Cedre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCedre
Cedrus Modifica el valor a Wikidata
Cedre-large.jpg
Un cedre a França
Dades
Font defusta de cedre Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
SubfamíliaAbietoideae
GènereCedrus Modifica el valor a Wikidata
Trew, 1757
Nomenclatura
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Espècies
Distribució
Cedrus map.png
Modifica el valor a Wikidata

El cedre (Cedrus) és un gènere de coníferes de la família de les pinàcies; adopten la forma d'arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, que cauen amb la maturitat. Són arbres de capçada grossa i figura cònica en la joventut passant a la forma tabular quan són vells. Un bosc de cedres s'anomena cedreda.[1] Existeixen 3 espècies acceptades:[2]

Morfologia[modifica]

Els cedres són grans arbres de 25 a 50 metres d'alçada, en els quals les fulles ―agulles perennes i curtes (de 2 a 4 cm), una mica punxegudes, però més llargues (de 3 a 6 cm) i més flexibles en el cas del cedre de l'Himàlaia― es reuneixen en branquetes sobre branquetes curtes. La seva copa, afilada durant la seva joventut, pren una forma tabular característica a partir dels 30 anys. Les seves branques són molt horitzontals.

La pinya és ovoide oblonga, de 6 a 11 cm de llarg i 4 a 6 cm de diàmetre, de la qual sorgeixen pinyons prims, separant-se abans de la seva caiguda de l'arbre. Les llavors triangulars tenen ales.

Els cedres poden arribar a viure més de dos mil anys.

Usos[modifica]

Arbres ornamentals[modifica]

Els cedres han estat introduïts a Europa allí on són àmpliament utilitzats com a arbres d'ornament en jardins. N'existeixen nombroses varietats hortícoles.

Una de les varietats més conegudes és el "cedre blau", Cedrus atlantica 'Glauca', que també existeix amb forma de Salix babylonica: Cedrus atlantica 'Glauca pendula'.

Fusta[modifica]

Fusta de cedre

La fusta de cedre del Líban va ser profusament utilitzada com a material de construcció a l'antic Egipte i ―segons la Bíblia― es va utilitzar per a construir el primer temple de Jerusalem (possiblement cap al 976 aC).

La seva fusta té la qualitat d'espantar insectes i cucs, i una olor peculiar. El cedre ―erez en hebreu― és l'arbre més citat de la Bíblia.

No obstant això, per ser una fusta bastant fràgil, la seva ocupació en fusteria és molt limitada. Les seves propietats d'imputridesa el fan idoni en la construcció naval i la fabricació de sarcòfags. S'usa en la construcció, sobretot com a recobriment de murs exteriors (bevel-siding) i per a teules de fusta (shingles).

La fusta noble d'aquest arbre és útil per a crear instruments musicals, com guitarres,[3] de gran sonoritat i bellesa, així com per a confeccionar objectes artesans (cofres, joiers, etc.). També s'usa habitualment en la fabricació de llapis.

Essència i resina[modifica]

L'oli natural aromàtic del cedre de l'Atles té propietats antisèptiques. No confongueu aquest oli amb l'«oli de cedre» utilitzat per a l'observació microscòpica, extret del ginebre de Virgínia, per això anomenat cedre de Virgínia.

Per als antics egipcis, l'essència del cedre s'utilitzava en el procés d'embalsamament de mòmies.

Simbolismes[modifica]

  1. En la màgia caldea: arbre protector de l'acció dels mals esperits (León Deneb).[4]
  2. En la xinesa, és denominat arbre de l'amor (Deneb, op. cit.)
  3. En l'edat medieval, es comentava que una de les tres fustes de la creu, la fabricada de cedre, representava el pare imperible (Deneb, op. cit.).
  4. Admetien que la seva fruita va servir d'aliment a Adam.
  5. Al cedre, l'anomenaven la vida dels morts, perquè l'olor de la seva fusta espantava dels sepulcres insectes i cucs.
  6. Segons un cert personatge, Pitàgores preconitzava el cedre com una de les plantes més autèntiques per a enaltir la divinitat, al costat del xiprer, l'alzina, el llorer i la murta.
  7. El cedre involucra el majestuós signe de la immortalitat, perdurabilitat, dignitat i puixança. Els subítems 4, 5, 6 7, 8 estan en l'obra citada de Deneb.

Taxonomia[modifica]

Existeixen tres espècies de cedres:

La classificació taxonòmica dels cedres és objecte de discussió. Alguns botànics consideren que el cedre de Xipre (Cedrus libani var. brevifolia) és una espècie en si. Uns altres creuen que el cedre de l'Atles és també una subespècie del cedre del Líban (Cedrus libani subsp. atlantica) i en limiten a dos el nombre d'espècies.

