això anomenat cedre de Virgínia.

Per als egipcis antics, l'essència del cedre s'utilitzava en el procés d'embalsamament de mòmies.

Simbolismes[modifica]

  1. En la màgia caldea: arbre protector de l'acció dels mals esperits (León Deneb).[1]
  2. En la xinesa, és denominat arbre de l'amor (Deneb, op. cit.)
  3. En l'edat medieval, es comentava que una de les tres fustes de la creu, la fabricada de cedre, representava el pare imperible (Deneb, op. cit.).
  4. Admetien que la seva fruita va servir d'aliment a Adam.
  5. Al cedre, l'anomenaven la vida dels morts, perquè l'olor de la seva fusta espantava dels sepulcres insectes i cucs.
  6. Segons un cert personatge, Pitàgores preconitzava el cedre com una de les plantes més autèntiques per a enaltir la divinitat, al costat del xiprer, l'alzina, el llorer i la murta.
  7. El cedre involucra el majestuós signe de la immortalitat, perdurabilitat, dignitat i puixança. Els subítems 4, 5, 6 7, 8 estan en l'obra citada de Deneb.

Espècies[modifica]

Existeixen quatre espècies de cedres:

La classificació taxonòmica dels cedres és objecte de discussió. Alguns botànics redueixen les quatre espècies a tres, considerant que el cedre de Xipre és una subespècie del cedre del Líban (Cedrus libani subsp. brevifolia). Uns altres creuen que el cedre de l'Atles és també una subespècie del cedre del Líban (Cedrus libani subsp. atlantica) i en limiten a dos el nombre d'espècies.

Cedre del Líban[modifica]

Article principal: Cedre del Líban

Creix a les àrees muntanyenques de la regió mediterrània, des de Turquia i el Líban fins al Marroc. Inclou dues subespècies: el cedre del Líban (Cedrus libani subsp. libani; Líban, oest de Síria i sud-centre de Turquia) i el cedre de Turquia (Cedrus libani subsp. stenocoma; sud-oest de Turquia).

Cedre de l'Atles[modifica]

Article principal: Cedre de l'Atles

Originari del nord d'Àfrica (Algèria, Marroc). Abunda sobretot en els Aurès.

Cedre de Xipre[modifica]

Article principal: Cedrus brevifolia

És la més rara de les espècies (o subespècies) de cedre i només es troba a les muntanyes Troodos de l'illa de Xipre.

Cedre de l'Himàlaia[modifica]

Article principal: Cedre de l'Himàlaia

Creix a l'oest de l'Himàlaia (Índia, Pakistan, Caixmir, Nepal i Afganistan), en pendents entre els 1.300 i 2.500 m d'altitud.

Galeria d'imatges[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cedre Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Diccionari de Símbols ISBN 84-7030-931-5.