Cedre del Líban[modifica]

Article principal: Cedre del Líban

Creix a les àrees muntanyenques de la regió mediterrània, des de Turquia i el Líban fins al Marroc. Inclou dues subespècies: el cedre del Líban (Cedrus libani subsp. libani; Líban, oest de Síria i sud-centre de Turquia) i el cedre de Turquia (Cedrus libani subsp. stenocoma; sud-oest de Turquia).

Cedre de l'Atles[modifica]

Article principal: Cedre de l'Atles

Originari del nord d'Àfrica (Algèria, Marroc). Abunda sobretot en els Aurès.

Cedre de l'Himàlaia[modifica]

Article principal: Cedre de l'Himàlaia

Creix a l'oest de l'Himàlaia (Índia, Pakistan, Caixmir, Nepal i Afganistan), en pendents entre els 1.300 i 2.500 m d'altitud.

Galeria d'imatges[modifica]

Història[modifica]

Historia plantarum, 1549.[5]

L'arbre i la fusta de cedre foren coneguts des de l'antigüitat. Un repàs a documents i estudis diversos permet analitzar el grau de coneixement i l'ús de la fusta en èpoques diferents.

Mesopotàmia[modifica]

Antic Egipte[modifica]

  • c2650 aC. Segons la pedra de Palerm, el faraó Snefru feu portar des del Líban quaranta vaixells carregats de troncs de cedre.[7]
  • 1130 aC. Viatge accidentat del sacerdot Wenamun quan anava al Líban a comprar fusta de cedre destinada al temple de la seva devoció.[12][13]

Antiga Grècia[modifica]

Antiga Roma[modifica]

Al Andalus[modifica]

Segle XVI[modifica]

Segle XVII[modifica]

Segle XVIII[modifica]

  • 1727. El metge i botànic Bernard de Jussieu va fer portar un cedre del Líban des d'Anglaterra i el va plantar a Paris.[25]
  • 1781. Caixa de cedre esmentada en castellà ("caxa de cedro"). Per a guardar objectes sagrats.[26]
  • 1792. En castellà "caxa de cedro dorada".[27]

Segle dinou[modifica]

A partir del segle xix hi ha moltes obres que tracten del cedre i de la seva fusta, de manera acurada i científica. Són interessants les exposicions sobre l'aclimatació d'alguns arbres importats i plantats a Europa en segles anteriors.

  • 1806. Obra en francès que anuncia la facilitat de conreu del cedre i els seus avantatges.[28]
  • 1831. Obra de silvicultura amb un apèndix sobre el cedre del Líban.[29]
  • 1858. Armari de cedre posat a la venda.[30]
  • 1880. Manual de conreu d'arbres forestals. Incloent el cedre del Líban.[31]

Segle XXI[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cedre

Referències[modifica]

  1. Diccionari Invers de la Llengua Catalana
  2. «Cedrus». The Plant List. [Consulta: 11 novembre 2018].
  3. Voichita Bucur. Acoustics of Wood. Springer Science & Business Media, 10 March 2006, p. 181–. ISBN 978-3-540-30594-1. 
  4. Diccionari de Símbols ISBN 84-7030-931-5
  5. Théophraste. Dell'historia delle piante, di Theophrasto libri tre, tradutti nouamente in lingua italiana da Michel Angelo Biondo medico .... appresso il Biondo, 1549. 
  6. Stephen Mitchell. Gilgamesh. Profile Books, 27 February 2014, p. 141–. ISBN 978-1-84765-383-3. 
  7. Karin Sowada. Egypt in the Eastern Mediterranean During the Old Kingdom: An Archaeological Perspective. Saint-Paul, 2009, p. 195–. ISBN 978-3-525-53455-7. 
  8. «Ancient Ships: The Ships of Antiquity - The Solar Barque of Khufu 4th Dynasty 2550-2528 BCE». [Consulta: 30 maig 2008].
  9. «La barque funéraire de Khéops». [Consulta: 30 maig 2008].
  10. «La barca solar, viaje al más allá». [Consulta: 30 maig 2008].
  11. Warren P. Aston. Lehi and Sariah in Arabia: The Old World Setting of the Book of Mormon. Xlibris Corporation, 10 December 2015, p. 689–. ISBN 978-1-5035-0808-8. 
  12. Carl Thompson. Travel Writing. Taylor & Francis, 16 May 2011, p. 43–. ISBN 978-1-136-72079-6. 
  13. Wenamun in Byblos: shopped for wood, a valued Phoenician commodity.
  14. L'Odissée ; Tome premier, 1783, p. 157–. 
  15. The Illustrated Family Bible Being the Old and New Testaments According to the Authorised Version. Sangster and Company, 1865, p. 291–. 
  16. Theophrastus. Delphi Collected Works of Theophrastus (Illustrated). Delphi Classics, 24 January 2019, p. 113–. ISBN 978-1-78877-988-3. 
  17. Diodorus Siculus. Delphi Complete Works of Diodorus Siculus (Illustrated). Delphi Classics, 23 June 2014, p. 85–. GGKEY:Y1TNLRY04Q8. 
  18. William Hamilton. Remarks on Several Parts of Turkey. T. Payne and Cadell and Davies, 1809, p. 130–. 
  19. Pline, l'Ancien. Histoire naturelle de Pline. J. J. Dubochet, Le Chevalier et Cie, 1851, p. 505–. 
  20. Pliny (the Elder.). Histoire naturelle de Pline. C. L. F. Panckoucke, 1831, p. 119–. 
  21. Abu Zakariyya' Yahya ibn Muhammad Ibn al-'Auwam al-'Isbili. Kitab al-falahah. Libro de agricultura. Su Abu Zacaria Jihia aben Mohamed ben Ahmed Ebn el Awam, Sevillano. Trad. al castellano y anotado por Josef-Antonio Banqueri. (arab. et castell.). Impernta Real, 1802, p. 738–. 
  22. Homero. De la Vlyxea de Homero XIII libros. en casa de Andrea de Portonariis, 1540, p. 90–. 
  23. Sebastian : de Covarrubias Horozco. Tesoro de la lengua Castellana, o Española. Compuesto por el licenciado Don Sebastian de Cobarruuias Orozco, capellan de su Magestad, ... por Luis Sanchez, impressor del Rey NS., 1611, p. 267–. 
  24. Miguel Agustí. Libro de los secretos de agricultura, casa de campo, y pastoril: Sv avtor Fr. Migvel Agvstin .... P. Bveno, 1703, p. 485–. 
  25. H. C. D. de Wit. Histoire du développement de la biologie. PPUR presses polytechniques, 1992, p. 90–. ISBN 978-2-88074-264-5. 
  26. Spain. Chancillería de Granada. Razon del juicio seguido en la ciudad de Granada ante los ilustrisimos señores don Manuel Doz, presidente de su Real Chancilleria, don Pedro Antonio Barroeta y Angel, arzobispo que fue de esta diocesis, y don Antonio Jorge Galban, actual sucesor en la mitra, todos del Consejo de Su Magestad, contra varios falsificadores de escrituras públicas, monumentos sagrados y profanos, caracteres, tradiciones, reliquias, y libros de supuesta antigüedad. Por D. Joachin Ibarra, impressor, 1781, p. 368–. 
  27. Joseph de Valles. Primer instituto de la sagrada religion de la cartuxa. Fundaciones de los conventos de toda Espana, martires de Inglaterra, y generales de toda la orden. Escrito por el doctor Don Joseph De Valles,...Segunda impresion. por Mateo Barcelo impresor y librero, 1792, p. 227–. 
  28. Pierre-Joseph Buc'hoz. Dissertations sur le cèdre du Liban, le platane et le cytise: arbres très-intéressans, et qui méritent d'être cultivés en France, non-seulement par leur port majestueux et par leur décoration dans nos forêt, mais encore par les avantages réels qu'ils nous présentent pour l'Agriculture ét les Arts, leur culture étant d'ailleurs très-facile. Aux frais de Mme. Buc'hoz, 1806. 
  29. Louis Gervais Delamarre. Traité Pratique de la Culture Des Pins À Grandes Dimensions: De Leur Aménagement, de Leur Exploitation, Et Des Divers Emplois de Leurs Bois. Mme. Huzard, 1831, p. 10–. 
  30. Diario Noticioso, curioso, erudito y comercial publico y económico. Imprenta del Diario, 1858, p. 51–. 
  31. Eugenio Plá y Rave. Manual de cultivo de árboles forestales. BibliotecaEnciclopedicaPopular Ilustrada, 1880, p. 188–. 
  32. Avances Recientes en la Domesticacion de Caoba Y Cedro 6-8 de Noviembre 2001 Campo Experimental 'san Felipe Bacalar'. Bib. Orton IICA / CATIE, p. 11–. GGKEY:PCC6A9J8KEW. 
  33. United States. Forest Service. The Woody Plant Seed Manual. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 2008, p. 357–. ISBN 978-0-16-081131-9.